La renda valenciana d’inclusió compensa més de 6.700 expedients de l’ingrés mínim vital

La Generalitat Valenciana compensa a través de la renda valenciana d’inclusió més de 6.700 expedients de l’ingrés mínim vital del Govern central des que la prestació es va posar en marxa. Segons les dades del Govern autonòmic, els seus serveis han hagut de modificar 6.765 expedients per fer-los compatibles amb l’ingrés mínim vital, una prestació que, de base i de mitjana, implica una compensació econòmica més baixa que la renda autonòmica.

La prestació mitjana reconeguda per l’ingrés mínim vital, segons el Ministeri de Seguretat Social i Migracions, és de 460 euros, encara que el llindar de renda garantida oscil·la entre 470 euros al mes (en el cas de llars unipersonals) i 1.033 euros al mes per a unitats de convivència formades per dos adults i tres menors o més, tres adults i dos menors o més o quatre adults i un menor. Fins al febrer, el 50% de les llars perceptores rebien una prestació inferior a 500 euros mensuals. En les tres províncies valencianes, la mitjana de la prestació per llar és de 440 euros a València, 492 a Alacant i 445 a Castelló el mes de març.

Per contra, la mitjana de prestacions de la renda valenciana d’inclusió és de 600 euros i el 82% dels titulars perceben una mitjana de 641 euros, corresponents al que es coneix com a renda d’inserció social, que porta amb si els itineraris de serveis socials, una mesura que el Govern central vol començar a implementar. Per províncies, aquesta renda implica un import mitjà de prestació de 572 euros a València, 641 a Alacant i 588 a Castelló, sense comptar els complements d’habitatge –ja siga en hipoteca o lloguer– i d’ajudes per als subministraments energètics. Aquests complements suposen un suport de 65 euros de mitjana en el cas dels subministraments i entre 100 i 150 euros per a lloguer i hipoteca. Així doncs, la diferència mitjana, sense tindre en compte els complements, és d’uns 130 euros mensuals per llar.

Pel que fa als beneficiaris, l’Institut Nacional de la Seguretat Social va publicar dijous les dades actualitzades del mes de març. El departament que dirigeix José Luis Escrivá abonarà en els pròxims dies 203.838 prestacions a llars on resideixen 565.195 persones. De mitjana, cada llar que ha sigut reconeguda com a titular de l’ingrés mínim vital està formada per 2,77 persones. La majoria de les llars que reben l’ingrés estan formades per un adult sol o per un adult i un menor, amb més de 41.000 unitats de convivència en aquests dos supòsits. Segons les dades de març, quasi el 44% de les persones que viuen en llars titulars de la prestació són menors i quasi el 70% de les unitats de convivència a què s’abonarà la nòmina de març hi tenen almenys un menor. L’abonament de 152 milions d’euros corresponents a la nòmina de març eleva a més de 920 milions el total desemborsat per la Seguretat Social en aquests nou mesos.

L’ingrés mínim vital va ser una de les mesures estrela del Govern de coalició i, de moment, deixa prop del 70% dels sol·licitants fora, gran part d’ells per criteris de renda. Segons el ministeri, “la majoria, les denegacions s’han produït per no complir el criteri de vulnerabilitat (pel fet de superar els llindars de renda i patrimoni), encara que un 10% de les denegacions es deuen a la falta d’acreditació de la unitat de convivència”, una causa que s’ha modificat del decret al gener. Segons les dades actualitzades, dels 873.000 expedients tramitats se n’han resolt més de 811.000, dels quals només s’han aprovat 210.720 expedients. Al total d’expedients rebuts (1,2 milions) cal descomptar els 82.500 expedients duplicats, cosa que deixa el total d’expedients per tramitar en 1,16 milions per a tot l’Estat espanyol. La renda valenciana d’inclusió, segons la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives que dirigeix la vicepresidenta Mónica Oltra, ha tramitat 11.431 expedients fins al març, dels quals n’ha acceptat 10.134 i n’ha denegat 1.279, només el 10% del total. Des de les comunitats autònomes com la valenciana mantenen la insistència al Govern per a cogestionar les prestacions i incloure els itineraris d’inserció social.