Quan els Reis d'Orient no esperen al dia 6: la tradició de comarques valencianes de rebre els regals la nit anterior

Mentre que en el costum generalitzat, també a la Comunitat Valenciana, els xiquets se'n van al llit la nit del 5 de gener amb la il·lusió de trobar els regals que els haruan portat els Reis d'Orient en despertar-se el dia 6, en algunes comarques valencianes la màgia arriba abans. Allí, ses majestats d’Orient no esperen a l’endemà de matí: els regals es donen la mateixa nit del 5, durant o just després de les cavalcades amb què entren a les localitats.

Es tracta d’una tradició profundament arrelada en determinades comarques, amb força especial a les Comarques Centrals Valencianes, i que prové d'una celebració concreta que ha marcat tota una geografia festiva: la Cavalcada de Reis d’Alcoi. Gran part de les cavalcades, més enllà d’aquestes comarques, coincideix també en un paral·lelisme de celebració de la festa de Moros i Cristians, concentrant-se així especialment a les comarques alacantines.

El punt de partida d’aquest costum rau en la considerada la cavalcada de Reis més antiga d’Espanya, que se celebra a Alcoi des del 1866 –encara que de manera continuada des del 1885–. A diferència d’altres llocs, a Alcoi la cavalcada no és només una desfilada simbòlica. Els Reis d'Orient recorren la ciutat mentre centenars de patges, coneguts popularment com els negrets, pugen per escales de fusta fins als balcons per a donar els regals directament a les cases.

Aquest repartiment ‘en calent’, simultani a l’arribada de Ses Majestats, va convertir des de fa més d’un segle la nit del 5 de gener en el veritable moment culminant del Nadal alcoià. El miracle no era despertar-se i trobar els regals, sinó veure com els Reis els donaven en persona, una experiència directa i comunitària que ha marcat generacions senceres.

Les Comarques Centrals, el gran nucli de la tradició

La influència d’Alcoi es va escampar de manera natural a les Comarques Centrals Valencianes, on hui aquesta manera de viure la nit de Reis és majoritària. A l’Alcoià i el Comtat, municipis com Ibi, Cocentaina o Muro mantenen un model molt similar, amb repartiment nocturn coordinat per patges després de la cavalcada. En molts casos, els regals arriben a les cases aquesta nit mateixa, bé mitjançant visites organitzades o mitjançant lliuraments centralitzats després de la desfilada.

En aquestes comarques, a més, la tradició es veu reforçada per un element clau: la indústria del joguet. Localitats com Ibi i Onil, històricament vinculades a la fabricació de joguets, han viscut sempre els Reis com una festa central del calendari. La cultura del joguet, la implicació veïnal i la logística organitzada han facilitat durant dècades que el repartiment nocturn forme part natural de la celebració.

El costum s’estén també a la Vall d’Albaida, on en municipis com Ontinyent, l’Olleria, Albaida, Benigànim, Bocairent o Aielo de Malferit és habitual que els xiquets reben regals o sorpreses en acabar la cavalcada del dia 5. En pobles amb una orografia singular, com Bocairent, el repartiment nocturn casa per casa adquireix una dimensió especialment simbòlica, tot adaptant-se al mateix paisatge urbà.

A la Safor i la Marina Alta, la tradició també està molt present. Oliva, Calp, Teulada o Pedreguer mantenen lliuraments la nit del 5, però el cas més singular és el de Gata de Gorgos, on el repartiment està lligat al Misteri dels Reis Mags, una representació declarada festa d’interés turístic autonòmic. Després de l’acte, els visirs recorren el poble durant la nit per a portar els regals a cada casa, en una organització en què participa gran part del veïnat.

L’expansió cap a altres comarques alacantines

Des d’aquest nucli central, la tradició del repartiment nocturn s’ha estés a altres comarques alacantines. Al Vinalopó, municipis com Elda o Petrer combinen cavalcades molt visuals amb el lliurament de regals la nit mateixa del 5, en molts casos mitjançant recorreguts organitzats pels barris. En pobles més menuts, com Biar o Monòver, la proximitat facilita un contacte directe entre Reis i famílies.

A l’Alacantí, localitats com Agost han adoptat de manera clara el model heretat d’Alcoi, amb patges que donen regals casa per casa i fins i tot pugen als balcons. Al Baix Segura, encara que hi predomina l’espera al dia 6, persisteixen excepcions molt arrelades com a Albatera o Catral, on els Reis recorren els carrers durant la nit per a repartir els regals prèviament depositats per les famílies.

Castelló: una tradició amb arrels pròpies

Més al nord, a les comarques de Castelló, el costum de rebre els regals la nit del 5 també existeix, encara que amb un origen distint. Ací no es tracta tant de la influència alcoiana com de tradicions locals i entitats històriques que han assumit el repartiment nocturn com a part de la seua identitat.

El cas més conegut és el de Vila-real, on la Joventut Antoniana organitza des de fa dècades el lliurament de regals durant tota la nit del 5 de gener. A Morella, els Reis entren per les muralles i recorren el centre històric donant els presents, mentre que a Borriana i en pobles menuts dels Ports o el Maestrat la proximitat veïnal converteix la visita nocturna en un ritual quasi universal.

En totes aquestes comarques, la tradició comparteix una mateixa filosofia: la presència física dels Reis d'Orient, el contacte directe, l’emoció viscuda en comunitat. Davant l’espera silenciosa i íntima del matí del dia 6, ací la nit del 5 és un esdeveniment d’una experiència i participació col·lectives.