La profecia de Rafael Chirbes en ‘Crematorio’: màfia i corrupció a la costa valenciana

L’operació Testudo contra una pretesa xarxa de blanqueig de capitals de la màfia de l’est a Benidorm i Altea ha tingut ressons en la ficció literària amb una referència ineludible: el difunt escriptor valencià Rafael Chirbes (Tavernes de la Valldigna, 1949 - Beniarbeig, 2015), autor de Crematorio, novel·la adaptada en una reeixida sèrie de televisió. “La realitat supera la ficció. La versió particular de Crematorio del Partit Popular”, va tuitar el diputat autonòmic i secretari d’organització del PSPV-PSOE, José Muñoz, quan aquest diari va revelar que la Policia havia punxat converses telefòniques de la xarxa amb càrrecs municipals del PP. 

Els pretesos malfactors assentats a la costa alacantina, amb els seus policies presumptament untats i contactes térbols en la política municipal controlada pel PP zaplanista, tenen moltes reminiscències amb l’obra de l’escriptor (també amb la novel·la En la orilla, que narra la pantanosa misèria moral del turbocapitalisme en els paisatges de la costa valenciana). “Chirbes radiografia en la ficció la zona zero del zaplanisme polític a la comarca de la Marina Baixa”, diu per telèfon José Muñoz. “Lliges Crematorio i torna a ser una altra vegada el que ha passat ara”, afig el diputat socialista.      

“No em sorprén gens això de la màfia russa”, diu el politòleg Francesc Miralles, veí de Xàbia –una idea molt repetida en la zona aquests últims dies–. “Si t’abstraus de la legalitat i l’ètica, té tot el sentit del món: el PP zaplanista o no zaplanista es dedica a mitjançar els negocis amb les relacions institucionals”, afirma Miralles, que va escriure una àmplia ressenya sobre Chirbes després de la seua defunció. 

L’exdiputada autonòmica Esther López Barceló, nascuda i criada a Alacant, tampoc l’ha sorpresa l’operació policial contra el blanqueig de la màfia russa. “Per als que hem nascut i viscut al sud i hem conegut aquestes relacions entre el boom immobiliari i determinats alts càrrecs del PP, relacions completament endèmiques, ens sembla una crònica contínuament anunciada que esperem que en aquest cas comporte algun tipus de condemna”, diu la historiadora i, igual que totes les fonts esmentades en aquest reportatge, lectora entusiasta de l’obra de Rafael Chirbes, de qui destaca la “mirada feminista i de classe”.

Chirbes, segons el politòleg Francesc Miralles, “capta molt bé que la construcció en la costa va d’acumulació originària en una societat que ja és capitalista”. L’escriptor valencià, marxista i amb una prosa que indiscutiblement se situa entre el millor de la literatura contemporània en castellà, va simbolitzar el pantà podrit en el personatge del constructor Rubén Bertomeu, interpretat per l’actor José Sancho en la sèrie, i en les seues térboles relacions amb Traian, el mafiós rus que opera a Missent, una localitat fictícia en què es reconeix perfectament el paisatge que envoltava Chirbes en els últims anys de la seua vida a Beniarbeig, un municipi de la Marina Alta. 

En Crematorio –editada, igual que tota la seua obra, en Anagrama– apareixen passatges demolidors que descriuen millor els baixos fons que mouen l’economia del turisme que el més sabut dels informes oficials. “En realitat, l’economia, que tan visible ens sembla, tan escandalosa, és només el decorat, el teló de boca que tapa l’escenari pel qual es mou un animal sigil·lós, invisible, tan inaprehensible que ni tan sols té nom, perquè no és poder, encara que en participe; no són els diners, encara que se’n nodrisca; ni és el prestigi, encara que tinga la seua incorporeïtat. És l’eix entorn del qual gira la gran roda”, escriu Chirbes cap al final de la novel·la. López Barceló argumenta que la trama literària que va crear Chirbes des de la ficció “està completament arrelada en la nostra societat”. “Hi ha una corrupció sistemàtica, els tentacles arriben a tots els àmbits institucionals i de la vida i és complicat que això es trenque”, afig.

“Els que han construït xalets ací sempre han viscut d’un de fora que portava la pasta en líquid, era el que pagava els materials de construcció que es podien pagar en negre”, recorda Miralles, gran coneixedor de la zona. Chirbes fa parlar l’empresari de la ficció en aquests termes: “Vam fer el que tocava fer, d’això els clàssics de l’economia en deien l’acumulació primitiva del capital, aquest país necessitava formar una classe, i no tenia amb què; ara la classe tanca les fronteres, està el contingent cobert, toca procurar que no hi haja tota aquesta mobilitat social, aquest bellugueig, aquesta permeabilitat entre classes”.   

La presumpta xarxa de blanqueig de la màfia russa, darrere de la qual figuren personatges del nivell més alt del crim organitzat de l’est, mantenia a base de regals i sobres una xarxa clientelista de policies i funcionaris de la Diputació d’Alacant que incloïa també càrrecs municipals, com l’edil de Seguretat de l’Ajuntament de Benidorm, que apareix en telefonades intervingudes per la Policia vantant-se de contactes. “Clar”, apunta el diputat José Muñoz, “és una cosa que jo crec que tenim encara que siga latent, intuïm que això passa”. “Estem veient això que s’intueix, cada deu anys hi ha una operació policial que ho mostra com a palés i la cosa preocupant és que estiga tan incardinat en les mateixes institucions i en les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat”, postil·la Muñoz.  

El periodista Ferran Belda ha apuntat en la seua columna en el diari Las Provincias una de les claus de la lectura de la novel·la aquests dies: “Rafael Chirbes aporta involuntàriament en Crematorio una dada sobre com ha evolucionat” la penetració del crim organitzat a la costa, escriu el veterà periodista. “Al màxim que s’atreveix el mafiós eslau que apareix en la seua celebrada novel·la del 2007”, continua Belda, “és a associar-se amb un especulador local per invertir els seus guanys bruts en la construcció d’habitatges a la Costa Blanca. Tretze anys després, és un rus criat a Alacant el que està tan integrat en la societat que milita en un partit (el PP), pertany a unes quantes entitats socials i esportives i es tragina tots els veïns que necessita –funcionaris, polítics, etc.– perquè no posen impediments presumptament a les activitats dels seus foscos clients”. 

L’operació policial no sols ha confirmat que el crim organitzat inverteix el seu botí a la costa valenciana. També ha recordat Rafael Chirbes com un autor immens.