‘Las Provincias’, història del diari que va torpedinar la via autonomista valenciana

Portada de 'Las Provincias' abans del gir anticatalanista.

La periodista María Consuelo Reyna va tindre un paper estel·lar al capdavant del diari Las Provincias durant la transició valenciana, quan es va disputar l’anomenada “batalla de València” que va enfrontar de manera desigual la nova majoria d’esquerres, que apostava per la via autonomista, amb la reacció conservadora emanada del franquisme que va representar la UCD després de la capgirada anticatalanista de la dreta valenciana. 

La historiadora Ana María Cervera (València, 1958) publica Las Provincias y María Consuelo Reyna. Liderazgo y poder en tiempos de cambio (1966-1982), editat en la col·lecció Aldea Global en què participa Publicacions de la Universitat de València. El llibre repassa la trajectòria del diari des de la seua creació i aporta claus valuoses sobre el paper de Las Provincias com a altaveu i guia de la dreta valenciana, amb el rerefons de la simbiosi entre la periodista i l’advocat i catedràtic Manuel Broseta. 

“L’evolució del diari ve de la seua història de premsa local amb molt de poder, sobretot a València. Va servir a determinats sectors socials emergents a València al final del segle XIX i després a la burgesia exportadora de taronges sobretot a la capital”, explica per telèfon la historiadora a aquest diari. Recuperat després del final de la Guerra Civil (havia sigut col·lectivitzat per editar la publicació anarquista Forja Social), a les acaballes de la dictadura va tindre una breu etapa aperturista, amb redactors clarament escorats a l’esquerra que donaven veu, en la mesura que era possible, a l’emergent oposició democràtica. 

Durant l’etapa de “liberalització ideològica”, limitada al bienni entre el 1976 i el 1977, “no era rar trobar suports a termes com ara País Valencià o, anecdòticament, crítiques al govern municipal de Miguel Ramón Izquierdo”, escriu la historiadora. 

La investigació, fruit de la tesi doctoral d’Ana María Cervera, recull les columnes de María Consuelo Reyna en què criticava la utilització del discurs anticatalanista. “El diari estava aconseguint en els primers anys del canvi democràtic una altíssima identificació amb els lectors, situats entre un sector de la burgesia i les classes mitjanes i baixes de l’àrea metropolitana de la capital, al mateix temps que capitalitzava l’atenció cap als moviments de reivindicació autonomista”, explica el llibre. 

La capgirada anticatalanista va ser de la mà del gir tàctic del dirigent de la UCD Emilio Attard i del vicepresident del Govern llavors, Fernando Abril Martorell, per a afermar el lideratge del partit centrat en la batalla dels símbols i de la llengua. Va ser l’època de la jubilació forçosa del poeta i redactor en cap del diari Vicent Andrés Estellés. De fet, un informe confidencial de la UCD, rescatat per la historiadora de l’arxiu personal d’Emilio Attard depositat a la Biblioteca Valenciana, assenyalava la influència a favor del partit de Las Provincias com un dels seus punts a favor. 

La historiadora aporta una hipòtesi suplementària per a entendre el gir del diari cap a les tesis blaveres (es va denominar blavers els partidaris de la franja blava a la senyera que dubtaven de la unitat de la llengua catalana, en contra de les tesis defensades per la filologia): les vendes del diari. “Les xifres de tirada i difusió de Levante entre 1976 i 1979 pràcticament s’havien mantingut, mentre que per a Las Provincias els registres mostraven una baixada preocupant que el 1979 l’igualava amb Levante, des d’una posició inicial que era superior el 1976”, escriu la historiadora. 

L’autora, que ha entrevistat la periodista María Consuelo Reyna, lamenta no haver pogut accedir a l’arxiu de l’empresa, malgrat les múltiples peticions. “L’interessantíssim seria l’arxiu intern d’una empresa”, diu Ana María Cervera. Sobre María Consuelo Reyna, desallotjada del diari després d’un aferrissat conflicte familiar i empresarial, la investigadora considera que “continua sent una periodista vocacional”. “Parla i calla tot el que vol, el dia que se soltara a parlar hi hauria molt de material”, declara la historiadora.

Etiquetas

Descubre nuestras apps

stats