El nou Consell del Botànic s’engeganteix: 46 entitats i empreses públiques, una desena d’observatoris i 20 òrgans dependents més

El nou Govern tripartit a la Comunitat Valenciana ha aprovat una estructura d’alts càrrecs amb 35 direccions generals més, set secretaries autonòmiques i un 57% més d’assessors. A la columna vertebral de l’Administració valenciana, justificada per Ximo Puig i Mónica Oltra en la millora de la gestió, cal sumar tot el sector públic instrumental existent i de nova creació, amb 46 empreses i entitats públiques, i desenes d’observatoris i òrgans no públics, però dependents econòmicament de l’Administració autonòmica.

L’acord del Botànic, lluny de reduir una estructura elefantiàsica que el PP de Francisco Camps va crear i va consolidar i la crisi i Alberto Fabra van frenar i van començar a desmuntar entre el 2011 i el 2015, té previst continuar incrementant-la, en alguns casos amb la creació d’agències que generen duplicitats amb direccions generals de nova creació o ja existents.

En la legislatura del 2015 al 2019, el Govern del PSPV-PSOE i Compromís va crear organismes que abans no tenien una equivalència, com l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), l’Agència de Seguretat i Emergències o l’Agència Tributària Valenciana. En aqueixa legislatura també es va crear la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació juntament amb la societat anònima que gestiona À Punt i el Consell Rector corresponent, encara que en aquest cas ve a omplir el buit que van deixar RTVV i Canal 9.

En alguns casos, la creació d’aquests organismes autònoms no ha suposat engrossir la nòmina de treballadors i directius públics, com l’entitat per a la coordinació de tributs, formada per funcionaris, però sí en uns altres, com l’entitat per a coordinar la innovació que dirigeix Andrés García Reche.

El cas de la innovació és dels més cridaners, perquè l’existència de l’AVI des de la legislatura passada col·lideix amb la creació de la Conselleria d’Universitats i Innovació, per la qual cosa haurà de trobar el seu lloc. A més, organismes com l’Institut Valencià de la Competitivitat Empresarial (Ivace) i la Societat de Projectes Temàtics, amb el seu projecte Districte Digital, inverteixen grans quantitats de diners en l’impuls de polítiques innovadores.

De creació “botànica” són també l’Agència de Seguretat i Emergències i l’Autoritat de Transport Metropolità de València, que es van constituir la legislatura passada. No es va poder culminar la constitució de l’Agència de Seguretat Ferroviària perquè no es va trobar un perfil adequat, i ja s’ha anunciat que en els pròxims quatre anys s’han de posar en marxa una agència contra el canvi climàtic i una altra de l’energia. En tots dos casos, aquesta creació s’ha proposat per acontentar Podem, que les dirigirà. En tots dos casos ja hi ha una Direcció General de Canvi Climàtic i una altra d’Indústria, Energia i Mines.

Continuen en marxa, malgrat les seues polèmiques en l’etapa del PP, Ciegsa, l’empresa per a construir col·legis, i Vaersa, una entitat originàriament de gestió de residus i que va acabar fent encàrrecs de tota mena amb els populars. com en la visita del papa a València. El circuit Ricardo Tormo, la Ciutat de la Llum o l’Aeroport de Castelló es continuaran gestionant amb societats mercantils públiques.

La Generalitat té deu fundacions, entre les quals destaquen la del Palau de les Arts, l’Institut d’Investigació Sanitària (Incliva) o l’Institut Portuari d’Estudis i Cooperació de la Comunitat Valenciana. Participa en consorcis com el dels hospitals General o Provincial de Castelló i el Val Space Consortium, en què participa la Generalitat per a donar suport a les empreses que es dediquen al sector aeroespacial.

El sector públic instrumental és un dels temes més espinosos, pel descontrol en matèria de personal i la seua gestió. En l’exercici passat, els auditors van assenyalar excepcions en pràcticament totes les entitats. Algunes de semblants tots els anys o d’una gravetat extrema, com la que s’ha fet a Societat Projectes Temàtics per haver donat subvencions tot i que una empresa pública no hi està capacitada.

Encara que no són pròpiament sector públic instrumental, al voltant de la Generalitat hi ha una vintena de fundacions i entitats que depenen de l’Administració que engrosseixen les àrees i les competències que ha de gestionar. És el cas de la Fundació Jaume II el Just, el Centre Investigació Príncep Felip, el Parc Empresarial Sagunt, les cambres de comerç, que reben subvencions importants, els instituts tecnològics o els Premis Jaume I.

A més, i per a portar un seguiment dels temes més importants que tenen un gran efecte en l’opinió pública, de la Generalitat també depenen una desena d’observatoris als quals acudeixen membres de l’executiu. L’Observatori de Gènere, de la Igualtat, de la Infància, dels Preus dels Aliments o de l’Ocupació Pública són els més destacats.