“Estàs trist? No estigues trist!” La joventut valenciana en la corda fluixa

Una joven revisa sus redes sociales en su móvil en una imagen de archivo. EFE/EPA/CAROLINE BREHMAN

Els mems, una forma de metahumor gràfic de difusió elevada en les xarxes socials, són un termòmetre social. En els últims anys entre el públic més jove circulen milers d’imatges que amb una certa sorna ironitzen sobre l’atenció psicològica o el malestar emocional. Representacions de visites al psicòleg es combinen amb metàfores, no sempre subtils, de problemes d’ansietat, estrés o depressió. “Estàs trist? No estigues trist”, és un clàssic sobre la resposta del sistema de salut públic al malestar juvenil.

La joventut que acuita el malestar emocional se sent “jutjada, menyspreada i incompresa”, una qüestió que augmenta la distància emocional entre generacions, l’estigma associat a la salut mental i contribueix a agreujar els problemes. Aquesta és una de les conclusions de l’estudi del Consell Valencià de la Joventut sobre l’impacte emocional de la pandèmia en els menors de 30 anys. L’organisme autonòmic ha fet una anàlisi que incorpora la percepció social de la salut mental de les persones joves, centrada en les principals patologies que han augmentat amb la pandèmia –estrés, ansietat, depressió, addiccions i trastorns de l’alimentació–, que compta amb testimoniatges en primera persona i la mirada d’experts.

La pandèmia ha aguditzat els problemes de salut mental, però també ha contribuït a introduir-los en el discurs públic i fer-ne una certa pedagogia, coincideixen enquestats i experts. Aquests últims criden l’atenció sobre l’augment de suïcidis i conductes autolesives en menors de 39 anys, que s’agreuja a mesura que es redueix la franja d’edat; els joves, i cada vegada a edats més primerenques, han augmentat els seus nivells de malestar. En l’informe, del qual ja es va avançar una primera onada el desembre passat, apunta que quasi el 81% de la joventut valenciana afirmen haver patit estrés en algun moment de la seua vida i més del 73%, ansietat, encara que només un 11% estaries disposats a demanar ajuda professional en el primer dels casos i un 19% en el segon.

Les persones expertes recorden que els problemes són d’origen multicausal i apunten una sèrie de factors que els agreugen: la inestabilitat econòmica i laboral, la impossibilitat de complir els cànons de bellesa i un ideal de projecte de vida, la pèrdua d’éssers estimats, ruptures amoroses, falta d’habilitats emocionals, els estudis i les restriccions socials derivades de la pandèmia.

L’accés a l’atenció psicològica és “car i complicat”, cosa que accentua la bretxa de classe; els recursos “insuficients”, mal coordinats i amb llistes d’espera llargues; i el tractament mediàtic, fonamental per a abordar l’estigma, és “negatiu, sensacionalista i morbós”. La falta de recursos humans en el sistema públic comporta una sobremedicalització dels problemes, adverteixen els experts. “La infravaloració de la problemàtica genera una inversió baixa i insuficient, que es materialitza en un sistema sanitari i una societat que no estan preparades per a donar-hi resposta”, apunta Cristina Martínez, responsable del Consell Valencià de la Joventut.

L’estudi es tanca amb una sèrie de recomanacions d’actuació, que coincideixen amb les abordades en la Convenció Ciutadana de Salut Mental i les recomanacions d’experts. Així doncs, entre les propostes més valorades pels enquestats estan “facilitar l’accés dels professionals de la psicologia en altres àmbits diferents al sistema de salut”, incrementar els professionals en Atenció Primària i incrementar els centres especialitzats. Es proposa incorporar la salut mental al currículum educatiu, amb un esment especial en l’educació emocional i afectiva i en la diversitat, així com la formació de docents i professionals dels mitjans de comunicació.

Etiquetas

Descubre nuestras apps

stats