Centenars de persones ixen al carrer a València en diferents concentracions per reivindicar que “el feminisme és essencial davant la injustícia social”

Centenars de dones han eixit als carrers aquest 8 de març en diferents concentracions que s’han esdevingut durant tota la jornada en diversos punts de la Comunitat Valenciana i de la ciutat de València. El moviment feminista valencià ha protagonitzat una desena de concentracions des del cap de setmana per escenificar alguns fronts oberts: els drets de les dones migrants, un sistema de cures públic i digne o un habitatge digne i accessible. Durant tot el dilluns s’han produït actes reivindicatius en diferents punts de la ciutat per reclamar un canvi radical de sistema que tinga en compte els drets de totes les dones.

L’agenda feminista descentralitzada arrancava amb una concentració a les 9.30 hores per denunciar la falta de recursos en el padró municipal de València, que impedeix les dones migrants registrar-se i optar a protecció social. Una hora després, la concentració saltava a la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, que exigia un sistema de cures “digne i de qualitat”, una eina bàsica perquè les dones reduïsquen la seua doble jornada –la laboral remunerada i la faena al domicili–. A les 12.30 hores arrancava la concentració en la Delegació del Govern a València, que portava per lema “migrar és un dret humà”.

Per a les dones migrants que han acudit a la concentració davant de la Delegació del Govern, la pandèmia ha contribuït a “agreujar les dificultats que teníem amb anterioritat”, i genera una diferència entre les dones que tenen drets i les que no, les que estan fora del sistema per no tindre documentació administrativa o contracte de treball. En el cas de les cuidadores no professionals, una activitat en què predominen les dones migrants, les que no poden demostrar una relació laboral critiquen que queden fora del pla de vacunació, i queden tant elles com les persones a qui cuiden en risc. A més, denuncien, la responsabilitat recau sobre elles quan la “irregularitat” la comet l’ocupador que no fa contracte. “Com a dones migrants tenim una xarxa pròpia. La policia per a nosaltres no és seguretat”, explica Silvana, una de les assistents a la marxa, que recorda, juntament amb Dolores, totes les seues companyes que no poden assistir-hi per no tindre papers o estar treballant en condicions precàries. “Nosaltres ni tan sols podem parlar de sostre de vidre quan no podem tindre drets bàsics de vida i salut”, reclamen.

Des de les 17 hores s’han produït concentracions simultànies al carrer de Colom, a Benimaclet i als Poblats Marítims, on les integrants de l’Assemblea Feminista han insistit a reivindicar “drets per a totes les dones”. Aquest crit passa per incloure les dones trans, les migrants, les treballadores del camp i les treballadores sexuals, segons han enunciat les portaveus del col·lectiu. L’Assemblea ha manifestat “solidaritat amb les companyes madrilenyes”, a qui s’ha impedit organitzar concentracions en “un intent de criminalitzar el moviment, de demonitzar-lo”. Les feministes, insisteixen “no posem la vida en risc, posem la vida en el centre”. “La ràbia la convertim en força col·lectiva. Davant l’emergència social, el feminisme és essencial”, sentencien.

Les onades del feminisme

A les 18 hores, la Coordinadora Feminista de Valenciana arrancava una performance que recordava referents històriques del feminisme, com Mary Wollstonecraft, una de les primeres pensadores feministes, autora de Vindicació dels drets de la dona; Aleksandra Kollontai, política marxista i revolucionària feminista; Flora Tristán, pensadora socialista i feminista, o Simone de Beauvoir, filòsofa i autora, entre altres obres, d’El segon sexe. Les autores són algunes referents de les diferents onades del feminisme, els corrents i agendes polítiques que van treballar pels drets de les dones.