“Els centres penitenciaris estan convertint-se en els manicomis del segle XXI”

La demanda d’atenció en salut mental a les presons valencianes no ha parat d’augmentar, però la població reclusa i els professionals cada vegada compten amb menys mitjans. Psicòlegs, psiquiatres i personal d’ONG que col·laboren en l’àmbit penitenciari coincideixen que és urgent reforçar els mitjans; que la falta d’atenció agreuja la vulnerabilitat i perpetua les possibilitats de reincidència.

L’informe sobre drets humans, salut mental i presó, editat per l’Associació Àmbit, assenyala que el 40% de les persones presoneres tenen algun problema relacionat amb la salut mental i recalca les greus mancances en l’atenció a la població reclusa a la Comunitat Valenciana. Un grup heterogeni, amb necessitats diferents, que no es tenen en compte. L’Associació ha impulsat unes jornades sobre els drets de la població reclusa amb problemes de salut mental i addiccions, les anomenades patologies duals, aprofitant el debat sobre la llei autonòmica de salut mental que Unides Podem-Esquerra Unida ha impulsat en solitari. La coalició d’esquerres ha presentat una adaptació de la norma estatal que els experts veuen amb un cert escepticisme. Segons s’ha anat deixant caure, creuen que resulta més efectiu un pla d’acció amb mesures concretes d’implantació immediata que una norma.

Els experts coincideixen a reclamar a Sanitat que assumisca les competències en salut mental a les presons valencianes per frenar la vulnerabilitat extrema de la població reclusa i advoquen per mesures que fomenten l’autonomia. Al mateix temps, reclamen que es tinga en compte l’heterogeneïtat de les persones amb problemes de salut mental i recursos que promoguen la socialització. Ningú té purament alguna cosa. El que hi ha són patologies duals, comorbilitat i exclusió social, apuntava Pablo Cabeza, psicòleg i representant d’Asiem, l’Associació per a la Salut Integral de la persona amb diagnòstic de Salut Mental. El psicòleg, treballador a la presó de Picassent, denúncia que els centres penitenciaris estan convertint-se en els manicomis del segle XXI.

Fran Zacarés, de la fundació Maides, dedicada a l’ajuda a persones amb malaltia mental discapacitant, reclamava tindre en compte a l’entorn familiar en la integració, el tractament i l’acompanyament. Pel que fa als centres de crisis, tots dos van advocar per no rebutjar per complet posar les persones en el sistema, i van apuntar que els casos més greus requereixen d’estabilització, però consideren que no ha de ser una porta tancada, sinó una eina per a la seua millora i inclusió. La nostra tasca és ajudar que les persones tinguen el projecte de vida que puguen tindre, va recalcar Cabeza, i va insistir a superar la sobremedicació i treballar en xarxa.

Les persones en situació de privació de llibertat reclamen una atenció mèdica digna en els centres penitenciaris. Gloria López, psicòloga a la presó Villena, va compartir el testimoniatge d’una usuària d’Àmbit, actualment en tercer grau. La jove va complir condemna amb 23 anys i explica que estava ocupant il·legalment un habitatge i sobrevivint amb els ingressos del tràfic de drogues quan va cometre el delicte. El seu advocat d’ofici no va poder demostrar el seu trastorn mental i va ingressar en una presó ordinària, on tenia una cita psiquiàtrica cada sis mesos i estava sense possibilitat d’atenció en les crisis derivades de la seua patologia dual. La psicòloga, des de la taula, reclamava una acció coordinada entre els recursos de sanitat, habitatge i ocupació perquè les persones tinguen un projecte de vida i tallar el cercle de la vulnerabilitat.

L’estigma continua sent una qüestió clau que dificulta el tractament i la inserció. El comissionat de Presidència de la Generalitat per al pla de Salut Mental, Rafael Tabarés, recalcava que la població reclusa amb problemes de salut mental és l’ombra de l’ombra en l’àmbit dels drets. Els prejudicis i la desinformació continuen sent una llosa sobre les persones amb problemes, apunta el catedràtic, preocupat per la criminalització. En la mateixa línia, Teresa Orengo, responsable de l’UCA del Grau, denunciava que un sistema sanitari universal no pot permetre que la por de ser etiquetat impedisca algú buscar ajuda. Les persones judicialitzades tindran participació en la convenció ciutadana que redacte el futur pla valencià de salut mental, a fi d’enterrar falsos mites.