Compromís no vol ‘Sumar’ per a les autonòmiques: “Diluir-se en una marca estatal perquè hi ha eleccions és un error”

Yolanda Díaz en el acto de presentación de Sumar.

La idea d’una plataforma que conjumine les esquerres amb representació parlamentària per a una candidatura a les eleccions autonòmiques no entusiasma a la Comunitat Valenciana. La melodia que va marcant la batuta de Yolanda Díaz amb Sumar sona bé per al pla estatal, però a escala autonòmica l’àudio va distorsionant-se. La vicepresidenta del Govern i un dels principals actius de l’espai Unides Podem va apuntar que el projecte de país que vol teixir no respon a cites electorals, amb el benentés que no hi hauria candidatura en les autonòmiques i municipals de pròxim maig.

Malgrat això, dirigents polítics valencians d’aquest mateix espai han fet una crida a les forces amb què governen a la recerca d’una aliança que els permeta assegurar un tercer govern progressista en la Generalitat Valenciana i una majoria en les Corts Valencianes. L’augment de representació de l’extrema dreta a Europa i l’aparença de consolidació del PP amb Alberto Núñez Feijóo al capdavant han sembrat la llavor de la por en aquestes formacions, encoratjada pels resultats de la dreta en les eleccions andaluses.

La primera a trencar el silenci va ser la consellera de Transparència i líder d’Esquerra Unida del País Valencià (EUPV), Rosa Pérez Garijo, que a través d’un comunicat va emplaçar Compromís, Podem i agents socials a construir una “eina d’esperança i garantia” d’un tercer Govern del Botànic que avance en la protecció de drets. Garijo recordava que els acords van “en l’ADN” d’Esquerra Unida, que ha format part de les últimes coalicions d’esquerra des de la Comunitat Valenciana. Pocs dies després, Héctor Illueca, vicepresident segon de la Generalitat i candidat d’Unides Podem en les últimes autonòmiques, va defensar que les candidatures d’esquerra “amb arrelament territorial” haurien de construir un procés polític conjunt, més enllà dels partits, comptant amb el teixit social.

Totes dues formacions donen per superat el projecte Unides Podem, l’acord de coalició que els ha permés integrar-se en l’executiu autonòmic en la segona legislatura progressista i busquen un projecte més ampli, que integre agents no necessàriament polítics professionals. En aquest debat, tots dos tocaven a la porta de Compromís, el seu soci en el Govern del Botànic que els dobla en pes, però que ni és un competidor directe en la resta de l’Estat, ni se separa a grans trets de l’essència del seu programa polític.

En el VI congrés d’Iniciativa, llavors amb Mónica Oltra al capdavant, aquestes formacions ja van manifestar que afrontar la “guerra cultural” i les crisis esdevenidores en solitari “seria suïcida”. El partit d’Oltra, integrat en Compromís liderat després d’aquell congrés per Alberto Ibáñez i Aitana Mas, número dos del Govern valencià, va abordar en els mesos previs al congrés un procés similar al que Díaz prepara ara, comptant amb la vicepresidenta del Govern i representants d’altres formacions d’arrelament territorial, amb l’acte Altres polítiques com a plat principal.

Però en Compromís, malgrat les afinitats amb la ministra de Treball i la seua visió política, no veuen convenient per a revalidar l’Acord del Botànic una candidatura conjunta de les tres forces. La coalició subratlla que la seua obediència és estrictament valencianista i creu que “diluir” la marca que van crear el 2007 no seria convenient, una idea compartida en les tres branques que componen la coalició.

Compromís ja és una suma de sensibilitats ecologistes, feministes i de discursos transversals, “una confluència d’espais no dogmàtics”, apunta Alberto Ibáñez, coportaveu d’Iniciativa, que creu que en aquest moment de crisi les candidatures són “un tema secundari” i advoca per prioritzar les mesures econòmiques de rescat a la població. Partint de la premissa que el que funciona no cal tocar-ho, el dirigent advoca per “continuar obrint” el partit, “sumar dins de Compromís” persones d’altres moviments o partits, sense perjudici de participar en un projecte més ampli en les eleccions generals. La coalició valencianista és “una marca arrelada, un espai de referència propi. Si canviem la marca, diluïm l’agenda i la identitat”, contínua Ibáñez, que recalca la importància de mantindre la seua autonomia respecte d’altres forces amb seu a Madrid. “L’important és un programa comú, una resposta millor per a l’esquerra mobilitzada i per a cridar a l’abstenció”, insisteix el representant.

En la memòria de la coalició fins i tot persisteix el problema per a formar grup propi en el Congrés de les candidatures que van confluir amb Podem per a les generals. En les eleccions generals del 2015, amb la candidatura Compromís-Podem-És el moment que va obtindre 9 representants, la formació llavors liderada per Pablo Iglesias va inscriure tots els seus diputats de les confluències en el grup parlamentari confederal de Podem, ateses les dificultats de formar grups per les candidatures autonòmiques segons la Mesa del Congrés, malgrat que van concórrer a Galícia, Catalunya i la Comunitat Valenciana amb personalitat jurídica pròpia. Els diputats valencianistes van optar llavors per separar-se de la formació morada per no diluir-se. Mesos després, amb la repetició electoral de juny del 2016, la formació va exigir com a requisit per a anar junts tindre grup propi.

Les idees que trasllada Ibáñez són subscrites per Vicent Marzà, exconseller d’Educació i responsable de la política de Més, el partit majoritari en Compromís. El dirigent, adobat en la mediació política, assegura: “Nosaltres parlarem i escoltarem a tothom i farem el millor per a garantir els governs d’esquerres, el que siga millor per a la ciutadania”. En aquests moments, segons aquest diagnòstic, la millor proposta és mantindre la marca Compromís, “que garanteix que hi haja polítiques transformadores i mobilitza el vot d’esquerres”. “Compromís és el projecte, la marca que assegura la tercera legislatura del Botànic”, insisteix Marzà, que advoca per “sumar a aquest projecte, que no es diluïsca”. “Som una proposta estrictament valenciana. No estarem sotmesos ni diluïts en una altra força que no responga al poble valencià”, recalca, en referència als partits centralitzats.

En Verds Equo, la tercera pota de la coalició, insisteixen a buscar “l’opció més beneficiosa per a tots”, la fórmula que més diputats aconseguisca per a les esquerres. En aquest sentit, “la marca guanyadora, la que arrossega la gent i va possibilitar el canvi el 2015 és Compromís. Tot el que siga més Compromís és factible i desitjable, però diluir Compromís en una marca estatal perquè hi ha eleccions és un error”, sentencia Juan Ponce, representant dels ecologistes valencians. El diputat autonòmic creu que a escala estatal té sentit un projecte conjunt, però el territori valencià, amb una força consolidada, valencianista i d’esquerres, perdre la identitat és perdre el sentit. “Preferim parlar del què”, subratlla, en referència a un pacte programàtic o un acord de mínims amb altres partits.

El model en què s’ha gestat Per Andalusia, la candidatura d’esquerres, i que Podem vol repetir en la coalició amb Díaz, seria un error a ulls dels valencianistes, que creuen que dona una imatge poc desitjable en aquests moments, de batalla pels llocs. En Compromís “va funcionar estar d’acord en unes polítiques i impulsar-les; oblidar allò seria un error. El votant d’esquerres és molt exigent”, recorden els representants de la coalició que, de moment, no s’aliaran en una papereta amb els seus companys del Botànic. En política, recorden, un i un no sempre són dos.

Etiquetas

Descubre nuestras apps

stats