El suïcidi deixa de ser un tabú en col·legis i instituts valencians: “L’escola és el lloc adequat per a poder detectar i actuar”

A pesar que en els últims anys la tendència era a la baixa, la pandèmia ha provocat, entre altres qüestions, un increment dels intents de suïcidi entre els joves (es calcula que han augmentat en un 30% els suïcidis entre els menors de 40 anys i s’ha constatat també un increment entre les temptatives en els menors de 20 anys), de manera que aquesta pràctica s’ha convertit en la primera causa de mort entre els joves espanyols. La Generalitat Valenciana va anunciar fa unes setmanes la posada en marxa d’un pla de xoc en salut mental per a la població infantil i juvenil que té, entre els seus objectius, la prevenció.

Algunes xifres per a entendre l’envergadura d’aquest problema: el 2020, la Conselleria de Sanitat va atendre 9.538 consultes per intent o idea de suïcidi, amb una taxa de mortalitat que arriba a 8,5 per cada 100.000 habitants en el territori valencià. En l'àmbit educatiu, el volum de casos detectats en el curs 2018-2019 suposava el 0,06% del total de l'alumnat, un percentatge que, tot i que continua sent reduït, pràcticament s'ha doblat fins a situar-se en el 0,1% el passat curs. Per aquest motiu, la Conselleria ha redissenyat la seua estratègia de prevenció de les conductes suïcides entre l'alumnat i ha millorat l'acompanyament emocional als estudiants.

Educació ha creat un nou protocol de prevenció de suïcidis (es publicava divendres en el web de la conselleria) que aclareix les pautes d’ajuda i intervenció. Aquest protocol va acompanyat d’un programa de formació del professorat que inclou una guia amb orientacions per a abordar aquesta qüestió social des de l’àmbit escolar: “S’ha de parlar de suïcidi, fer un abordatge decidit i adequat sobre aquest tema, que sempre ha sigut tabú i ha de deixar de ser-ho”, tal com explica la directora general d’Inclusió Educativa, Raquel Andrés, que considera que l’escola és el lloc adequat “per a detectar i actuar” davant un problema de salut de primer ordre, tal com reconeix l’Organització Mundial de la Salut.

Així doncs, s’ha elaborat una guia per a l’abordatge d’aquest tipus de casos d’autolesions i intents de suïcidi, “cal tindre en compte que no sempre una autolesió té perquè estar relacionada amb un intent de suïcidi posterior, però és cert que estem davant un factor de risc”, reconeix Andrés, que destaca la importància de la implementació del protocol per a detectar possibles casos i activar els recursos del centre per “acompanyar, observar, escoltar i previndre”. Els centres disposaran d’un equip d’intervenció que comptarà amb una persona de confiança de l’alumne implicat, que pot ser un professor que considere o un altre estudiant company seu, en qui recolzar-se, a més dels contactes que calga (en Sanitat, associacions especialitat...).

L’objectiu quan es detecta un cas és tindre una foto fixa de per què ha passat: saber si hi ha una situació d’assetjament (en el centre o fora del centre), si es tracta d’un cas de maltractament, una situació anímica concreta, un cas de depressió... “cal saber quina és la situació real de l’alumne”, afirma la directora general, que assegura que “en molts casos es podrà evitar” el suïcidi, encara que lamenta que “en altres no”. I en el cas d’un desenllaç fatal, que pot afectar tant un alumne com un docent, “s’ha de saber com parlar del que ha passat, sempre des del respecte cap a la família”.

Formació del professorat

L’establiment de procediments clars i concrets per a treballar la prevenció i la intervenció en situacions de risc està acompanyat per accions importants de formació del professorat en l’actuació davant les conductes suïcides entre l’alumnat. S’està treballant en la implementació d’un taller sobre la gestió de les emocions a l’hora d’afrontar situacions difícils i els casos d’autolesions.

La formació està dirigida a tot el professorat dels centres educatius i els orientadors, a més d’accions dirigides a les famílies i a l’alumnat, aquestes últimes en forma de tres tallers d’escoles saludables sobre gestió d’emocions, com afrontar situacions complexes i sobre com previndre les autolesions: “Necessitem que tot l’engranatge estiga cobert, en el centre i en l’entorn familiar, de manera que qualsevol que hi estiga implicat puga ajudar”, indica la directora general d’Inclusió Educativa.

Paral·lelament al repositori de recursos web per a la igualtat i la convivència de la Conselleria d’Educació (Reico) el professorat ja té al seu abast una guia amb orientacions per a la prevenció i la intervenció davant una situació d’autolesions o conductes suïcides en l’àmbit escolar que està acompanyada per una proposta específica sobre com abordar, tractar i parlar sobre el suïcidi amb l’alumnat.

1.452 orientadors en els centres educatius

El departament d’Educació treballa en un programa específic de salut mental i emocional per a l’alumnat amb l’objecte abordar de ple els efectes psicològics i emocionals de la pandèmia en l’alumnat.

A més, aquest curs, per primera vegada, les escoles comptaran amb personal d’orientació que formarà part de l’equip de professorat de cada centre d’Infantil i Primària, seguint el model ja establit en els instituts. Hi ha 1.452 orientadors en els centres educatius per a atendre l’alumnat, un 37,2% més que el curs passat.

Així mateix, s’han creat noves unitats d’atenció, especialitzades en orientació. En són sis i tenen més de 100 especialistes que assessoren els equips i els departaments d’orientació dels centres.

I es continua treballant en els centres educatius la ‘Guia d’acompanyament emocional en temps de COVID’, un recurs per als equips docents que ajuda a exterioritzar sentiments, pors i dubtes de l’alumnat al voltant de diferents qüestions relacionades amb la pandèmia.