El Suprem tomba la condemna al dirigent de la Cambra de Comerç de Castelló que va acusar una denunciant d’assetjar-lo

Preval la llibertat d’expressió davant del dret a l’honor. El Tribunal Suprem (TS) ha tombat la sentència de l’Audiència Provincial de Castelló que va imposar al secretari general de la Cambra de Comerç de Castelló, A. J. R., una indemnització en concepte de mal moral per a la representant del Comité d’Empresa que l’havia denunciat per presumpta corrupció (unes diligències que, finalment, van ser sobresegudes) i que comptava amb l’estatut de protecció atorgat per l’Agència Valenciana Antifrau. El dirigent de l’entitat la va acusar en un ple d’assetjar-lo durant mesos.

No obstant això, el TS considera que l’expressió “no té una intensitat lesiva consistent per a considerar vulnerat el dret a l’honor” de la dona. D.V.R., treballadora de la Cambra de Comerç de Castelló des del 1987 i responsable del departament econòmic financer, va denunciar davant la unitat de delictes econòmics i informàtics de la Policia Judicial el secretari general de l’organisme per un pretés delicte de prevaricació administrativa (el Jutjat d’Instrucció número 5 de Castelló va sobreseure la investigació el 27 de juliol de 2022).

El 28 de novembre de 2019, un dia després que elDiario.es destapara la denúncia, A. J. R. va acusar durant un ple la treballadora, protegida per Antifrau, d’assetjar-lo “durant mesos”. L’afectada va demandar el secretari general i el Jutjat de Primera Instància número 3 de Castelló va sentenciar que les expressions en el ple constituïen un atemptat contra el dret a l’honor de D. V. R. La sentència inicial va imposar una indemnització de 2.000 euros per a la treballadora així com la publicació de la sentència en aquest diari, que va seguir detalladament l’assumpte.

El condemnat hi va recórrer en apel·lació i la secció tercera de l’Audiència Provincial de Castelló va confirmar la condemna per considerar que l’expressió tenia un “component vexatori” vinculat a un “propòsit de descrèdit”. “Era a més innecessària a les finalitats d’exposar l’opinió del demandat” i pretenia “crear dubtes específics sobre la mateixa honorabilitat de la demandant”, postil·lava.

A. J. R. Hi va recórrer en cassació i el ministeri fiscal va considerar que prevalia el seu dret a la llibertat d’expressió. La decisió de la secció primera de la Sala Civil de l’alt tribunal, el ponent de la qual és el magistrat José Luis Seoane Spiegelberg, recorda que “l’honor de les persones no preval sempre”.

La sentència, dictada l’11 de desembre passat, conclou que els fets tenien “interés general” i al·lega que la jurisprudència espanyola ha resolt que preval el dret a l’honor quan s’empren frases i expressions ultratjants o ofensives, “sense relació amb les idees o les opinions que s’exposen i, per tant, innecessàries a aquest propòsit”.

L’expressió, assenyala el TS, va ser emprada per A. J. R. en un ple de la Cambra de Comerç de Castelló a què va ser convidat aquest diari. Així doncs, el terme assetjament no es va usar “com a concreta imputació fal·laç d’un delicte d’aquesta classe, sinó com a crítica a l’actuació de la denunciant”, explica l’alt tribunal.

Més enllà del “contingut gramatical estricte” ressenyat per la Reial Acadèmia Espanyola, l’expressió s’ha d’analitzar en relació amb el context d’“enfrontament laboral i denúncia de l’activitat professional del demandat”, per la qual cosa no es pot considerar un atemptat contra el dret a l’honor, conclou el TS.

Acomiadament en “represàlia” anul·lat

“No podem elevar la protecció del dret a l’honor a cotes tan altes, que retallen la llibertat d’expressió de les persones i el seu dret a rebatre les imputacions efectuades mitjançant una crítica proporcional de la conducta aliena que, de cap manera, en aquest cas, ha sobrepassat els límits del que és constitucionalment tolerable”, indica la sentència.

El TS revoca així la sentència de l’Audiència Provincial de Castelló i la del Jutjat de Primera Instància de la mateixa localitat, encara que no imposa les costes processals.

La Cambra de Comerç de Castelló va acomiadar el 2020 la treballadora denunciant. No obstant això, el Jutjat Social número 3 de Castelló va declarar improcedent l’acomiadament de D. V. R. Antifrau va considerar que l’intent d’acomiadament va ser una “represàlia” per la seua denúncia.