Enric Morera i Ximo Puig es postulen per al Senat per designació autonòmica

Les Corts Valencianes elegiran els senadors per designació territorial el pròxim 27 de juliol. El primer ple del parlament autonòmic –més enllà de la investidura de Carlos Mazón i la seua presa de possessió com a president de la Generalitat Valenciana– se celebrarà quatre dies després de les eleccions generals per completar el mapa de poder després dels comicis.

El parlament valencià designa sis senadors territorials al marge dels que cada partit obté en les eleccions. Cada comunitat compta amb un representant com a punt de partida i en suma un altre per cada milió d’habitants, cinc milions en el cas valencià. L’elecció en les Corts Valencianes segueix el sistema d’Hont en funció dels resultats de les eleccions autonòmiques, de manera que al PP li corresponen tres representants, dos al PSPV i un a Compromís. Aquesta fórmula deixa Vox, que té 13 diputats i és la formació més reduïda de la cambra, sense senador territorial.

Els populars, a qui corresponen la meitat dels representants, mantenen silenci sobre els que seran els seus escollits. En la legislatura passada va ser l’expresident Alberto Fabra, ara diputat i candidat al Congrés, que en l’anterior va compartir escó amb Rita Barberá. Com amb l’esquema del futur Consell, que es coneixerà dimecres, en el PP valencià es mostren hermètics.

Els socialistes han confirmat que serà l’expresident de la Generalitat Ximo Puig un dels seus dos representants. El secretari general va manifestar fa setmanes el seu desig d’articular una alternativa al PP en les Corts Valencianes com a president del grup i combinar-ho amb la representació en la cambra territorial. Fins hui, és l’única persona confirmada per al càrrec. “No hi ha millor persona per a defensar els interessos dels valencians”, ha defensat la portaveu del PSPV en les Corts, Rebeca Torró, que ha apuntat que Puig demostrarà que “hi ha vida més enllà de l’M30”. Una executiva del PSPV acordarà qui és el segon senador, previsiblement una dona, encara que el partit ha optat tradicionalment per Joan Lerma. La legislatura passada van detindre el càrrec la diputada ara Josefina Bueno, que es va quedar sense lloc en la Mesa de les Corts pels vots del PP per a la representant de Compromís; i Gloria Calero, exdelegada del Govern.

En Compromís refreden les aspiracions del que ha sigut el seu senador territorial des del 2015, Carles Mulet, en favor de l’expresident de les Corts Enric Morera, que ha manifestat el seu desig de contribuir en el partit. Com Puig, qui ha sigut la segona autoritat valenciana durant dues legislatures creu que la cambra alta és un bon lloc per a influir en la política territorial. La formació decidirà qui és el seu representant en funció dels equilibris entre partits passades les eleccions generals.

La coalició valencianista convocarà els seus òrgans de govern entre el 24 i el 26 de juliol, després de veure en quina situació queden les seues branques el diumenge electoral. Més, la part majoritària, compta amb el cap de llista per València (Àgueda Micó), la representació en la Mesa de les Corts (Maria Josep Amigó) i el càrrec de portaveu (Joan Baldoví). Iniciativa té el número dos per València, Alberto Ibáñez, el càrrec de portaveu adjunt en les Corts Valencianes, en mans d’Aitana Mas. Fins a la legislatura passada totes dues branques es compensaven en el Consell, en què Mónica Oltra primer i Més després tenien el màxim càrrec representatiu de la coalició.

Dissabte passat Iniciativa va enviar un comunicat en què ratificava el seu suport a Mulet, que milita en aquest partit i va arrancar un procés de sol·licitud de suports públics. És el senador territorial que més iniciatives ha presentat en la cambra alta. Poc després Més, la branca majoritària, comunicava que no hi ha cap procés obert per a l’elecció del senador territorial i emmarcava la decisió en la política interna dels seus companys de coalició. El suport “és una intenció i no una decisió”, apuntava el partit.