Bandejar l’efecte Wherther: com cal informar sobre el suïcidi per col·laborar en la prevenció

Eliminar el suïcidi de l’espai públic només aconsegueix perpetuar l’estigma, però informar sobre aquest des d’una perspectiva sensacionalista o posant l’accent en tòpics i falsos mites és tan perjudicial com ignorar-lo. El Consell de l’Audiovisual Valencià, l’ens que vigila els mitjans de comunicació i vetla pel compliment dels seus deures ètics, acaba de publicar una guia de recomanacions per al tractament del suïcidi.

L’organisme que presideix José María Vidal, ex-secretari autonòmic de Comunicació, ja va fer una crida el setembre passat perquè els periodistes i treballadors de la comunicació prenguen consciència sobre “el suïcidi com a problema de salut” i va recalcar la necessitat de fer un tractament adequat sobre aquest tema “atés l’impacte i la funcionalitat pedagògica de les seues produccions”.

El document bandeja l’anomenat efecte Wherter, basat en el protagonista de Les penes del jove Werther, de Goethe, un jove que posa fi a la seua vida per un amor no correspost. L’obra, un epistolari en què el jove narra el seu sofriment, va ser censurada en diversos països per incitació al suïcidi i va encunyar un terme hui sotmés a revisió. “Els mitjans de comunicació, per la seua capacitat d’influència en l’opinió pública, han de tindre un efecte normalitzador en la informació sobre la conducta suïcida, i també han de representar un paper destacat en la prevenció d’aquesta conducta”, apunta la guia, seguint les indicacions de l’Organització Mundial de la Salut.

L’autora, Dolors López, també vicepresidenta de l’òrgan, insisteix en la necessitat d’abordar el suïcidi des del rigor i el respecte. Entre les recomanacions, l’organisme inclou evitar informació relativa al procediment o imatges de la víctima, els detalls o les característiques d’aquest. En cas d’aportar-se la identitat de la víctima, recalca la importància de tindre el consentiment familiar, respectant el dret a la intimitat i el dolor dels seus afins. En els casos de rellevància pública, en què la víctima tinga un perfil conegut, l’organisme reclama una cautela extrema i evitar associar valors positius com ara referències a la valentia, el romanticisme, perquè, atesa la projecció pública de la persona, l’autòlisi pot tindre repercussió entre els seus admiradors. Atesa la sensibilitat de la notícia, el Consell Audiovisual recomana restringir els comentaris en aquestes informacions. De la mateixa manera, recomanen no associar el suïcidi a la delinqüència o la criminalitat, ni perpetuar l’estigma associat a les persones amb problemes de salut mental.

Quant a les dades estadístiques, quantitat no implica qualitat. La guia destaca la conveniència d’adjuntar a les informacions telèfons d’ajuda, programes de prevenció i altres recursos de suport o testimoniatges que apunten que el suïcidi pot previndre’s. També advoca per eliminar expressions com ara “epidèmia de suïcidis”, habituals en les informacions sobre salut mental arran de la pandèmia del coronavirus. A més de ser expressions falses, apunta López en el text, és preferible incorporar experts que aporten un enfocament més complet que la repetició de dades.

El document inclou unes recomanacions generals per a abordar els falsos mites, com que una persona amb ideació suïcida està “decidida a morir” –“en realitat, només desitja deixar de patir i no veu una altra alternativa”, apunta– o que els professionals de la salut són els únics capaços d’evitar la conducta. “Acostar-se a la persona amb una actitud d’escolta, amb el desig autèntic d’ajudar-la, és el primer pas per a la prevenció”, conclou.