El Govern valencià reclamarà que s’elimine el fons de suficiència en la reforma del sistema de finançament autonòmic

El Govern valencià presentarà al·legacions a la proposta d’Hisenda sobre el finançament autonòmic perquè el criteri de repartiment de recursos s’assemble el màxim possible a la població real de les comunitats. Després d’una primera anàlisi del document que Hisenda va enviar als responsables autonòmics, el conseller del ram, Vicent Soler, insisteix en un model en què prevalga la població de cada territori en el càlcul del cost dels serveis públics: “No podem oblidar que el sistema de finançament té com a objectiu finançar els serveis fonamentals que es destinen a les persones, per tant, les persones han de ser el criteri que marque el repartiment del nou model”.

L’executiu autonòmic aplaudeix que s’inicie la reforma del model, que cada any deixa un forat en els comptes públics de 1.300 milions d’euros pel càlcul de necessitats, però adverteix que abans d’avaluar si és beneficiós o perjudicial, cal tindre totes les cartes damunt la taula i observar la mà completa. El departament de Maria Jesús Montero ha iniciat la negociació traslladant una proposta de població ajustada que, segons indiquen les autonomies, serà el principal criteri de repartiment de fons. La població ajustada fa una estimació de quant costa pagar els serveis públics en cada territori en funció dels seus habitants, intentant que estiguen al mateix nivell de qualitat. Les primeres anàlisis del model no deixen satisfet del tot el Govern autonòmic, que, en un escenari en què només canviara aquest criteri, perdria encara més posicions. No obstant això, recordava Soler, després de la reunió de la comissió mixta Consell-Corts per a analitzar la proposta: “En cap cas parlem de la totalitat del model, sinó únicament del criteri principal de repartiment i encara falten per saber moltes variables que definisquen el conjunt del sistema per a emetre una opinió”.

La inquietud entre els grups polítics ve agitada per una anàlisi de la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (Fedea), el primer organisme oficial a fer una projecció dels canvis que introdueix la proposta d’Hisenda. L’economista que signa el treball, Ángel de la Fuente, fa un estudi que apunta que les correccions de despoblació i dispersió, creades ad hoc en la proposta d’Hisenda, perjudiquen les autonomies amb més població i beneficien les despoblades, amb Extremadura i Aragó al capdavant. Segons el seu càlcul, la Comunitat Valenciana seguiria per davall de la mitjana en finançament per capita i perdria un 1,7% de recursos. Si el criteri de població ajustada, sense correccions, cobreix un 97% de les necessitats autonòmiques –en una estimació sobre 100–, el nou criteri, sense correccions, cobreix poc més del 95%.

L’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE) va respondre dijous a l’informe de Fedea recordant que omet “un aspecte fonamental” en els seus càlculs: “El funcionament actual del sistema de finançament autonòmic genera un repartiment final dels recursos que no respon als indicadors de necessitats de despesa”. Incorporant al càlcul la resta dels fons, el sistema de finançament cobreix un 90,3% de les necessitats de la Comunitat Valenciana. La postura del Consell és complexa: un càlcul de població ajustada a priori més perjudicial per a l’autonomia resulta més beneficiós si és el criteri prioritari. En primer lloc, perquè el consideren més objectiu, transparent i s’assembla a les necessitats reals: en segon lloc, perquè les desigualtats es produeixen amb els altres dos fons que componen el sistema de finançament autonòmic. Per a la Comunitat Valenciana resulta especialment perjudicial el fons de suficiència, que resta mil milions d’euros anuals respecte del càlcul inicial, recordava Soler.

Tot i que la proposta ha de ser redactada pel grup d’experts en finançament autonòmic, el gabinet d’economistes de capçalera del Consell, el titular d’Hisenda avançava que la seua petició al Govern és que aporte més recursos al conjunt de les comunitats autònomes i que suprimisca els fons que, més que compensar, descompensen. La vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, simplificava encara més la demanda: “Tantes persones, tants euros”.

Entre els criteris a modificar, el conseller d’Hisenda ha demanat que els costos fixos –una mena de tarifa plana de base per a la cobertura de serveis públics– no es tinguen en compte únicament per a les set autonomies menys poblades “perquè totes les comunitats hem de suportar-los”, així com que el criteri de la despoblació, al marge de variables com la dispersió o la superfície, que ja es tenen en compte en els ajustos, “puguen englobar-se en altres fons com el Fons de Compensació Interterritorial, pensats per a abordar el desenvolupament de polítiques econòmiques i que hauria d’incrementar també la seua dotació”. En el debat en el si del Consell, la branca de Compromís es mostra més bel·ligerant. Les fonts consultades per aquest diari advoquen per lluitar indicador per indicador perquè “la població ajustada s’assemble el màxim a la població real. No ens podem conformar a millorar, cal solucionar el problema”, indiquen. El Consell en conjunt vol un sistema més senzill que després incorpore compensacions com el deute històric o la despesa sanitària que assumeixen comunitats que reben turistes –l’anomenat FOGA–, però no que introduïsca en la base variables que l’alteren.

La retòrica de guanyadors i perdedors que atia l’informe de Fedea i que han assumit alguns territoris incomoda l’executiu valencià, perquè implica una batalla entre autonomies, per bé que la seua demanda principal és que el Govern central aporte més recursos al sistema de repartiment, a totes les comunitats. El president de la Generalitat, Ximo Puig, reclamava dijous fugir de l’enfrontament: “No és un partit de futbol ni una carrera”, sinó una qüestió de garantir als ciutadans de tot Espanya l’accés als serveis que recull la Constitució.

Al marge dels tributs propis i els fons de la Unió Europea, el sistema de finançament actual es compon de diversos fons: el Fons de Garantia de Serveis Públics Fonamentals (la base del sistema de repartiment, calculada com els recursos per unitat de necessitat per a finançar els serveis públics fonamentals essencials de l’estat del benestar), els Fons de Convergència (aportacions de l’Estat per a equilibrar l’aportació pública entre territoris) i el Fons de Suficiència global (una reestructuració de les necessitats autonòmiques). Aquest últim, l’anomenat repartiment horitzontal de recursos, és el que causa les distorsions més grans. La llei de finançament el defineix com “la diferència, positiva o negativa, entre les necessitats globals de finançament de la comunitat autònoma l’any base i la suma de la seua capacitat tributària, més la transferència positiva o negativa del Fons de Garantia de Serveis Públics Fonamentals, en el mateix any”. Les diferències de renda per capita a la Comunitat Valenciana, amb 12 punts per davall de la mitjana estatal, perverteixen aquest càlcul: aporta al conjunt de l’Estat com una comunitat rica i és una comunitat pobra, i ha d’endeutar-se per poder pagar les factures.

Segons la visió de l’executiu valencià, el sistema que s’adapta millor a les necessitats de les comunitats és el que fa prevaldre el Fons de Garantia, en què s’inclou l’indicador de la població ajustada com a criteri principal de repartiment. És la definició de concepte i el seu càlcul el que el Ministeri d’Hisenda ha traslladat a les comunitats autònomes i el criteri que des de la Moncloa traslladen que prevaldrà en el repartiment. Ara, l’executiu valencià ha encarregat als seus experts que, amb dades de Sanitat, Educació i Serveis Socials, estimen les necessitats reals de la població per a traslladar-les a Hisenda. La negociació de la població ajustada, la primera pedra de la reforma, arrancarà al gener.