El tauler valencià després del terratrémol madrileny

La política que es fa a Madrid i des de Madrid té la facultat d’entelar-ho tot. El terratrémol madrileny que ha protagonitzat Isabel Díaz Ayuso tindrà rèpliques en els parlaments autonòmics, especialment en l’ànim dels dirigents polítics i en les estratègies dels partits. Però Madrid no és Espanya, per molt que s’obstinen els seus dirigents a repetir el lema; Madrid és la capital política i mediàtica, l’autonomia de les grans rendes que no volen pagar impostos –i voten per escindir-se de la resta en la política tributària– i l’“aspiradora de recursos” de l’Estat, tres factors que compliquen l’extrapolació dels seus resultats a la resta del país.

Els populars –i part de l’esquerra, en el remolc discursiu– han començat a parlar de canvi de cicle polític. Els populars tornen a percentatges de vot similars a l’època bipartidista, i les dues forces que es van autodenominar nova política caminen costera avall. Ciutadans desapareix de l’Assemblea de Madrid i Pablo Iglesias, líder de Podem, anuncia la seua marxa de la primera línia política, malgrat haver salvat el tipus i pujar de 7 a 10 representants. La victòria d’Ayuso arribava dimecres a la sessió de control al Govern valencià en paraules d’Isabel Bonig, la portaveu i presidenta del PP valencià a qui Gènova va obrir la porta d’eixida fa a penes tres dies. En la que pot ser que siga la seua última sessió de control com a portaveu –dijous es reunirà la junta directiva autonòmica per convocar el congrés–, Bonig aterrava en el parlament autonòmic el lema d’Isabel Díaz Ayuso i urgia el president Ximo Puig a triar entre “comunisme o llibertat”. La falsa dicotomia plantejada en la campanya s’ha pogut sentir en cada intervenció de la cúpula parlamentària popular, que exhibia amb orgull la victòria d’Ayuso. La lloctinenta de Bonig, Eva Ortiz, ressaltava: “Estem contents perquè ha imperat la llibertat, la baixada d’impostos, la responsabilitat i el sentit que tenen els més desfavorits en un moment tan difícil com la pandèmia”. “Si fora Ximo Puig, estaria atent i prendria nota, perquè hui té un problema”, advertia, mentre que el president, en la tribuna, considerava que “el centralisme és un problema” i recordava a la dreta democràtica que en les capitals europees els seus homòlegs no pacten amb l’extrema dreta. Puig valorava que l’executiu que presideix s’haja “separat de l’ambient tòxic de confrontació”.

El centre, que en el tauler polític és una posició accidental, ha tornat a l’espai de què va eixir. Alguns representants valencians de Ciutadans carregaven contra la moció de censura a Múrcia, detonant de l’avançament electoral a Madrid, i consideraven que el partit ha de començar a reflexionar sobre el seu rumb. La portaveu en les Corts, Ruth Merino, negava que el resultat poguera traslladar-se al parlament valencià –en dos anys tot pot fer moltes voltes, indicava–, i atribuïa el daltabaix a un problema de comunicació del partit: “Els resultats no van ser bons malgrat tindre el millor candidat (...) no s’ha sabut transmetre correctament que part d’aquesta gestió d’Ayuso estava basada en el treball de Ciutadans, que formava part d’aquest govern”, va assenyalar Merino abans d’entrar a la sessió de control, on va denunciar l’estratègia d’“odi, divisió i vetos”. En les files del Pacte del Botànic esperen que Ciutadans es presente prompte a negociar la reforma de la llei electoral, que abaixarà el llistó d’entrada al parlament al 3%, encara que una part de la formació, en un deliri kamikaze, es nega a donar-hi suport.

Una altra formació que va celebrar els resultats, encara que amb un cert sabor agredolç, va ser Compromís. Els valencianistes veuen en Més Madrid una força aliada, malgrat les reticències d’uns certs membres –diputats com Josep Nadal van criticar que es fera una campanya tan “descarada” fora de les fronteres valencianes–, però els valencianistes, que critiquen constantment el centralisme, veuen en el partit de Mónica García l’oportunitat d’estendre el model del Pacte del Botànic. Compromís i Més Madrid venen d’un espai polític similar: el dels descontents amb els partits d’esquerra clàssica que troben en allò que el sociòleg Manuel Castells va dir les “identitats projecte”, una nova manera de fer política; construir ‘des de baix’ un projecte basat en el feminisme, l’ecologisme i els drets humans. Els valencianistes, que van secundar amb entusiasme la campanya del partit que va crear Íñigo Errejón, destaquen que una “alternativa arrelada en el territori” s’haja convertit en primera força de l’oposició davant d’un discurs ultranacionalista i continuaran “les vies de col·laboració conjunta”, com la proposta de setmana laboral de 32 hores que treballen en el Congrés dels Diputats, on comparteixen grup parlamentari.

El triomf de les noves forces d’esquerra verda en les capitals europees amenaça els partits de la socialdemocràcia clàssica i en el PSPV són conscients que Més Madrid els ha robat una bona part del vot, com va passar amb Compromís en etapes electorals prèvies. Mentre que el votant de dretes torna al seu partit mare, el d’esquerres continua demanant una força que estire del PSOE. Els socialistes valencians saben que hauran de distanciar-se del discurs i les formes de Madrid i mantindre’s en la línia botànica i de defensa dels interessos valencians: finançament, model territorial, cogovernança i federalisme. El portaveu socialista, Manolo Mata, emmarcava la victòria d’Ayuso, amb un “discurs lliberticida”, en l’“efímera ‘marbellització’ de la política”, encara que ha reconegut que el “mal resultat” d’Ángel Gabilondo és “un avís per a Pedro Sánchez” i per a tots els socialistes. Malgrat això, ha confiat que el tauler es resituarà quan la gent patisca les conseqüències de “sacrificar la llibertat per altres valors aliens” i descartava que la marxa d’Iglesias tinguera repercussions en les Corts Valencianes, ni que els resultats a Madrid afectaren el Pacte del Botànic, un model polític antagònic al del PP de Madrid.

Mentrestant, en Podem ploren la marxa del seu líder. La portaveu parlamentària, Pilar Lima, va arrancar la seua intervenció amb un comiat, advertint que Iglesias “l’han mort entre tots”: els seus adversaris polítics i els mitjans de comunicació, les boles i les causes judicials que s’han anat arxivant. “No se’n va perquè vol, ni per un canvi de cicle, ni tan sols per la derrota: se’n va perquè estem matant-lo dia a dia, igual que les polítiques de les dretes han mort els serveis públics”, va exclamar en la tribuna entre les burles dels parlamentaris de Vox. “No hem pogut superar al ‘trumpisme’ d’Ayuso, que serà una tragèdia per a la sanitat pública, l’educació i els serveis socials”, insistia. La formació autonòmica, ara liderada pel sector ‘pablista’ i que ha patit la marxa de part del seu equip al projecte d’Errejón, es queda sense el seu principal referent.