El Parlament valencià aprova una agenda que reivindica al Govern central la reforma del finançament, el deute històric i més inversions

El parlament valencià ha aprovat dijous les resolucions del debat de política general, una sèrie de propostes que el legislatiu fa a l’executiu per orientar la política amb vista a l’any que ve. Entre les dotze resolucions presentades pels partits del Pacte del Botànic (PSPV, Compromís i Unides Podem-EUPV) les formacions han incorporat un element que recull les reivindicacions habituals al Govern central, sota el nom d’“agenda valenciana”.

En ple debat sobre fiscalitat, amb el Govern central retraient a l’autonòmic la seua baixada d’impostos a les rendes mitjanes i baixes mentre aprova una reforma redistributiva, els grups parlamentaris reclamen a l’executiu que aborde les reformes que fa anys que esperen i augmente els recursos públics per a les comunitats autònomes. Entre les mesures plantejades està la reforma del sistema de finançament, de la qual no se sap res des del febrer passat, la creació d’una comissió bilateral per al deute derivat de l’infrafinançament o que les inversions del ministeri de Transports –abans, Foment– s’equiparen a la població.

En el marc de l’autonomia fiscal s’incorpora un element que fins hui no s’havia tractat: l’harmonització mínima dels tributs. Juntament amb les mesures per a evitar el dúmping fiscal, en què es reclama “una reforma fiscal progressiva” que evite “els mecanismes de competència a la baixa”, es planteja que incorpore “tipus mínims fixos en tributs cedits en les comunitats autònomes”, una mesura que impediria bonificar al 100% impostos com el de patrimoni, com fa la Comunitat de Madrid i ha anunciat Andalusia.

Millorar la sanitat i els serveis socials

Al marge dels compromisos que impliquen el Govern autonòmic, abordats en el Seminari d’Alcoi i que es plasmen en la resta de les resolucions aprovades i hauran de traslladar-se als pressupostos, els partits del Pacte del Botànic reclamen al Govern central que millore la seua aportació a la xarxa pública. En concret, se centren en el fet que finance al 50% els serveis de dependència, com indica la llei estatal i que amplie el nombre de places per a formar el personal del sistema públic de salut (MIR, BIR, PIR) que acabarà prestant el servei.

En aquest àmbit, la resolució incorpora la petició d’impulsar la tramitació de la Llei de cohesió del Sistema Nacional de Salut que pose fi al model de privatitzacions del sistema sanitari, d’acord amb el procés de reversions hospitalàries “i garantisca la implementació del model de gestió pública”.