La Comunitat Valenciana tindrà una agència pública per a produir, comercialitzar i distribuir energia renovable

Els grups parlamentaris que subscriuen l’Acord del Botànic han pactat dijous desenvolupar el seu primer punt. PSPV, Compromís i Unides Podem han acordat una sèrie de mesures d’impuls a la transició energètica com a contrapartida per a aprovar el decret de mesures urgents per a fer front a la crisi d’Ucraïna. El decret, en vigor des d’abril, inclou una bateria de modificacions legislatives que feien dubtar els socis parlamentaris i que finalment no es modificaran, atesa la urgència que suposa fer front a la crisi energètica.

El pacte aconseguit a última hora implica establir les bases legislatives per a impulsar la transició energètica, a través de les lleis de canvi climàtic, economia circular i la llei d’acompanyament als pressupostos, i remarca que els projectes han de passar una sèrie de filtres d’impacte ambiental, reforçant la protecció dels espais de la Xarxa Natura 2000. L’acord inclou desenvolupar l’Agència Valenciana d’Energia com a entitat per a la producció, distribució i comercialització d’electricitat procedent de fonts renovables, un compromís rubricat el 2019 com a part de l’acord de Govern i que, fins hui, continua on està: adscrita a l’Ivace. El primer punt de l’acord de legislatura defineix l’ens com una “eina per a l’impuls de la producció i la distribució d’energia renovable per a les administracions, les llars i el teixit empresarial, com a pas previ a la creació d’un organisme amb capacitat per a la generació energètica”.

La qüestió de la distribució i la comercialització d’energia, en què hi ha discrepàncies, manté el projecte de desenvolupar l’agència paralitzat. Al gener del passat any, Unides Podem va portar al ple una proposició no de llei per a crear una comercialitzadora pública, que no va tirar avant perquè només va comptar amb el suport de Compromís. Els socialistes es van abstindre argumentant que “les experiències públiques de comercialització no són efectives”, com el cas de Barcelona Energia, que, en paraules del portaveu llavors, Manolo Mata, ha sigut un “fracàs” perquè “ven la llum més cara que les altres comercialitzadores”. Mata, que va defensar apostar per altres mesures socials per reduir la factura, va apuntar que “per a comercialitzar, la Generalitat hauria de tindre un aval per a comprar energia elèctrica, molt de circulant per a la gestió i la compra, mitjans tècnics i humans per a atendre els clients, gestionar els impagaments, facturació, despeses contractuals, de publicitat, de risc empresarial”.

Sobirania energètica i autonomia municipal

El text que han rubricat els tres partits dijous marca que la Generalitat ha de fomentar les cooperatives energètiques, les instal·lacions d’autoconsum i la preferència d’instal·lacions en sòl urbà i urbanitzat, per evitar un boom especulatiu de plantes solars. La matriu del text apunta a l’“establiment d’una prelació dels sòls i els espais per a la instal·lació de plantes d’energies renovables, prioritzant la instal·lació de centrals fotovoltaiques i parcs eòlics en zones urbanes, industrials i sòls degradats o de nul valor mediambiental, agrícola i patrimonial, comportant aquesta priorització la reducció de permisos i informes associats, per guanyar eficiència i evitar l’impacte d’infraestructures de transport en el nostre territori”.

De la mateixa manera, advoca per reforçar la participació ciutadana i dels òrgans municipals en l’aprovació de projectes. Així doncs, indica l’acord, s’establiran mecanismes que permeten als municipis “participar en la planificació i l’ordenació de la implantació d’energies renovables en el seu terme. Tot procés d’instal·lació de plantes fotovoltaiques o eòliques més grans de 10 MW en sòl no urbanitzable exigiran un tràmit de participació pública, d’acord amb allò que estableix el text refós de la Lotup. El resultat serà valorat per l’òrgan substantiu respecte al grau de suport ciutadà que tinga la proposta”.