Montero assegura que el Govern aportarà més fons a les comunitats en la reforma del sistema de finançament autonòmic

El Govern central assegura que inclourà més fons per a les comunitats autònomes en la reforma del sistema de finançament. En la sessió del control a l’executiu, la ministra d’Hisenda, Maria Jesús Montero, interpel·lada per Compromís, ha garantit que les comunitats autònomes “hauran de nodrir-se de més recursos per poder ser capaces de finançar de manera adequada uns serveis que tendisquen a l’excel·lència”.

En el debat sobre el nou model de finançament que acaba d’arrancar, les comunitats autònomes exigeixen més recursos per a poder costejar els serveis públics bàsics. Una de les reivindicacions del Govern valencià és que l’executiu augmente els fons per a totes les autonomies. El conseller d’Hisenda, Vicent Soler, reitera constantment que les comunitats, que presten els serveis bàsics de l’estat del benestar, estan infrafinançades en conjunt i reclama una reforma vertical, a més de la revisió del repartiment entre territoris.

Les primeres lectures de la proposta d’Hisenda sobre els paràmetres per a calcular la població ajustada han generat un cert enuig en les comunitats infrafinançades, que no veuen millorar les seues posicions amb aquesta proposta. L’informe de l’economista Ángel de la Fuente, de la Fundació Fedea, que fa una projecció sobre com podrien quedar les autonomies amb aquest càlcul, ha atiat el debat sobre el repartiment de fons. La ministra, interpel·lada pel diputat de Compromís, Joan Baldoví, ha recordat que la proposta de població ajustada “no és ni el resultat final, ni la variable determinant, perquè la resta dels paràmetres que s’incorporen donen lloc a un resultat de finançament per capita d’un tipus o d’un altre” i rebutja que es facen rànquings. És a dir, és una pedra en la reforma, no la proposta en si.

El parlamentari valencianista ha traslladat el seu escepticisme a la titular d’Hisenda prenent com a base l’anàlisi de Fedea, que, estima, faria que la Comunitat Valenciana, l’última en finançament per habitant, perdera un 1,7% de recursos. “No convida els valencians a l’optimisme”, ha expressat el diputat, i ha assenyalat que el document remés a les comunitats “és prou ambigu perquè fins i tot puguem quedar pitjor finançats”. L’anàlisi de Fedea només té en compte la modificació de la variable de població ajustada i no el seu pes en el repartiment final, ni l’impacte d’altres fons que componen el sistema, que distorsionen els càlculs. Si el criteri de població ajustada, sense correccions, cobreix un 97% de les necessitats autonòmiques –en una estimació sobre 100–, el nou criteri, sense correccions, cobreix poc més del 95%. “No hem esperat tant per a quedar-nos infrafinançats una altra vegada”, retreia Baldoví, subratllant l’estudi.

La ministra ha defensat que el document és un “primer esborrany per a aproximar una proposta sobre població ajustada” i planteja un ventall perquè entre totes les autonomies es delibere quin pes han de tindre les variables de població per a mesurar la pressió sobre els serveis públics. Montero ha recordat que el càlcul incorpora propostes de l’informe d’experts de la Comunitat Valenciana, un estudi “pioner” sobre la reforma del sistema de finançament, presentat el 2017.

Seran precisament aquests experts els encarregats de fer al·legacions a la proposta durant el mes de gener. En la primera reunió, els economistes en què es recolza l’executiu autonòmic van avançar el seu rebuig als criteris correctors de despoblació i de costos fixos per a les comunitats més menudes. El conseller d’Hisenda va manifestar que sol·licitaran la supressió dels fons addicionals que generen distorsió en el repartiment de recursos i de les variables ad hoc. Dimecres, el president de la Generalitat, Ximo Puig, insistia a reclamar al Govern que el nou model no preveja “factors que desvien” ni “pervertisquen” el criteri de població ajustada en el repartiment. “Mai acceptarem una diferència del finançament per capita que siga inassumible, com el d’ara, a 30 punts de la comunitat autonòmica del règim comú més finançada”, va sentenciar el responsable del Govern valencià.