PP i Vox qüestionen la legitimitat de l’informe de les Nacions Unides sobre la seua llei de concòrdia i la presidenta de les Corts no el transmetrà als grups

L’argument ad hominem és un dels més habituals en el debat públic. Implica refutar una afirmació per qui la fa en compte d’analitzar-ne el contingut; així doncs, s’estén la forma al fons. El PP valencià i els seus socis de Govern, Vox, han desempolsat el manual de fal·làcies per a defensar-se de les dures crítiques contra la seua proposició de llei de “concòrdia”, que té en contra els grups de l’esquerra, el Govern central, les associacions de memòria, i els departaments d’Història Contemporània de tres universitats públiques. També un informe de les Nacions Unides elaborat per tres relators, que alerta dels riscos de la proposició de llei.

El grup conservador i la ultradreta rebutgen de pla aquest informe. També el rebutja la presidenta de les Corts, Llanos Massó (Vox), que s’ha negat a transmetre’l als grups parlamentaris. U, adduint que són “pretesos relators” que “ja hauran d’explicar la legitimitat que té aquest informe i els relators per a parlar en nom de l’ONU”, insistint que “no és un informe de les Nacions Unides”. Dos, perquè considera que el Ministeri de Memòria Democràtica comet una “ingerència” en demanar-li que trasllade el document.

La Presidència ha rebut una missiva del departament que dirigeix Ángel Víctor Torres en què li fa arribar el text, que es va fer públic divendres passat, i li recorda que tota norma “està subjecta al compliment del dret internacional”. Massó, que ha comunicat la recepció dimarts, ha assegurat que no enviarà el text i considera que és una “ingerència” i un “xantatge” del Govern central. “És inaudit que un ministre faça xantatge a la Presidència del legislatiu autonòmic insinuant que s’incompleix el dret internacional”, ha asseverat, denunciant que el Govern fa “un ús partidista” de les administracions i “vulnera la separació de poders”. Si el ministre, Ángel Víctor Torres, vol que els grups el tinguen, “que el presente en el registre” de la cambra, l’ha instat.

El portaveu del grup parlamentari Vox, José María Llanos, ha anat més enllà, qüestionant la capacitat de les Nacions Unides per a abordar aquest projecte legislatiu. Considera que és “una ingerència en la sobirania” del parlament, un “informe prefabricat”, que “abans d’acabar la novel·la ja saben qui és el roí” i ha qüestionat els relators per la seua nacionalitat. Segons ha dit “el president d’aquesta comissió” procedeix de l’Aràbia Saudita, “un país que no respecta els drets humans” i seria com donar “a un assassí la capacitat de redactar el delicte d’assassinat”, en una comparació que ha matisat de purament retòrica. A més, ha insistit, els relators “no tenen competències” per a abordar aquesta qüestió.

Per part seua, el portaveu popular, Miguel Barrachina, ha defensat que és una “llei magnífica”, encara que ha reconegut que pot ser “millorable” i s’obri a “acceptar” les esmenes “que tinguen raó”. Sobre l’informe, insisteix que erra en esmentar la Comunitat Valenciana, es refereix al president del Govern com a “Excel·lència”, i diu que “podria” suposar vulneracions, en condicional. Alhora, defensa que sota el Govern de Carlos Mazón es continuen fent exhumacions –ometent que estaven previstes en l’anterior executiu–. “És fals que hàgem de blanquejar res”, ha insistit. Cap dels portaveus ha abordat les crítiques directes al contingut de la norma. El PP insisteix que els relators “jutgen les intencions” de la llei de concòrdia, tot i que “hauria de ser una anàlisi seriosa” i “si foren espanyols i conegueren el menyspreu constant de Bildu, no els semblaria incongruent” el text presentat, que equipara víctimes del terrorisme amb els represaliats pel franquisme.

L’informe que tant irrita la ultradreta i el PP adverteix que les normes de “concòrdia” poden “invisibilitzar” les “greus violacions dels drets humans” comeses durant el “règim dictatorial franquista”, al qual les normes no fan referència. I afig: “El projecte de llei podria portar a assimilar les greus violacions de drets humans comeses durant la dictadura franquista i la Guerra Civil a un grup heterogeni de crims i/o violacions comeses per diferents actors, estatals i no estatals, al llarg del segle XX a Espanya, llevant el reconeixement i l’atenció necessaris als drets dels centenars de milers de víctimes de greus violacions de drets humans, incloent-hi execucions extrajudicials i desaparicions forçades comeses durant la dictadura franquista”. El text comparteix argument amb els experts en memòria democràtica, que pot resumir-se en una màxima: el que no s’anomena no existeix.