Preteses mossegades i blanqueig: l’herència enverinada de Rita Barberá a qui el PP de València vol nomenar alcaldessa honorífica

L’ombra de Rita Barberá és allargada. Sis anys després de perdre la majoria absoluta i cinc després de morir, l’herència enverinada al cap de 24 anys de gestió de la proclamada per Mariano Rajoy com a “alcaldessa d’Espanya” continua sacsejant el panorama polític per presumptes casos de corrupció aflorats durant el seu mandat.

El primer a saltar a la llum al començament del 2016 va ser el cas Taula, que encara en aquests moments continua en el jutjat i pel qual romanen investigats per presumpte blanqueig mig centenar de regidors i assessors de l’etapa de Barberá. La mateixa alcaldessa va declarar davant el Suprem pel presumpte ‘barrufeig’ en el grup municipal que ella dirigia pel qual tots els seus membres van fer una aportació al partit de 1.000 euros per cobrir les despeses de la campanya electoral del 2015 que pretesament se’ls van tornar poc després en diners negres.

Tota aquesta situació va provocar que les Corts Valencianes aprovaren per unanimitat, incloent-hi els diputats del Partit Popular, una resolució per mitjà de la qual exigien a Rita Barberá que renunciara a l’acta de senadora autonòmica “per salvaguardar la dignitat de la representació dels valencians”.

Tres anys més tard, el 2019, va saltar a la llum el cas Azud, pel qual va ser detingut José María Corbín, cunyat de Barberá, per la seua pretesa implicació en una trama de presumptes mossegades a l’Ajuntament de València per valor de fins a 4 milions d’euros. La seua dona i germana de l’exalcaldessa, Asunción Barberá, i les tres filles, també estan investigades. Una d’elles acaba de ser contractada com a assessora de comunicació per la portaveu municipal actual, María José Catalá.

La segona fase del cas esmentat es va activar dijous amb la detenció de 13 persones almenys, entre les quals, el ja cessat sotsdelegat del Govern socialista, Rafa Rubio, regidor en l’oposició entre els anys 2003 i 2011, i a qui va ser número dos de la difunta alcaldessa Rita Barberá, l’exvicealcalde Alfonso Grau.

Rubio, rival acèrrim de Barberá, va ser a més coordinador d’Urbanisme a l’Ajuntament entre el 2015 i el 2020, fins que al juny d’aquell any va ser nomenat sotsdelegat del Govern, malgrat estar investigat en una peça del cas Taula per haver col·locat assessors, causa per la qual ha sigut processat.

Aquesta segona fase investigaria les preteses mossegades a canvi d’adjudicacions d’infraestructures de sòl públic en el període comprés entre el 2005 i el 2010.

Precisament, poc abans de produir-se aquest nou operatiu policial, en concret el 27 d’abril passat, la portaveu municipal del PP, María José Catalá, va proposar el nomenament de Rita Barberá com a alcaldessa honorífica, cosa descartada per l’equip de Govern municipal. L’alcalde de València, Joan Ribó, va considerar que és una decisió que ha de prendre’s amb més perspectiva, entre altres qüestions, pel fet de continuar dirimint-se en els jutjats totes aquestes causes.

A més, en el seu discurs de comiat com a portaveu popular i diputada de les Corts, Bonig va demanar perdó per haver votat el 2016 perquè Barberá deixara l’acta de senadora: “Amb total discreció, sense tractar de ferir cap sensibilitat, saben vostés que vam aprovar una reprovació en Les Corts. Hui, públicament, dic que ens vam equivocar. Em vaig equivocar i demane perdó”, va dir.