Els sis dies que van cremar la vicepresidenta del Govern valencià

De “la pressió s’aguanta” perquè “no guanye” l’extrema dreta la batalla ideològica a eixir del Govern per no perjudicar les polítiques d’esquerres. El silenci dels seus companys, la pressió mediàtica i les paraules de l’alcalde de València cridant a una reflexió van desencadenar la decisió de dimitir que Mónica Oltra va traslladar va fer pública dimarts a les 16.30 h, a les portes d’una reunió de l’executiva de Compromís.

Davant de la idea que havia expressat divendres després de conéixer-se la seua imputació, dimarts la dirigent de Compromís adoptava una postura de sacrifici per salvaguardar el projecte polític, una idea que veladament li havien anat traslladant els seus companys des que va acabar la roda de premsa posterior a l’últim ple del Consell. Aquella compareixença va estar centrada en la situació processal de la llavors número dos de l’executiu valencià, citada a declarar com a investigada per la gestió que el seu departament va fer de la denúncia d’abusos d’una menor tutelada per la qual va ser condemnat el seu exmarit. Oltra hi va insistir que no es mouria del càrrec per no donar ales a la campanya de l’extrema dreta que s’ha orquestrat al voltant de la denúncia.

Aquest ple del Consell es va desenvolupar amb normalitat. Els seus companys de Govern no van fer esment a la imputació i va transcórrer la sessió de manera ordinària. Fora, en canvi, no es parlava d’altra cosa. Certes veus del Pacte del Botànic incidien que la imputació era el pas lògic després de l’escrit del jutge instructor, a qui en definitiva tornarà la causa una vegada Oltra deixe l’acta com a diputada i perda la seua condició d’aforada, però al seu torn van apuntar el malestar existent perquè l’escenari judicial i el polític tornaren a solapar-se i entelaren l’acció del Govern. En els últims mesos s’han donat grans avanços en les polítiques públiques de l’executiu valencià que han quedat en segon pla per l’escàndol generat arran de les acusacions que planegen sobre l’exnúmero dos.

Després de la roda de premsa de divendres es van intensificar els murmuris. En la seua formació, Compromís, en la resta dels partits del Pacte del Botànic i entre els seus companys del Govern valencià. Però no va haver-hi una conversa directa amb la vicepresidenta o un “hem de parlar” per part dels seus companys. Tampoc la va dir el president de la Generalitat, Ximo Puig, amb qui la relació s’ha anat deteriorant des de finals de la legislatura passada, com Oltra va revelar de manera bastant emocional en la seua roda de premsa de dimissió. Enmig d’aquest ambient, l’alcalde de València, Joan Ribó, va desencallar el punt mort en reiterar en unes declaracions el seu suport a Oltra, alhora que assenyalava que en la coalició les decisions d’alt impacte es prenen col·lectivament i va fer una crida a reflexionar.

Mentre en públic quasi tots els càrrecs de primera línia de Compromís mostraven el seu suport a Mónica Oltra, entre bastidors les plaques tectòniques de la formació valencianista es movien. Càrrecs rellevants de la formació van intentar convéncer-la que la dimissió era l’única solució davant l’inquietant panorama judicial. Llevat del diputat Vicent Marzà, exconseller d’Educació i coordinador polític de Més Compromís, que ha romàs en silenci tot aquest temps, però que fa mesos que no estava còmode amb l’escenari previsible. Les converses es van succeir en un segon pla, entre els assessors o el nucli més pròxim als dirigents de la coalició, on en els últims sis dies va anar germinant la idea d’una dimissió.

El dissabte la coalició va celebrar un acte al Jardí del Túria amb tint electoral, que va servir per a refermar públicament la confiança en la dirigent de Compromís. El míting va concloure amb un episodi musical col·lectiu que en el PSPV i Unides Podem van veure amb estupor i rebuig i que va provocar una onada de crítiques i indignació cap a la formació valencianista. Després dels balls en l’escenari de l’acte de dissabte passat, que la majoria de les fonts consultades en Compromís coincideixen a titlar de desafortunat i inoportú, el resultat electoral de les eleccions autonòmiques a Andalusia va obrir un breu parèntesi mentre es disparava la inquietud en la formació.

Durant el cap de setmana la vicepresidenta va ser el centre de les portades, de les anàlisis de ràdio i de les tertúlies televisives. Es va repassar la seua trajectòria política, es va tirar mà de l’hemeroteca i les seues reflexions sobre les dimissions polítiques van ser objecte de retret, d’una manera tergiversada, segons indiquen en Compromís. A Madrid, conten fonts del Congrés, la pressió de l’extrema dreta s’havia tornat insuportable i la intensitat mediàtica va resultar clau per a forçar la decisió, indiquen alguns sectors de la coalició.

Dilluns va començar el dia amb nous intents de convéncer la líder de Compromís de la conveniència de dimitir davant la possibilitat que el president Ximo Puig destituïra unilateralment Oltra. La coportaveu de Compromís Àgueda Micó ja va advertir els socialistes que aquesta decisió suposaria una ruptura amb conseqüències greus. Mónica Oltra, en una situació política i anímica extremadament delicada, es va resistir al·legant que la seua dimissió seria una claudicació davant l’extrema dreta, que exerceix l’acusació contra ella, i davant els socialistes valencians.

Durant aquest matí es van succeir declaracions de dirigents de Compromís que citaven la coalició a prendre decisions. Va ser de nou Joan Ribó qui va indicar el camí: Oltra és imprescindible, però això no evita que calga reflexionar. “El caràcter imprescindible d’Oltra no es contraposa amb determinades preses de decisió que analitzarem demà”, va apuntar l’alcalde de València. S’hi van anar sumant la consellera de Transició Ecològica, Mireia Mollà, o la portaveu en les Corts Valencianes, Papi Robles. Tots van defensar Oltra com una part fonamental del projecte polític del Pacte del Botànic, però van apuntar que Compromís no és un projecte personalista.

Mentrestant, en un acte, el president de la Generalitat començava a marcar els terminis al seu soci més rellevant en el Consell, i li donava una setmana per a abordar la decisió. I responia, interpel·lat pel caràcter festiu de l’acte de Compromís: “No estic per a festes”. Aquest mateix dia, la Policia va acudir a la seu de la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives a demanar documentació per a la investigació sobre els protocols d’atenció a la menor víctima d’abusos, per ordre del jutge instructor.

Va ser dimarts al migdia que la vicepresidenta va prendre la decisió, que el seu entorn atribueix únicament a ella. Si bé a mitjan matí Oltra anunciava que no assistiria a l’executiva de Compromís convocada aquella mateixa vesprada per no interferir en la reflexió, a les 16.30 va aparéixer en la seu de la formació envoltada del seu equip més pròxim. Minuts després es convocava una roda de premsa en què traslladaria que deixava tots els càrrecs. Què havia passat? El posicionament de l’alcalde Joan Ribó i de la consellera de Transició Ecològica, Mireia Mollà, d’Iniciativa, van forçar que Oltra reaccionara, segons les fonts consultades.

La seua compareixença va agafar desprevingut a tothom. En la seu del seu partit les cares estaven a cavall entre la sorpresa i el terror. En el Palau de la Generalitat desconeixien que la decisió es precipitaria aquella vesprada i la van conéixer en directe, segons Oltra, perquè no es filtrara a mitjans afins. La televisió pública À Punt no va poder connectar en directe per transmetre una de les notícies més importants de la política valenciana des de la dimissió de Francisco Camps el 2011 i ho va fer amb 15 minuts de retard.

Les cares, pròpies d’un funeral, ho deien tot. Oltra, visiblement afectada i enfadada amb els seus socis de govern, va aprofitar la compareixença per a ajustar comptes amb el Palau de la Generalitat i amb la premsa. Va revelar que l’última trobada en privat amb el president Ximo Puig va ser després de l’avançament electoral de les autonòmiques del 2019, confirmant així la mala relació personal entre tots dos dirigents, i li va retraure falta d’empatia. “No hi he parlat, però quan ho faça tampoc ho faré públic”, assegurava Puig dimecres en plena ressaca de la dimissió d’Oltra.

Oltra també va deixar un avís sobre la pretesa guerra bruta mediàtica comandada pel Palau de la Generalitat. Puig va mantindre públicament un suport mesurat a la presumpció d’innocència de la vicepresidenta, a pesar que, després de la imputació, la seu de Ferraz es va moure per pressionar amb vista a una dimissió preventiva. Un dels seus assessors més pròxims i coportaveu d’Iniciativa, Alberto Ibáñez, atribuïa la decisió, que “ha anat madurant-se” en el temps, a una pèrdua de confiança progressiva en el PSPV i la “invisibilitat política del Botànic”. “S’ha parlat més de Mónica Oltra que de la investigació a Rajoy”, indicava Ibáñez en una entrevista en À Punt, en referència a la pressió mediàtica.

Malgrat la duresa de les declaracions d’Oltra, que va acusar els socialistes de conspirar amb mitjans afins per perjudicar-la i de no voler fer polítiques d’esquerres, usant el seu cas com a “excusa”, fonts de l’executiu autonòmic sostenen que no hi havia cap intenció de comprometre l’últim any de legislatura. En el Palau de la Generalitat van considerar que la crisi es tancaria ràpidament i esperarien que Compromís els plantejara el nom de la nova vicepresidenta, consellera d’Igualtat i portaveu del Consell. Aquesta vegada, van permetre que els temps els marcara la coalició.

La líder de Compromís va insistir en el pretés lawfare que ha vingut patint per part de l’extrema dreta: el líder d’España 2000, que exerceix d’advocat de la menor abusada, va enviar una corona de flors a la seu i ha tuitat missatges com “me la follaré sense tocar-li un pèl”. Oltra va al·ludir a les situacions que van viure la jutgessa Victoria Rosell o el diputat canari Alberto Rodríguez per sustentar aquesta idea de “guerra bruta” en els tribunals. Dimecres, Puig criticava la “instrumentalització de la justícia per part de l’extrema dreta” i agraïa a la seua exnúmero dos que es fera a un costat pel bé del projecte polític.

Oltra va entrar a la seu de Compromís dimarts com a vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives de la Generalitat Valenciana i en va eixir deixant arrere els seus càrrecs i la seua acta de diputada. La causa que l’afecta torna del TSJ-CV al Jutjat d’Instrucció número 15 de València, el titular del qual manté investigats 13 funcionaris de la conselleria i treballadors del centre de menors. Mónica Oltra, això sí, no abandona els seus càrrecs orgànics en la formació valencianista, encara que els temps de la justícia no s’adeqüen al calendari polític valencià. La instrucció del cas continua, amb la seua previsible declaració davant el jutge i amb les probables diligències suplementàries. Compromís va comunicar només 24 hores després de la dimissió d’Oltra, el nom de la seua successora, Aitana Mas.