Perruquer d'Aznar, hoteler a Terra Mítica i acusat amb Zaplana: “Vaig tindre més contacte quan ja era ministre”
La banqueta en el judici del 'cas Erial' reuneix una variada col·lecció d'acusats que pivoten al voltant de l'exministre de PP Eduardo Zaplana. Entre ells, el que fora el seu perruquer, Pedro Romero Aguilar. L'home, que també va ser estilista de l'expresident José María Aznar i fins i tot va assistir a la boda de la seua filla, va explicar durant la seua declaració d'aquest dimecres que va conéixer a Zaplana en un dels cinc salons de perruqueria que posseeix. No obstant això, a preguntes del seu lletrat, va matisar que “en tot cas” va ser conegut de Zaplana i no amic. “Si jo fóra amic [de tots els clients], hauria de tindre 50.000, 60.000 o 70.000 amics”, va dir Romero.
L'empresari, a més de les seues cinc perruqueries, posseeix diverses empreses immobiliàries, entre elles Royal Mediterránea SA, adjudicatària dels terrenys, de 394.000 metres quadrats, de l'hotel Àsia Garden, a tir de pedra del parc Terra Mítica impulsat per Eduardo Zaplana a Benidorm. L'empresa compta amb una participació del 76% d'Immobiliària Montgar, propietat de Pedro Romero i de la seua família.
L'home va declarar que Royal Mediterránea SA va ser creada per l'empresari Rafael Santamaría, propietari de Reyal Urbis. Santamaría, propietari de l'empresa que va arribar a ser fins a l'esclat de la bambolla de la rajola el segon major grup immobiliari d'Espanya, també era client de la perruqueria “des de feia moltíssims anys” i va recórrer a Pedro Romero per a posar en marxa un hotel a Terra Mítica a causa de l'experiència viatgera de l'estilista.
“La meua família i jo féiem moltíssims viatges quan quasi no viatjava ningú per tot el món”, va explicar l'acusat, qui va postil·lar que visitaven “llocs exòtics”. Per això, el promotor immobiliari va recórrer a l'“experiència” del seu perruquer per a “fer una societat” que va guanyar l'adjudicació dels terrenys a Benidorm, tramitada per la Societat de Projectes Temàtics, l'empresa pública de la Generalitat Valenciana que pilotava els grans projectes de l'era del PP en plena bambolla de la rajola.
Rafael Santamaría i el seu equip es van encarregar de presentar la documentació per a la concessió, va dir el perruquer. L'acusat va negar que tinguera contacte amb Zaplana en el context de la licitació. “En eixa època ell anava poc allí a la perruqueria, quan més contacte vaig tindre [amb Zaplana] va ser quan ja era ministre [entre 2002 i 2004] i ja venia més”, va explicar.
La Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil va trobar en el despatx de Francisco Grau, assessor fiscal de Zaplana i també acusat, una sèrie de cartes fidúcia signades en 2009 en les quals es reconeixia que el 10% de la propietat de les dues empreses del perruquer era de Costanera del Glorio, una de les empreses del prestanom confés d'Eduardo Zaplana, Joaquín Barceló 'Pachano'.
“Soc com el marit enganyat”
L'estilista va reconéixer en el judici que coneixia llunyanament a Pachano però va negar de pla el contingut de la documentació intervinguda per la UCO. “Soc com el marit enganyat, l'últim que s'assabenta, no sé res absolutament d'això”, va dir a mode de justificació. A més, Pedro Romero també va qüestionar el contingut de les cartes fidúcia: “Fins i tot el meu nom el tenen malament, tot és un contrasentit, segurament l'han fet precipitadament”. L'acusat va assegurar que “encara” no sap què és una carta fidúcia.
Grau va assegurar, per a tractar d'explicar la naturalesa dels documents, que l'hotel estava en venda i que volia traure algun tipus de comissió per la seua intermediació. El perruquer, per contra, va afirmar categòric que l'hotel ni tan sols estava a la venda (només ho va estar el deute amb Bankia). El promotor Rafael Santamaría va eixir de l'empresa (“no volia fer un hotel amb una inversió tan gran i una recuperació de la inversió a tan llarg termini”) i el grup Barceló va entrar com a soci.
També va negar que actuara per a ocultar béns d'Eduardo Zaplana: “En absolut, per Déu, mai”. Un altre empresari acusat, Ángel Salas, també va dir desconéixer per què figurava en les cartes fidúcia de l'assessor fiscal: “No tinc ni idea”. Això sí, va negar que autoritzara a Paco Grau a incloure el seu nom en unes certes operacions immobiliàries de la trama.
Per part seua, l'acusat Roberto Edgar Bataouche, un empresari molt pròxim a Zaplana, va assegurar que l'operació d'adquisició de dos àtics enfront del port d'Altea —de 600 metres quadrats— va ser pilotada per Joaquín Barceló Pachano. La UCO va intervindre documentació que indicava la llegenda “àtics Eduardo Zaplana”, encara que l'empresari (administrador del hòlding Tabarka Media, un projecte de comunicació afavorit per l'expresident valencià), va dir que el motiu de semblant apunt “cal preguntar-li'l a la comercialitzadora”.
També va aventurar, a mode d'explicació, que “quan baixava Barceló al port li acompanyava el senyor Zaplana per a passejar” i potser va haver-hi algun tipus de desafortunada confusió. A més, Bataouche va negar el tràfec de diners en efectiu.
Els germans Suances i els diners a Andorra
La declaració d'Elvira Suances es va centrar en desvincular-se de les operacions amb els comptes d'Andorra del prestanom confés de Zaplana. L'exdiputada autonòmica del PP va aclarir que manté una “relació personal i afectiva” amb l'exministre del PP. L'acusada va negar haver mantingut qualsevol tipus d'interlocució “amb cap autoritat andorrana ni de cap altre país estranger” a compte dels fons de Pachano, prestanom confés de Zaplana del qual va dir que era amic seu des de fa dues dècades.
Quan els fons del prestanom al Principat van ser bloquejats, després de la intervenció de la Banca Privada d'Andorra (BPA) per blanqueig de capitals vinculat al crim organitzat, Pachano va entrar en pànic. Les converses telefòniques estaven punxades per la UCO i el prestanom van revelar que Paco Grau era el “artífex” de la “enginyeria” societària a l'estranger per a ocultar el presumpte botí de Zaplana.
En eixe període, poques setmanes abans de les detencions de 2018, Joaquín Barceló va recórrer al despatx a Barcelona de Saturnino Suances, germà de l'exdiputada popular, per a tractar de recuperar els fons bloquejats a Andorra. Ho va fer per indicació de Zaplana.
Nino Suances, un lletrat que es defensa a si mateix en la causa i la verborrea del qual a punt va estar d'acabar amb la paciència del tribunal durant la seua declaració, té una relació “intensa” i “pròxima” amb l'exministre del PP. Les escoltes telefòniques denoten una sort de tutela de l'exministre sobre Pachano en un moment en què el seu prestanom confés va entrar en pànic (“estic cagat en els pantalons”, va arribar a dir en un dels diàlegs), amb el rerefons de la malíssima relació, insults inclosos, entre Barceló i Grau.
L'acusat va exercir de lletrat de Pachano. No obstant això, en el judici va dir que no va tindre dubtes sobre la legalitat de l'origen dels fons d'Andorra. El fiscal anticorrupció, Pablo Ponce, li va preguntar per què no va considerar necessari comunicar les dades al Servei de Prevenció del Blanqueig de Capitals (Sepblac). “Va ser el meu criteri, mai he dissenyat ni assessorat a Barceló en cap comptabilitat, ni li he gestionat actius, ni he estat autoritzat en els seus comptes”, va contestar l'acusat.
“Mai” va usar a la seua germana per a contactar amb Zaplana
Gran part de la declaració de Nino Suances es va centrar en desvincular a la seua germana dels dos correus electrònics i tres missatges de WhatsApp que la UCO va intervindre en mans de l'acusada, relacionats amb transferències dels fons d'Andorra. El lletrat va dir que envià eixos documents perquè la seua germana els imprimira perquè els necessitava amb urgència per a atendre a Barceló. L'home va afirmar que passa per casa de la seua germana a la ciutat comtal habitualment “a dormir la migdiada” o a treballar.
En tot cas, l'acusat va dir que “mai” va usar a “la senyora Suances”, en referència a la seua germana, per a contactar amb Eduardo Zaplana. “Tinc el seu telèfon i ell el meu, per a quan vol anar al gimnàs o al cinema”, va afirmar.
Saturnino Suances va detallar que Pachano li va demanar ajuda jurídica per a recuperar poc més de 90.000 euros que tenia a Andorra, uns diners d'ell i de la seua família. No obstant això, a Andorra van aparéixer sis milions d'euros, uns fons que, segons el prestanom confés, eren d'Eduardo Zaplana.
0