Suport a la protecció del territori: el TSJ tomba el recurs d’una gran promotora contra el pla de l’horta de València

“Malgrat les insinuacions de l’actora, el pla que s’examina és coherent amb el fenomen urbà i, segons el parer de la sala, l’integra convenientment en el marc que pretén protegir”. La secció primera de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJ) sintetitza d’aquesta manera la validesa legal del pla d’acció territorial (PAT) de l’horta de València, aprovat per la Generalitat Valenciana el novembre del 2018 a iniciativa de la consellera, llavors, d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, la socialista María José Salvador. 

La sentència, amb data del 10 de juliol passat, tomba tots els arguments esgrimits en el seu recurs per la Inmobiliaria Guadalmedina (grup Igsa), de l'empresari Enrique Ballester, tant els de caràcter general sobre la norma com els que es referien a la classificació com a “horta de protecció agrícola de grau tres” de dos terrenys a Albalat dels Sorells, les unitats UP/4 i UO/5.

La resolució judicial és un suport a un pla que preveu la protecció de 12.000 hectàrees de sòl agrícola i la recuperació com a horta de 250 hectàrees. Un pla, basat en la denominada Llei de l’horta, del mateix any 2018, l’objectiu del qual és donar protagonisme al territori sobre les expectatives d’especulació urbanística.

Guadalmedina al·legava en el seu recurs que la zonificació i els nivells de protecció de l’horta no estan justificats, que el pla viola competències municipals, que no conté una anàlisi territorial completa, que no incorpora els requisits de creixement residencial i d’activitats econòmiques de l’estratègia territorial de la Comunitat Valenciana i que manca d’un instrument ambiental adequat. 

La sentència desestima totes aqueixes al·legacions. Assenyala que el pla està emparat en la Llei de l’horta, “que estableix els mecanismes de classificació i zonificació en el capítol cinqué, delimitant sectors, àrees de repartiment o estàndards urbanístics i règim de gestió urbanística del sòl”. Indica que les determinacions del pla prevalen davant l’ordenament municipal i “preveuen precisament les directrius de creixement urbanístic per als plans generals estructurals”. I ratifica el compliment de la legalitat quant a la memòria ambiental. “Una altra cosa és que l’actora no estiga d’acord amb els continguts de la memòria ambiental”, recull la sentència, “i en aquest cas el que ha de fer és criticar-la, per mitjà de les proves pericials oportunes, però no afirmar que és necessària una altra memòria ambiental”.

Pel que fa al motiu que toca de ple els interessos de la promotora Guadalmedina, els dos terrenys a Albalat dels Sorells, la resolució del TSJ estableix: “Aquests sòls tenien la condició actual de sòls rústics (des d’un punt de vista expropiatori), perquè encara que és cert que disposaven d’un programa i, en conseqüència, d’una ordenació detallada, això no obstant no s’havia materialitzat en cap aspecte l’obra urbanitzadora necessària, ni el programa havia començat a executar-se. Es tracta d’uns sòls amb vocació urbanitzadora, que no han deixat de ser rústics”.

I a continuació, el tribunal recorda que el pla preveu que els sòls amb programa d’actuació aprovat inclosos en el pla han d’iniciar les obres d’urbanització en un termini que no supere cinc anys des de l’entrada en vigor de la norma i que la finalització i la recepció de les obres d’urbanització i dotacions públiques han d’estar concloses en cinc anys més. “Transcorreguts els terminis indicats sense haver-se complit les obligacions indicades, el sòl quedarà subjecte al règim establit en aquest pla”.

Repercussió sobre la protecció del litoral

La legalitat que el TSJ atorga a aquesta última disposició transitòria pot tindre una gran repercussió en altres instruments de protecció aprovats durant el mandat de María José Salvador al capdavant de la conselleria. Concretament, el pla d’acció territorial de la Infraestructura Verda del Litoral de la Comunitat Valenciana (Pativel) ha sigut objecte d’uns quants recursos per part d’empreses promotores i immobiliàries, entre altres Quabit, Nau, Atitlan, i fins i tot la Sareb, el conegut com a “banc roí”, que també va recórrer el PAT de l’horta. I un dels aspectes que s’impugnen és precisament el termini de cinc anys que fa que es revertisca la classificació dels terrenys previstos per a la seua urbanització si no s’executa.

La sentència del TSJ l’explica amb claredat: “Precisament la transitòria justifica la classificació de l’Administració, que permet a les parts actualitzar les plusvàlues en principi projectades, però que entén que, en el cas que aquestes plusvàlues no s’actualitzen mitjançant la gestió d’aquests sòls, quedaran sotmesos ‘al règim establit en el pla’, la qual cosa és perfectament raonable, perquè es tracta dels sòls que la mateixa Administració pretén recuperar i integrar”.