Terratrémol en el cas Taula: el ‘ionqui dels diners’ canvia d’advocat i posa en qüestió la seua estratègia de col·laboració

Marcos Benavent, l’autodenominat ‘ionqui dels diners’, és la pedra angular del cas Taula. El seu testimoniatge davant la Fiscalia Anticorrupció va validar els àudios (més de deu hores de corrupteles gravades clandestinament) i va obrir vies d’investigació perquè la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil descabdellara una macrocausa de corrupció que s’ha traduït en deu peces separades. Benavent, segons ha pogut confirmar elDiario.es, ha canviat inesperadament d’advocat.

El reconegut penalista Juan Carlos Navarro ha agafat el relleu de Ramir Blasco, l’advocat que des de l’inici de la instrucció ha defensat Benavent. El canvi ha causat perplexitat en els investigadors a causa del possible canvi d’estratègia del principal col·laborador de la justícia en la causa de corrupció amb més imputats (un centenar) del territori valencià. Navarro no és precisament un advocat barat, cosa que contrasta amb els mitjans econòmics limitats del ‘ionqui dels diners’, que viu d’una modesta aportació familiar en un xalet cultivant un hort.

Des del primer moment, Benavent ha col·laborat amb els investigadors donant pistes sobre els tripijocs de la presumpta banda corrupta liderada per Alfonso Rus, expresident de la Diputació de València. El cas Taula naix dels àudios que va aportar al ministeri fiscal el sogre de Benavent, també investigat, a través de la diputada provincial llavors Rosa Pérez Garijo, hui consellera de la Generalitat Valenciana. El testimoniatge de Benavent davant l’UCO i Anticorrupció va validar les cintes i va confirmar qui són els protagonistes de les converses que va gravar durant anys en secret.

Durant aquests cinc anys, l’advocat Ramir Blasco ha sigut el seu lletrat, i ha centrat l’estratègia de defensa en la col·laboració oberta amb la Fiscalia Anticorrupció i amb l’UCO, per a espant de la resta dels investigats. Al principi, Benavent fins i tot va tindre protecció policial. 

El ‘ionqui dels diners’, tal com va declarar públicament, tenia clar l’horitzó de l’ingrés a la presó, malgrat la col·laboració, a causa de la gravetat dels presumptes delictes investigats. L’home va crear, especialment al principi del cas, un personatge públic cristal·litzat en el concepte del ‘ionqui dels diners’. Una mena d’addicte al capital en procés de rehabilitació. 

A partir dels àudios tan explosius, els investigadors van poder establir un esquema global de la presumpta trama corrupta que s’ha traduït en l’obertura d’una desena de peces separades que afecten la institució provincial, però també l’etapa del PP a l’Ajuntament de València, amb Rita Barberá com a alcaldessa, i empreses públiques de la Generalitat Valenciana com Ciegsa, la mercantil dedicada a la construcció de col·legis públics. 

El canvi de lletrat ha causat una certa inquietud per la possible modificació de l’estratègia de defensa de Benavent. Si el ‘ionqui dels diners’ canvia de versió, la fortalesa de la complexa instrucció podria perillar. Si bé moltes de les perquisicions tenen una consistència addicional en comissions rogatòries o en confessions de tercers, la veritat és que tot el cas naix dels enregistraments. 

En dues de les peces més avançades, la Fiscalia sol·licita penes severes de presó per a Benavent, un personatge que, després d’un periple per diversos països el 2015, va aterrar a Espanya per col·laborar amb els investigadors i està ja cinc anys tancat a casa, al principi fins i tot amb protecció policial. Una pretesa rehabilitació de l’addicció als diners potser massa llarga. 

La instrucció del cas Taula, una investigació complexa que afecta un centenar de persones, s’ha eternitzant durant un lustre en el Jutjat d’Instrucció número 18 de València. Durant tot aquest temps, Benavent ha estat vivint en una localitat pròxima a Xàtiva cultivant un hort i rumiant la seua més que probable entrada a la presó.

Per si tot això fora poc, del cas Taula va nàixer el cas Erial. Els investigadors de l’UCO van trobar en el registre del despatx de l’advocat de Benavent la documentació que ha permés iniciar les perquisicions sobre la presumpta fortuna de l’exministre Eduardo Zaplana a l’estranger. Igual que en el cas Taula, la investigació s’inicia arran d’una documentació en poder de Benavent. No obstant això, en la trama Erial la instrucció del cas ha obtingut proves molt sòlides, gràcies a la col·laboració del presumpte blanquejador (l’advocat uruguaià Fernando Washington Belhot, acorralat per altres causes de corrupció). 

En el seu compte de Twitter, que no fa servir gaire, va penjar una foto en què apareix amb el seu característic abillament, de tall místic, i sostenint un pèndol. “Tots busquem respostes en algun moment de la nostra vida. L’important és saber a qui preguntar”, va escriure. El canvi sobtat de lletrat planteja més preguntes que respostes.