Rus va rebre mossegades per al seu equip de futbol d’empreses que van cobrar 11 milions en sobrecostos en la plaça de bous i la Ciutat de l’Esport de Xàtiva

L’informe de l’UCO de la Guàrdia Civil vincula el presumpte finançament il·legal de l'equip de futbol de l’Olímpic en l’era com a president d’Alfonso Rus, que era l'alcalde de la ciutat pel PP i va ser també president de la Diputació de València, a obres que van ser objecte de sobrecostos a Xàtiva com la reforma i la coberta de la plaça de bous o la Ciutat de l’Esport. Les empreses constructores beneficiades pels projectes de l’ajuntament encapçalat per Rus haurien fet aportacions al club de futbol, segons els investigadors del cas Taula que signen l’informe.

En el cas de la plaça de bous, el projecte va tindre un sobrecost del 100% del pressupost inicial, i va passar de 6 a 12 milions d’euros la despesa final del projecte. Per aquest sobrecost està processat l’arquitecte municipal de Xàtiva, Antonio Vela, que també va estar investigat en la peça separada per prevaricació en el projecte del recinte, però de la qual va ser absolt finalment. Vela torna a estar imputat en aquest cas del finançament il·legal de l’Olímpic, juntament amb quatre funcionaris municipals més.

Quant a la Ciutat de l’Esport, l’informe apunta un pagament de 69.000 euros en unes dates en què s’aprovava un sobrecost parcial d’1,2 milions d’euros en favor d’Acciona. Aquest sobrecost es va haver d’assumir en la legislatura posterior a deixar Alfonso Rus l’alcaldia. Per aquest encariment del projecte, l’Ajuntament de Xàtiva ha emprés accions penals tant contra l’arquitecte Antonio Vela com contra l’empresa contractista Acciona. La Ciutat de l’Esport finalment també quasi va duplicar el cost, perquè va passar dels 7,7 milions inicials a un total estimat de 13 milions.

Una altra intervenció va ser una fase de la reforma de l’antic convent de Sant Doménec, duta a terme per una UTE (unió temporal d’empreses) en què estava Asfaltos Guerola i que va obtindre l’encàrrec que també era finançat majoritàriament pel Ministeri de Foment amb el projecte 1% Cultural. L’empresa va obtindre l’encàrrec després que un informe de l’ajuntament xifrara en més de 400.000 euros les millores aportades per l’agrupació de firmes, a pesar que finalment les millores aportades van ser de la meitat.

El fiasco del programa de substitució de bombetes LED impulsat per la Diputació de València de Rus també apareix retratat en l’informe de l’UCO. Així doncs, una de les empreses més beneficiades i també promoguda per Rus va ser Inelcom, tecnològica de Xàtiva, que va rebre l’encàrrec de 10 lots de la Diputació per a diferents municipis de la província, empresa que també va fer aportacions a l’Olímpic.

També l’empresa adjudicatària de la recollida del fem de Xàtiva, Inditec, va fer pagaments mesos després de signar el contracte.

Un altre dels projectes vinculats al finançament il·legal de l’Olímpic és el de la residència de la tercera edat pel qual Cleop hauria fet el pagament just el mateix dia que va adquirir els drets de compra d’uns terrenys per a construir el geriàtric. De la seua banda, la constructora Franjuán, empresa que va construir el xalet de luxe de l’exconseller Rafael Blasco, hauria pagat prop de 60.000 euros després d’obtindre les obres d’un centre de persones amb malalties mentals.

Dimecres l’alcalde actual de Xàtiva, Roger Cerdà, recordava que aquest informe es basa en la documentació que va intervindre l’UCO l’estiu del 2016 quan va entrar en les dependències municipals dins de la investigació de Taula. Cerdà assenyala que el consistori està personat en la causa “per protegir els drets dels veïns i el patrimoni de la ciutat”.

Durant l’etapa d’Alfonso Rus, l’Olímpic de Xàtiva va ascendir a 3a Divisió, on va estar 3 temporades, i posteriorment a 2a Divisió B, la seua màxima fita històrica, on va estar 5 temporades. Anys després va tornar a descendir amb l’eixida de l’exdirigent del PP.