El Constitucional avala la major part de la llei valenciana sobre el fons de cooperació municipal del Botànic impugnada per Mazón

El Tribunal Constitucional (TC) ha declarat inconstitucionals i nuls dos preceptes de la llei valenciana que regula el fons de cooperació municipal, però ha avalat la resta de la norma que permet destinar fons sense precisar al principi quin serà el seu objectiu concret, sempre que l’aportació siga proporcionada.

El ple ha declarat nul l’article 7 de la norma per considerar que vulnera l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana per no crear el fons municipal “amb els mateixos criteris que el fons estatal”, al mateix temps que considera inconstitucional l’incís de l’apartat 6 de l’article 5 en què es fa referència a l’article 66 de l’Estatut i la possibilitat que el Consell requerisca al president d’una diputació que respecte les directrius autonòmiques de coordinació.

Els magistrats s’han pronunciat així després de desestimar en la major part el recurs que van presentar els diputats del PP contra la norma. Un magistrat de l’ala progressista –Ramón Sáez– i tres del sector conservador –Enrique Arnaldo, Concepción Espejel i César Tolosa– han anunciat que redactaran vots particulars en què esbossaran els arguments pels quals s’oposen a la decisió majoritària.

El ple ha avalat la resta de la Llei 5/2021, de 5 de novembre, de la Generalitat, reguladora del fons de cooperació municipal dels municipis i entitats locals menors de la Comunitat Valenciana per entendre que el fet que s’obligue les diputacions provincials a contribuir a la dotació financera del fons no suposa una obligació diferent d’“allò a què estan obligades constitucionalment i legalment”.

Sobre aquest extrem, fonts jurídiques consultades per Europa Press han precisat que el Constitucional ha considerat ajustat a dret que, mitjançant la norma, es reclame l’aportació de fons sense necessitat de fixar al principi quina serà la seua finalitat, això sempre que aquesta aportació siga proporcionada.

En la sentència –redactada per la magistrada María Luisa Balaguer– es precisa que caldrà avaluar cas a cas si la comunitat autònoma ha desbordat o no els límits a què està sotmesa.

El Grup Popular havia presentat el seu recurs basant-se en el fet que la llei autonòmica 5/2021 “obliga” la Diputació d’Alacant a participar en el fons a parts iguals amb la Generalitat (PSPV-Compromís-Unides Podem) i “atempta contra l’autonomia financera de les diputacions provincials”.

Vots particulars

Sáez ha anunciat vot particular per considerar que la sentència de la majoria desdibuixa greument els límits estrictes que el bloc de la constitucionalitat imposa als poders de coordinació en el marc de l’Estat descentralitzat espanyol.

Arnaldo, Espejel i Tolosa, per part seua, han entés que la regulació de la llei impugnada –pel fet d’imposar la participació forçosa de les diputacions provincials en un fons autonòmic– és contrària a l’autonomia provincial constitucionalment garantida, ja que no es prenen adequadament en consideració els seus interessos. Els tres magistrats han criticat, entre altres qüestions, que la llei no tinga límit exprés respecte dels fons a aportar ni a la finalitat que s’hi persegueix.