El laberint per als sol·licitants de protecció internacional a Espanya: cites a dos anys vista i un requisit d’empadronament que la llei no exigeix

En un “termini molt curt de temps”, denuncia el Defensor del Poble en el seu informe anual que ha presentat aquesta setmana davant el Congrés, la Policia Nacional ha hagut d’assumir el “fort increment de sol·licituds de protecció internacional”. “Aquesta col·laboració que es va plantejar com una cosa puntual està prolongant-se en el temps”, denuncia l’alt comissionat per a la defensa dels drets, Francisco Fernández Marugán.

Així doncs, a les províncies d’Alacant i València ha transcorregut “més d’un any” entre la petició inicial d’asil i la formalització de la sol·licitud i s’han arribat a assignar cites per al 2021. La Prefectura Superior de Policia d’Alacant i la de València han posat en marxa sengles plans de xoc per a dotar la Brigada d’Estrangeria dels “mitjans tècnics i humans necessaris”, indica l’informe del Defensor del Poble, que valora positivament “aquests esforços”, encara que recorda que les mesures adoptades “no són suficients, atés l’increment de sol·licituds”.

L’informe mostra el seu reconeixement a l’Oficina d’Asil i Refugi per les mesures adoptades per a una dotació adequada de mitjans materials i personals, que “contribuiran a acurtar la inacceptable demora que pateixen els expedients de protecció internacional”.

El Defensor del Poble, d’altra banda, lamenta que no tots els funcionaris que atenen les sol·licituds tenen la formació adequada. A més, recorda que s’ha de garantir que l’entrevista amb el sol·licitant es duga a terme en una “dependència adequada” per part d’agents amb la “formació necessària” per a “valorar totes les circumstàncies de la sol·licitud, com les arrels culturals del sol·licitant, la seua orientació sexual o la seua vulnerabilitat.

Un altre problema a què s’enfronten els sol·licitants de protecció internacional és l’exigència d’un certificat d’empadronament per a poder sol·licitar cita prèvia. Aquest requisit, a pesar que “la llei no exigeix estar empadronat”, dificulta l’“accés al procediment”. El Ministeri de l’Interior, tal com va informar aquest diari, va reconéixer l’error després d’una queixa d’un activista del Servei Jesuïta a Migrants al Defensor del Poble, i va assegurar que la pràctica correcta no exigeix aquest certificat.

L’organisme que dirigeix Francisco Fernández Marugán ja va fer un “recordatori de deures legals” a la Direcció General de Policia, que va ser acceptat, encara que assegura que ha rebut més queixes en províncies com Tarragona o València. Així doncs, la Comissaria General d’Estrangeria i Fronteres va aclarir que “les brigades provincials no exigeixen el certificat d’empadronament, perquè no és un requisit imprescindible, sinó només un mitjà per a informar del domicili”.

El problema, segons assenyalen activistes d’ONG consultats per aquest diari, és que molts dels migrants que sol·liciten protecció internacional, especialment els que manquen d’una xarxa familiar a Espanya, tenen dificultats per a poder acreditar un domicili i, tal com recorda el Defensor del Poble, “no s’accepta com a domicili a l’efecte de notificació la seu de les ONG, ja que no és el domicili del sol·licitant”.

Després de la resposta a la queixa presentada per un activista del Servei Jesuïta a Migrants, un responsable de la Brigada Provincial d’Estrangeria i Fronteres de València va enviar un correu electrònic als advocats i a les entitats que col·laboren habitualment amb els sol·licitants d’asil i protecció internacional en què s’explica que “hauran d’acreditar residència a la província de València”.