El PSPV reclama un observatori que treballe la prevenció del suïcidi i els estigmes relacionats amb la salut mental

Els cossos policials clamen davant un augment preocupant dels avisos per suïcidi en el primer trimestre del 2021, més de la meitat dels joves demana suport psicològic per la pandèmia a la ciutat de València, els trastorns mentals han augmentat gairebé un 20% l’any de la pandèmia i l’augment de psicofàrmacs, en la mateixa proporció, preocupa els professionals, que alerten sobre les mancances del sistema de salut pública. L’empremta que la pandèmia, l’aïllament, la precarietat i l’augment de les desigualtats socials, la crispació i l’estat d’emergència social permanent ha deixat sobre la salut mental dels ciutadans és més que notable i els grups polítics han començat a prendre’n nota.

El Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) va publicar el 23 d’abril passat el decret pel qual es crea la figura del comissionat de Presidència per a la Salut Mental i es nomena el catedràtic de psiquiatria per la Universitat de València Rafael Tabarés com a responsable per elaborar el pla valencià d’acció per a la salut mental, drogodependències i conductes addictives en el context de la pandèmia per la infecció de Covid-19 a instàncies del president Ximo Puig. Els estudis, va indicar el catedràtic en el seu nomenament, “demostren clarament que hi ha un increment dels trastorns depressius, d’ansietat, d’estrés posttraumàtic, dels problemes relacionats amb l’abús de substàncies, amb les addiccions a les pantalles o també amb la problemàtica relacionada amb el suïcidi”.

“L’evidència acumulada demostra les greus repercussions que la crisi econòmica, social i sanitària ocasionada per la pandèmia està tenint sobre la problemàtica de la salut mental, conseqüència de factors com l’impacte de les mesures d’aïllament i reducció de la mobilitat, les limitacions en la disponibilitat de serveis mèdics, les dificultats d’accés al suport comunitari i familiar, la pèrdua sobtada i en soledat d’éssers estimats, la pèrdua d’ocupació o la disminució d’ingressos i de qualitat de vida”, recull el decret de Presidència.

El parlament valencià debatrà en el pròxim ple una iniciativa per a reforçar aquesta figura marcant una sèrie de prioritats, entre les quals està treballar els estigmes i les campanyes de prevenció i suport. L’endemà passat que el president comunicara el nomenament, el grup parlamentari socialista va registrar una proposició no de llei per a marcar l’agenda del comissionat. La Junta de Síndics en va acordar dimarts el seu en el pròxim ple, el dimecres 5 de maig, i entre les propostes del PSPV està dur a terme un estudi estadístic del suïcidi a la Comunitat Valenciana, revisar l’estratègia autonòmica de salut mental –que ‘va véncer’ l’any passat– i consensuar una estratègia comuna entre autonomies per a la prevenció de la depressió.

La proposició no de llei reclama que es cree un observatori valencià de salut mental per analitzar els factors de risc, obtindre una radiografia de la salut mental en la població i exercir d’organisme consultor per a les actuacions relacionades amb la matèria. La proposta urgeix a crear una campanya de sensibilització sobre el suïcidi, els trastorns mentals i que treballe els estigmes. Aquesta mateixa setmana col·lectius mèdics retreien a uns quants mitjans de comunicació titulars que descrivien com “un trastornat”, “un boig” i “un esquizofrènic” l’home que ha enviat cartes amenaçadores a representants com la ministra d’Indústria, Reyes Maroto, incidint en la malaltia mental com a factor clau en l’acte intimidatori. En última instància, el grup socialista insta el Consell a garantir els recursos humans i econòmics, ordenar els mitjans existents i millorar la coordinació del personal per implementar l’estratègia de salut mental.