Carolina Pascual: “Volem posar a l’avantguarda el nostre sistema científic i investigador”

El nomenament de Carolina Pascual va ser una de les novetats en la composició del Govern valencià que va sorgir després de les eleccions del 2019. Sense afiliació política i amb la seua carrera lligada a la universitat, tant en l’àmbit docent com investigador, Pascual va ser designada amb un doble objectiu: potenciar l’ecosistema de la innovació a la Comunitat Valenciana i posar en marxa la primera conselleria que se separa del nucli de l’executiu a València i es trasllada a Alacant. Enginyera de Telecomunicació i doctora per la Universitat d’Alacant, va ser la primera dona degana del Col·legi Oficial d’Enginyers de Telecomunicació de la Comunitat Valenciana (COITCV) i presidenta de l’Associació Valenciana d’Enginyers de Telecomunicació (AVIT). Pascual respon a les preguntes d’elDiario.es des del seu despatx a Alacant, on advoca per potenciar el “talent” de l’ecosistema valencià i fer-lo servir per a vertebrar el territori.

Com ha sigut crear una conselleria a Alacant i des de zero?

Ha sigut positiu, però també complicat. Som una conselleria nova, la primera que no estava a València. Estructurar-la ha sigut complicat i la pandèmia no ha facilitat les coses. Fora d’aquestes circumstàncies, ha sigut una cosa molt motivadora. Les persones que estem ací tenim moltes ganes que aquest projecte tire avant i estem posant-hi tot el nostre esforç. Les característiques d’aquesta conselleria m’han donat l’oportunitat de conéixer molt a fons el sistema científic i innovador de la Comunitat Valenciana; la part de ciència i d’innovació no han d’anar deslligades, parlem d’investigació d’alt nivell i de teixit polític, és molt important encaixar totes dues parts i aconseguir que hi haja una transferència de coneixement.

Han tingut complicacions per a organitzar l’estructura de la conselleria a Alacant, havent deixat Universitats a València?

Té una certa complexitat, perquè la part d’Universitats es quedava a València i la part nova de Ciència i Innovació s’ha construït a Alacant. És un hàndicap, perquè la majoria dels funcionaris estan a València, però ara mateix tenim molt de personal, a Alacant estem unes 90 persones i ja tenim estructura.

Parlant d’estructura. Durant aquest primer any i mig hi ha hagut uns quants càrrecs que van eixir de la conselleria per discrepàncies. A què creu que es deu?

Quan un està al capdavant d’una conselleria amb les característiques d’aquesta, amb les competències i la ubicació geogràfica, que presenta característiques diferenciadores… És important que fem un treball molt exigent amb nosaltres mateixos. Agraïsc molt el treball de totes les persones que han estat i estan ací, però és veritat que hi ha hagut situacions en què cal un nivell d’exigència molt important. Si per diferents motius una persona no encaixa bé en el lloc en què està, es canvia; ningú no som imprescindibles, però tots hem de ser molt exigents amb la faena que exercim. Igual que jo m’exigisc molt a mi mateixa, vull que, tal com està estructurada la conselleria, la gent aporte tot el que puga en aquest projecte tan bonic i important. Amb la pandèmia s’ha posat de manifest que és més important que mai i crec que estic envoltada d’un equip excepcional, les iniciatives tiren avant per una suma d’esforç.

Unir Universitats amb Ciència i Innovació es pot llegir des de moltes perspectives. Quina era la seua idea?

Quan el president em va explicar el projecte i les competències em va meravellar la seua visió tan panoràmica i ara em meravella més. Moltes vegades tenim la sensació que en les universitats es du a terme una investigació d’alt nivell i hi ha certa desvinculació amb la realitat. Des del meu punt de vista això no és així, al contrari; és una part fonamental i tinc el propòsit molt clar d’unir la investigació d’alt nivell amb les empreses. Conjuminar tots dos conceptes és el que ens permetrà tirar avant. Que el president fora capaç d’unir aqueixes competències em sembla d’una altura de mires important i crec que hui té més sentit que mai.

La universitat es va concebre com un espai per al pensament i el debat, però amb les últimes reformes educatives fa la sensació que s’ha mercantilitzat, que és un lloc en què l’estudiant entra, passa uns filtres i n’ix amb un títol. Creu que pot tornar a ser un centre per al pensament?

Crec fermament en les institucions, i les institucions les fem les persones. Tenim cinc universitats públiques que són magnífiques, excel·lents. El que puga semblar és que aqueixa desconnexió que a vegades es percep entre formació acadèmica i món real, entre la titulació i món real... és una percepció. Els estudiants ixen amb més formació de la que tenen, amb moltes capacitats per a desenvolupar-se en el món professional. Les universitats aconsegueixen formar professionals excel·lents a la Comunitat Valenciana i el que jo voldria és que no hi haguera aquesta desconnexió que es percep, perquè no és real. Cal unir l’estudiant que ha sigut format amb l’empresa i el teixit productiu. És possible que hàgem de bastir ponts perquè no existisca aqueix gap.

Imagine que deuen haver vist l’esborrany del ministre Manuel Castells. Què els sembla la proposta de retirar la consideració d’universitat a centres que no complisquen uns requisits determinats?

No sé fins a quin punt parla de retirar o de condicionar, caldria valorar-ho. Com que parlem d’un esborrany, encara són qüestions que es posen damunt la taula, que els agents que intervenen valoren i es busquen consensos.

Com és la relació amb el Ministeri d’Universitats?

Molt bona, fluida.

Acaben de llançar una campanya contra les notícies falsejades basada en el videojoc Among Us. Què pretenen amb aquesta crida?

Bé, també som la conselleria de societat digital i hem de formar la societat en competències digitals, que passen pel pensament crític. Estem en una època en què els mitjans de comunicació han canviat, tenim una quantitat d’informació brutal, una època d’intoxicació en què sembla que tot el que s’explica en xarxes és cert, que no tot està contrastat… És important per als joves que aprenguen a contrastar i desenvolupar el pensament crític. Quan s’utilitzen determinades eines que puguen sonar-los familiars i com que el videojoc és tan popular, pensem que era una manera bonica i directa de parlar en un llenguatge habitual. Espere que faça paper i que els joves es qüestionen.

Quin és el seu projecte per al districte digital d’Alacant?

És una aposta molt forta per a crear un ecosistema d’empreses que fabriquen tecnologia i innovació i situar-la en un mateix emplaçament. En les instal·lacions de la Ciutat de la Llum s’han instal·lat unes 70 empreses, són més de 500 treballadors, un projecte que transcendeix i s’ha anat situant en altres emplaçaments: hi ha una zona portuària a Alacant, hi ha convenis amb municipis… Però no és sobre la base d’una ubicació, sinó d’un projecte de digitalització. La idea és que aquest ecosistema d’empreses que fabriquen tecnologia i innovació interactuen entre si i proporcionen eines de formació a altres empreses. Hi ha potencial tecnològic a la Comunitat Valenciana, començant per Alacant i vertebrant el territori.

Entenc que és una manera de crear valor afegit i valor econòmic més enllà del turisme, tan present a Alacant i la Costa Blanca.

Estem en una època en què és fonamental que la innovació penetre en el teixit productiu. M’agrada diferenciar entre dos conceptes: una cosa és la digitalització i una altra la transformació digital. La digitalització és una estratègia a curt termini en què podem utilitzar eines disponibles actualment i que poden ajudar les empreses, en això se centra el Districte Digital. D’altra banda, en el mitjà i el llarg termini, està la transformació digital, que implica la introducció de la innovació en els processos productius, aconseguir una transformació profunda. En això se centra l’estratègia Inndromeda, en col·laboració amb universitats públiques, instituts tecnològics, la CEV (la patronal valenciana), que pretén ser una plataforma per a captar europeus i accelerar la transformació digital del teixit productiu. Hi ha un 95% de pimes que a penes tenen capacitat per si mateixes d’abordar la transformació digital; una empresa gran sí que pot fer-ho. Tenim la idea de ser una ajuda per a fer aquest canvi.

Precisament canviar el model productiu és una cosa complexa, atés l’escenari d’infrafinançament.

Quan parle de canvi en el model productiu no em referisc a canviar els sectors tradicionals de producció com ara turisme, tèxtil o calçat, sinó que siguem capaços de traslladar aquesta innovació.

Els experts en finançament indiquen que, com que tenim menys recursos que altres comunitats procedents de l’Estat, a final del repartiment queda poc per a innovació i canvi de model productiu.

Crec que hi ha una aposta molt clara per la part de ciència i innovació, perquè el pressupost ha pujat un 16%. Tenim 100 milions d’euros en exclusiva per a ciència i innovació, a més dels fons europeus que puguem captar.

Quins projectes tenen per als fons europeus?

Es tracta de fer grans projectes transversals entre conselleries. Hi estem treballant, però n’hi deu haver 14 o 15 dels quals es fa prevaldre la part de resiliència i transformació digital.

En l’àmbit de la innovació es parla constantment del talent i la seua retenció. En els últims anys es va popularitzar el terme ‘fuga de cervells’ pels joves amb estudis forçats a emigrar. Encara que hi ha plans com el Gen-T, com busquen aconseguir el retorn d’investigadors i que els que es formen no abandonen el país?

Relacionat amb el pla Gen-T, posarem en marxa una institució d’excel·lència en la investigació científica amb seu a Castelló. Volem posar a l’avantguarda el nostre sistema científic i investigador. Els nostres investigadors ixen molt ben formats, però si no tens condicions adequades per a quedar-te, parle no sols de salaris sinó de traves burocràtiques; si no tenim condicions bones, se n’aniran fora. Hem de crear les condicions adequades perquè puguen quedar-se ací i revertir a la societat aquesta formació que han rebut. Un dels plans més importants és una institució d’excel·lència científica i una escola de postgrau de formació en intel·ligència artificial amb totes les universitats públiques, capitanejat per la Universitat Politècnica de València i també tenim el node d’excel·lència Ellis a Alacant. Pretenem potenciar la ciència, la investigació, el talent i vertebrar-lo a la comunitat.

L’any passat va haver-hi algun desacord amb membres del Consell a compte de l’estructura d’Innovació. Quina és la sintonia actual?

Hi tenim bona relació, una relació cordial, hi treballem en col·laboració, dins de les nostres competències. És cert que innovació està en totes les conselleries, així que hi ha una certa part de col·laboració. Lògicament, hi ha vegades que no opinem el mateix, però la relació és cordial.

Entenc que la idea és que la innovació siga una perspectiva transversal en totes les conselleries.

Així és. La conselleria és una aposta forta i important. Crec que si no utilitzem aquesta situació per a veure-ho com un repte, no enviaríem el missatge adequat. Hi ha un compromís del Consell i apostem per la ciència i la innovació, hem de potenciar el sistema i aconseguir la transferència de coneixement i ací estem posant-hi el nostre granet d’arena.