Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

La plantilla de Ford Almussafes demana al Govern que active un mecanisme inclòs en la reforma laboral per a evitar acomiadaments

Ford Almussafes. Jorge Gil - Europa Press

Carlos Navarro Castelló

0

El comité d’empresa de Ford Almussafes vol evitar coste el que coste un altre expedient de regulació d’ocupació (ERO) com el que va haver d’afrontar l’any passat la planta valenciana i que va suposar una reducció de plantilla del 18%, per mitjà de prejubilacions i de baixes incentivades principalment, que va passar de 6.000 a 4.800 empleats.

El president de l’òrgan de representació dels empleats i delegat d’UGT, sindicat majoritari, Carlos Faubel, va saber dimecres de primera mà, després de reunir-se amb la direcció europea a Colònia, que la multinacional concretarà els detalls del nou model que es fabricarà a Almussafes, quasi amb tota seguretat un híbrid, en un termini aproximat de dos mesos.

Davant aquesta situació, com que el 17 d’abril la factoria pararà de fabricar la furgoneta Transit, i quedarà únicament l’assemblatge del Kuga, i que, a més, el 19 d’abril acabarà l’expedient de regulació temporal d’ocupació (ERTO) actualment en vigor, “la primera alternativa no pot ser una altra que negociar un altre ERTO de dos mesos aproximadament que protegisca la plantilla” fins que hi haja dades definitives del nou model, en concret, els volums de fabricació, la data de llançament i la plantilla que requerirà.

La situació, per tant, és crítica, tenint en compte que fa tan sols dos anys, el 2022, Ford Almussafes produïa cinc models (Kuga, Transit, Mondeo, S-Max i Galaxy). Ara afronta un llarg període, encara indeterminat, però que algunes fonts xifren en dos anys aproximadament, en què la planta valenciana haurà de continuar funcionant tan sols amb el Kuga, el més venut de la gamma, fins que arranque la producció del nou model híbrid.

Per a superar aquesta contingència sense la pèrdua definitiva de nous llocs de treball, des d’UGT es va posar damunt la taula la possibilitat d’acollir-se a un Mecanisme Xarxa, una eina que es va habilitar amb l’última reforma laboral com a alternativa als ERTO que tan bons resultats van oferir durant la pandèmia pel fet d’impedir acomiadaments massius per part de les empreses.

En concret, des de l’organització sindical van comentar que, “si es confirmen els terminis que albirem, en la nostra opinió, serà del tot necessari implicar les diferents administracions i governs amb la finalitat d’activar el Mecanisme Xarxa, arribat el moment”.

Característiques del Mecanisme Xarxa

El Consell de Ministres va aprovar el juliol de l’any passat el decret llei sobre el desenvolupament normatiu del Mecanisme Xarxa de Flexibilitat i Estabilització de l’Ocupació, un instrument dissenyat per a afavorir la flexibilitat interna de les empreses amb l’objectiu de fomentar la continuïtat de les relacions laborals estables, evitant el trànsit per la desocupació, en situacions de crisis cícliques o sectorials.

El Mecanisme Xarxa ha de ser activat pel Consell de Ministres, amb informació prèvia a les organitzacions més representatives, a proposta d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital; Treball i Economia Social i Inclusió, Seguretat Social i Migracions; que s’encarrega d’obrir la porta, però no de dirimir si les empreses, de manera individual, s’hi poden acollir.

L’autoritat laboral hi donarà llum verda si l’empresa ha desenvolupat un període de consultes i si hi ha concurrència de causes; per tant, hauran de justificar-se els motius.

Les persones treballadores afectades per un Mecanisme Xarxa percebran el 70% de la base reguladora durant tot el període (fins a un màxim del 225% de l’Iprem) i tindran la consideració de col·lectiu prioritari per a l’accés a les iniciatives de formació del sistema de formació professional per a l’ocupació.

Durant l’aplicació del Mecanisme Xarxa no podran fer-se hores extraordinàries, noves externalitzacions de l’activitat, ni noves contractacions, directes o indirectes. Tant la TGSS, com el SEPE o la ITSS tindran accés a totes les dades (empreses i treballadors afectats) necessaris per a verificar l’aplicació correcta del Mecanisme Xarxa autoritzat.

El Mecanisme Xarxa, recollit en el Reial decret llei 32/2021, preveu dues modalitats: cíclica, que proporcionarà a les empreses un marc estable davant una caiguda transitòria o cíclica de la seua demanda per causes macroeconòmiques, per a evitar acomiadaments immediats al xoc; i sectorial, mitjançant la qual les organitzacions sindicals i empresarials més representatives podran sol·licitar la convocatòria de la Comissió Tripartida del Mecanisme Xarxa.

El decret llei aprovat estableix les exoneracions en les quotes a la Seguretat Social a què es podran acollir les empreses en totes dues modalitats, una vegada s’active el Mecanisme Xarxa que permetrà a les empreses sol·licitar mesures de reducció de jornada i suspensió de contractes de treball. En la modalitat cíclica, durant els primers quatre mesos, les empreses es podran beneficiar d’una exoneració del 60% en les quotes; del 30% entre el cinquè mes i el huité, i del 20% a partir del nové. En la modalitat sectorial, seran del 40% i condicionades a la realització d’activitats de formació.

Durant l’aplicació de les mesures recollides en el Mecanisme Xarxa, llevat d’excepcions, les empreses desenvoluparan accions formatives per a les persones afectades, que tindran com a objectiu la millora de les seues competències professionals i la seua ocupabilitat.

A més, les exempcions estan condicionades al manteniment de l’ocupació de les persones treballadores afectades per les mesures durant els 6 mesos següents a la finalització del període de vigència del Mecanisme Xarxa. L’incompliment donarà lloc al reintegrament de l’import de les cotitzacions exonerades, recàrrec i interessos de demora.

Etiquetas
stats