Barris socials i habitatges col·lectius: cooperatives d’habitatge assequible per a “compartir un futur en comú”

La Borda, una cooperativa de viviendas en cesión de uso en Barcelona

A l’Amèrica del Nord de finals del segle XIX es van popularitzar els anomenats family hotel, blocs de cases compartides que tenien externalitzades les cures i la cuina, un model d’habitatge col·lectiu amb espais compartits especialment utilitzats per la classe mitjana i els professionals liberals fins que la paranoia anticomunista va acabar esborrant-los. L’arquitecta catalana Anna Puigjaner va començar a investigar diferents models de col·lectivitat residencial i va publicar la seua tesi el 2014, en què incideix en el fet que la distribució dels habitatges, amb èmfasi especial en la cuina, són també una perspectiva política.

La investigació de Puigjaner recorda que els models familiars són diversos i no tots s’adapten a l’estructura d’habitatge tradicional, per la qual cosa planteja, amb l’excusa dels habitatges sense cuina, obrir uns certs debats sobre els habitatges contemporanis. La filosofia de Puigjaner, que ha posat en marxa projectes pilot a Barcelona, s’assembla a la de Nacho Marí, guanyador del projecte pilot d’Habitatge Públic de la Generalitat Valenciana que organitza la conselleria d’Arquitectura Bioclimàtica. Marí, en conversa amb elDiario.es explica que el que anomena “habitatge postcovid” suposa reformular una tipologia més oberta a les zones comunes: “Cada tres habitatges comparteixen una terrassa molt gran, una mena de sala compartida en una peça orientada al sud que es pot subdividir. La pots tindre tancada al teu habitatge o obrir-la i compartir-la amb la resta dels usuaris, és una tipologia molt oberta i molt flexible que comparteix molts espais”.

Seguint l’exploració de nous models d’habitatge que tornen al barri el seu caràcter de xarxa de suport i les línies de l’urbanisme feminista, la Generalitat Valenciana presentava dimarts un projecte de col·laboració publicoprivada per a fomentar habitatges cooperatius. La propietat compartida del sòl i la responsabilitat dels residents en el disseny de les seues llars ja s’han posat damunt la taula en ciutats com València, on s’exploren els avantatges de viure d’una manera més comunitària, especialment després d’una pandèmia que ha forçat l’aïllament de milers de persones, però també ha reactivat xarxes de solidaritat i cooperació. “El cooperativisme planteja un estil de vida diferent”, expressava dimarts el vicepresident segon i conseller d’Habitatge, Rubén Martínez Dalmau en la presentació del Pla Base Viva.

El pla es projecta amb la col·laboració de Fecovi, la federació de cooperatives d’habitatge, per a impulsar la construcció d’habitatges a preus assequibles, que atenguen les necessitats socials en aquest àmbit, i també ajude la reactivació econòmica i la creació d’ocupació. Una part d’aquest s’emmarca en el Pla 2.400 presentat setmanes arrere, en què l’executiu busca ampliar el parc públic d’habitatge en els pròxims cinc anys. El projecte, en què participen la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives i la Conselleria d’Economia Sostenible, estima un impacte en l’ús d’uns 450 llocs de treball en la fase d’execució i 400 en la fase operativa.

El vicepresident segon i titular d’Habitatge expressava que “el model d’habitatge col·laboratiu és l’exemple més clar de com es poden oferir alternatives viables i assequibles per a compartir un futur en comú”. “Les cooperatives d’habitatge poden aconseguir l’equilibri necessari entre la solidaritat cooperativa, els reptes locals d’integració i, al mateix temps, la qualitat de vida i el disseny”. Els habitatges projectats busquen ser un espai saludable i sostenible, tant des de la perspectiva del soroll i la il·luminació com de l’ús de materials.

Els habitatges es plantegen com a espais per a viure-hi, no per a passar-hi la nit entre jornada laboral i jornada laboral, per a compartir les qüestions relatives a les cures –una de les reivindicacions dels plantejaments feministes en arquitectura i urbanisme– i com a zones de cohesió social, no de segregació. En aquesta línia, la vicepresidenta, Mónica Oltra, ha explicat que des del seu departament està apostant-se per construir “barris socials”, en què els centres de dia o els centres d’atenció precoç per a xiquets i xiquetes s’integren, perquè les noves ciutats han de ser “un espai on cuidar i criar siga més fàcil, més compartit i més important” i on s’entenga que les persones som “éssers interdependents” que necessiten espais per a relacionar-se. És, així doncs, una qüestió de “democràcia econòmica i social”, “una manera d’entendre els barris oberta i compromesa”.

De la seua banda, el conseller d’Economia Sostenible, Rafa Climent, indicava que “aquesta iniciativa integral conjumina democratització de l’economia, la redistribució, l’eficàcia i l’eficiència, a través de la col·laboració publicoprivada, en un context de transició del model econòmic valencià cap a les necessitats i les aspiracions de la ciutadania, basat en el coneixement, la innovació, la corresponsabilitat, la participació ciutadana i la connexió amb l’exterior, tot això articulat sobre el principi de sostenibilitat ambiental, productiva i social”.

Els treballs van arrancar el 2020 arran d’una trobada entre Fecovi i les conselleries, van continuar amb l’elaboració d’una guia cooperativista i disposen d’una vintena de grups cooperatius i protocooperatius expectants en una sèrie de municipis, com València, Castelló, Alacant, Gandia, Sagunt, Bocairent, Barraques, Alcubles, Godella o Alfara del Patriarca.

Les propostes cooperativistes avaluen les necessitats de les persones segons l’edat i la condició social, lligades a les condicions vitals. Un aspecte clau del projecte és difuminar la separació entre vida i faena; entre zona residencial i zona laboral, amb la convivència en el centre.

Etiquetas

Descubre nuestras apps

stats