L’inici de curs de Ximo Puig: apagant incendis forestals i polítics
L’incendi que es va declarar el 5 d’agost a Llutxent i va acabar carbonitzant 3.200 hectàrees de muntanya en sis municipis (Llutxent mateix, Gandia, Pinet, Ador, Barx i Quatretonda) és el motiu de la compareixença extraordinària aquest divendres del president de la Generalitat, Ximo Puig, davant la Diputació Permanent de les Corts Valencianes quan està a punt de començar l’últim curs polític de la legislatura.
L’assumpte que Puig abordarà és forestal, amb la derivada d’indemnitzacions pels 3.000 veïns evacuats i els danys en desenes d’habitatges o xalets durant la lluita contra el foc. Però els calius que deixa aquest estiu són també polítics. En aqueix segon cas, amb el mateix cap del Consell i dirigent socialista com a origen d’un incendi que va atiar la vicepresidenta, Mónica Oltra, de Compromís, després d’interrompre Puig les seues vacances per a negociar personalment el canvi de vot de la Generalitat a favor de la proposta del Govern en el Consell de Política Fiscal i Financera.
En l’àmbit forestal, una vegada s’ha dissipat el fum, i més enllà de la mesa de concertació amb participació d’agents polítics i socials de les comarques afectades que el secretari autonòmic de Medi Ambient, Fran Quesada, ha anunciat per a la primera quinzena de setembre, es perfila el conflicte per a unificar tots els efectius en un sol cos de bombers forestals. Al mateix temps, en el si del Pacte del Botànic, després de sufocar les flames la mateixa vicepresidenta, les sacsejades del final del mandat que alimenta la proximitat de les eleccions repten Puig i Oltra a no trencar la baralla en el tram més delicat.
La creació d’un cos únic de bombers forestals de la Generalitat és una mesura prevista des de la constitució de l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències, ha reiterat el seu director, José María Ángel, que ha advertit que es tracta de “un procés complex”. Subrogar-se als brigadistes forestals de l’empresa pública Tragsa és part d’aquesta complexitat. Entre altres coses, perquè implica equiparacions salarials pel canvi de funcions que els sindicats esgrimeixen per convocar una vaga a partir del 7 de setembre.
El dubte de si el nou cos unificat de bombers forestals serà una realitat aquesta legislatura o quedarà pendent per a la pròxima serveix d’exemple sobre el moment fronterer en què es troben moltes de les polítiques del canvi impulsades pel Govern del Pacte del Botànic. Un govern que va haver d’invertir temps, com li agrada dir al conseller de Transparència, Manuel Alcaraz, a “estabilitzar el malalt” heretat de més de 20 anys d’hegemonia del PP per poder abordar reformes estructurals de més calat que, en bona mesura, arriben a l’agenda quan s’acaba la legislatura.
Convocada per a donar compte de les actuacions d’extinció en l’incendi de Llutxent i de les accions de prevenció desenvolupades al llarg de l’any, així com també de les gestions davant el Govern central per a obtindre ajudes d’emergència als damnificats, la compareixença de Puig en la Diputació Permanent es produeix en un clima que, més que al final d’una època, apunta a la continuïtat, malgrat certes incògnites.
Si la vicepresidenta Oltra s’ha mostrat aquesta mateixa setmana molt segura en una entrevista en À Punt a l’hora de descartar la possibilitat d’un avançament electoral (“no podem decebre la gent”) amb què especulaven en el Palau de la Generalitat des de fa unes quantes setmanes, el president Puig tindrà l’oportunitat, l’11 de setembre, en el debat de política general que obri el curs parlamentari, de definir l’escenari dels pròxims mesos, fent balanç i enrocant-se en el que s’ha fet per capitalitzar-ho en les urnes o projectant les polítiques compartides del canvi cap a la pròxima legislatura.
Tot apunta a aqueixa segona opció, en un context en què la poca efectivitat del PP i Ciutadans per a soscavar el suport social a la majoria d’esquerres fa que en l’equip del “Titanic”, com ho diu la popular Isabel Bonig per denigrar-lo cada vegada que pot, simptomàticament, no s’estén el pànic i ningú vol abandonar el vaixell.
