“Sentim declaracions racistes del Govern d’Israel i no hi ha resposta de la comunitat internacional”

En ple conflicte per l’atac de l’exèrcit d’Israel contra els palestins que protestaven contra la inauguració de l’ambaixada dels Estats Units a Jerusalem, en el qual els soldats hebreus van matar més de 50 palestins, el rector de l’Església Catòlica de la Sagrada Família a Ramallah (Palestina), Jamal Khader, ha oferit una xarrada en la seu de Càritas Diocesana de València.

Sota el títol ‘Setanta anys: la Nakba continua’, Khader s’ha referit a la situació en la zona després dels últims esdeveniments, s’ha mostrat crític amb les polítiques de Trump i amb el silenci de la comunitat internacional i ha qualificat de “racistes” les declaracions de la portaveu d’Exteriors d’Israel sobre el foc contra els palestins, en les quals afirmava que no poden ficar “tota aqueixa gent a la presó”.

‘Setanta anys: la Nakba continua’, quin missatge vol traslladar en la seua conferència?

Es commemora el 70é aniversari del que va passar l’any 1948, en què es van retirar els britànics de Palestina, la qual cosa hi va deixar un buit. Quan es van retirar els britànics es va declarar la guerra d’una part dels grups sionistes contra els palestins. En aqueixa guerra van perdre els palestins el 78% del seu territori. No solament es van perdre els terrenys, sinó que es va desnonar més de 800.000 palestins de les seues cases i els seus terrenys. Després es van convertir en set milions de refugiats, que són el resultat dels que van eixir llavors. No és un fet que va ocórrer només en el passat, el 1948, sinó que les conseqüències continuen hui dia. Els refugiats encara viuen als campaments de refugiats i fins aquest moment el poble palestí no ha gaudit del seu dret d’autodeterminació. Aquest és el significat de la Nakba.

Llavors, ara quin és el camí que cal seguir?

Al començament els palestins van provar la lluita armada a través de l’Organització per a l’Alliberament de Palestina, coneguda com l’OAP. En els 90 vam començar una ronda de negociacions per a poder arribar a una possible solució. En aquests intents no es va assolir cap objectiu palestí de llibertat i independència. Hi ha un debat ara entre el poble palestí sobre si tornem a la lluita armada o si continuem pel camí del que hi ha ara, de les negociacions. Hi ha un tercer vessant en creixement entre els palestins que es decanta per una lluita no violenta contra l’ocupació.

I com es faria aquesta lluita no violenta?

Parlem d’una lluita en positiu contra l’ocupació, però sense armes, no violenta. Això significa construir les bases d’un estat modern palestí, la infraestructura de l’Estat o de la societat civil, reforçar l’ensenyament, la cultura, la sanitat, tots els camps. I rebutjar totes les polítiques de l’ocupació a través de les manifestacions que ixen en contra del mur i el boicot comercial a Israel. Totes les experiències anteriors dels pobles anteriors que van practicar aquest tipus de lluita no violenta van necessitar la solidaritat internacional amb la causa, com per exemple Sud-àfrica. Hi ha una problemàtica molt gran pel que fa al discurs que dóna cada part sobre el conflicte. S’acusa els palestins de ser responsables de tot el que els ocorre, per exemple el que ha passat a Gaza fa pocs dies, s’ha responsabilitzat els palestins dels morts, malgrat haver-se manifestat de manera pacífica. Rebutjarem per aquest mitjà la continuïtat de viure sota l’ocupació israeliana.

Com afecta el conflicte la política de Trump i l’obertura de l’ambaixada americana a Jerusalem?

Això ha estat un pas molt roí, perillós, amb un missatge inclòs: que aquest territori és sol per als jueus, la qual cosa facilita i encoratja Israel de continuar ocupant els territoris per la força i excloure els palestins d’existir ací, sobretot a Jerusalem l’expulsió és per als musulmans i els cristians, perquè el volen deixar solament per als jueus. Les esglésies tenien la seua posició sobre el pas que va fer Trump, van demanar el respecte per l’estatus polític actual de Jerusalem i qualsevol resolució del conflicte passa pel respecte a aquestes tres religions que conviuen ací. El segon missatge que ha dirigit el Govern americà als palestins ha estat dir-los que no hi ha cap solució justa a les seues peticions, atés que ja s’ha posicionat al costat de l’ocupant i li dóna suport d’una manera total, en contra de les resolucions internacionals. Qualsevol solució justa ha d’incloure Jerusalem Est com a

capital dels palestins.

I quina pot ser la resposta palestina?

Que no acceptarem aquestes solucions imposades. Els palestins no disposen de cap força per a enfrontar-se a la força militar que hi ha, per tant s’han dirigit a la comunitat internacional, perquè diga el seu parer a través de les Nacions Unides.

Què opina de les declaracions de la portaveu d’Exteriors d’Israel en què diu que van disparar als palestins perquè no poden ficar-los a tots en la presó?

Estem sentint moltes declaracions del Govern israelià que són racistes per excel·lència, i no sentim cap resposta de la comunitat internacional. El ministre israelià ha dit també que tenen una bala per a cada manifestant palestí i no sentim res de la comunitat internacional contra això. Això, com a mínim, és un acte de racisme perpetrat per l’Estat israelià contra la població i esperem que la comunitat internacional hi reaccione.

Parle’ns del Kairós, en què consisteix?

Nosaltres no podem respondre al racisme i la segregació amb racisme i segregació. Per això els cristians palestins hem formulat una resposta que és el Kairós, el nom del qual és el mateix del document que va eixir a Sud-àfrica el 1985. Es basa en aqueix missatge de Jesucrist de lluitar contra el mal i, al cap i a la fi, el que demanem ací és una pau justa per a tothom A Palestina. Ací incloem la resistència no violenta a l’ocupació israeliana. Totes les esglésies han signat aquest document.

Els musulmans fan costat a aquest document?

Sí que hi fan costat, encara que no l’hagen fet ells, perquè és un document cristià de les esglésies, però el subscriuen. El text religiós pertany a la fe cristiana, però quan tots s’asseuen subscriuen el missatge. El mes passat va haver-hi una reunió de 40 personalitats amb diferents ideologies i el missatge general d’aquest document el subscrivien.

Troben a faltar més suport o contundència en els missatges pel Vaticà i del papa en aquest conflicte?

A vegades sembla que no hi ha claredat per part del Vaticà. Hi ha dos punts molt importants per a nosaltres, que és la posició inicial del Vaticà des del 1948, en què es va posar al costat del poble palestí i les seues ajudes contínues des de llavors per part de la missió del pontífex. Després, en els 90, es va signar una declaració de principis amb l’OAP entre la Santa Seu i l’Estat palestí, per tant, va haver-hi un reconeixement per part del Vaticà. No obstant això, com a palestins esperem més claredat de la posició del Vaticà en aquest conflicte. Per exemple, quan parlen de ‘les parts en conflicte’, no hi ha dues parts, hi ha una part que agredeix i una altra d’agredida. Aqueixa part la trobem a faltar. El dimecres va haver-hi una declaració del sant pare i tenia una posició clara respecte de les víctimes de Gaza, però al mateix temps va tornar a demanar ‘a les dues parts’ continència, a això ens referim. En qualsevol cas, podem assegurar que la posició del Vaticà sempre ha estat de suport als drets del poble palestí.

Com veu el futur del conflicte?

Les circumstàncies polítiques actuals per a nosaltres estan malament i poden anar com més va pitjor, tenint en compte les realitats sobre el terreny com el mur, les zones ocupades o les colònies. Encara així, els palestins estem molt determinats a aconseguir els drets que ens corresponen i també en aquest moment estem determinats a fer-ho de manera no violenta, perquè no ens perjudique, malgrat les últimes morts en unes manifestacions no violentes, no es va posar en perill res per part de l’ocupant, però van fer el que van fer. La situació requereix per part d’Europa suport per a arribar a una pau justa a Palestina.