De “la transacció més gran del futbol mundial” a la rebel·lió de l’afició del València CF contra l’empresari que va comprar el club

Uns 15.000 seguidors del València CF es van manifestar fa una setmana en la rodalia de l’estadi de Mestalla contra el màxim accionista del club, Peter Lim, en una reacció popular mai vista abans en els 102 anys d’història de l’entitat. La pancarta que encapçalava la manifestació, a què van assistir figures mítiques de l’equip com Santiago Cañizares, deia: “Per la dignitat del València CF. Lim go home”.

Uns quants són els motius que han desencadenat aquesta rebel·lió per part de la gran majoria de la massa social de la centenària institució. L’entitat valencianista, amb els alts i baixos normals d’un club de tan llarga trajectòria, ha passat de ser un referent internacional de prestigi, reconegut com a millor club del món per la Federació Internacional d’Història i Estadística l’any 2004, a una trista caricatura principalment per la gestió i per les eixides de to dels seus dirigents actuals, designats per Lim mateix.

El començament d’aquest declivi va començar quan a l’octubre del 2014 es va tancar “la transacció més gran del futbol mundial”. Així va qualificar l’expresident del club, Amadeo Salvo, la venda de la majoria accionarial, en mans de la Fundació del València CF, a Meriton Holdings, una de les empreses del magnat de Singapur Peter Lim. Salvo va ser un dels responsables principals de l’operació de venda juntament amb el president de la Fundació llavors, Aurelio Martínez, actual responsable del port de València.

No obstant això, la situació econòmica, sense arribar a la situació límit actual, ja era delicada en el moment de la venda de la majoria accionarial, principalment per la construcció d’un nou estadi a partir d’una requalificació urbanística en els terrenys de Mestalla que havia de servir per a sufragar el cost, però que es va topar de cara amb la crisi immobiliària. Això va fer que no es poguera vendre la parcel·la que ocupa l’actual terreny de joc del club, per la qual cosa el 2009 es van paralitzar les obres del nou coliseu, iniciades dos anys abans, després d’una inversió de 150 milions d’euros.

La falta de liquiditat del club i la impossibilitat de la Fundació del València de retornar el crèdit que li va concedir Bankia per costejar el paquet accionarial que va obtindre arran d’una ampliació de capital aprovada precisament per a obtindre recursos, va obligar l’entitat bancària a executar l’aval de la Generalitat Valenciana, que es va convertir durant uns mesos en màxim accionista del València CF, en un context de crisi i retallades brutals.

Davant aquestes circumstàncies, es va optar pel procés esmentat de venda de la majoria accionarial de la Fundació, com a única fórmula perquè la Generalitat Valenciana recuperara els primers 4,8 milions abonats i s’alliberara de l’obligació de pagar els 81 restants. Un moment en què, és just dir-ho, cap empresari valencià es va interessar per adquirir la majoria accionarial.

Així doncs, es va obrir un procés de venda en què, des del primer moment, els màxims dirigents del club i de la Fundació, Amadeo Salvo i Aurelio Martínez, van abanderar l’oferta de Peter Lim com la més avantatjosa entre les set que es van presentar en un procés en què la transparència va brillar per l’absència i en què els patrons de la Fundació, llevat de dues excepcions, no van oposar pràcticament cap resistència ni van qüestionar la venda al magnat de Singapur, que es va aprovar a l’octubre del 2014.

Uns mesos més tard, el València CF, ja amb Lim com a propietari, l’Ajuntament de València i la Generalitat Valenciana van signar l’actuació territorial estratègica (ATE) per la qual el club va obtindre millors condicions urbanístiques per a finalitzar tota l’operació de trasllat de l’estadi (acabar el nou coliseu i urbanitzar en els terrenys de l’antic) amb uns terminis estipulats que ja s’han incomplit.

Cap de les principals promeses fetes per Salvo i Martínez pel que fa a l’oferta de compra de Meriton s’ha acabat complint. De fet, en el pla esportiu la plantilla s’ha afeblit cada temporada, especialment des de l’eixida del tècnic Marcelino i del director general Mateu Alemany, contractats per Lim i paradoxalment acomiadats dos anys després de classificar l’equip dues temporades per a la Champions i guanyar la Copa, en un moment en què el club tornava a revalorar-se. El desmantellament d’aquest projecte va ser el punt d’inflexió definitiu de la ruptura entre l’afició i el màxim accionista, ja que des de llavors la gestió esportiva s’ha instal·lat en la mediocritat més absoluta.

En el pla econòmic, l’accionista majoritari s’ha vist obligat a aprovar dues ampliacions de capital per evitar la causa de dissolució després de perdre 134 milions en els seus set anys de gestió, malgrat haver mogut quasi 1.000 milions d’euros en fitxatges, mentre que en el pla social, ha expulsat l’Agrupació de Penyes de la seua seu de Mestalla, manté les xarxes socials del club tancades a la interacció amb els aficionats, i s’ha vetat i s’ha denunciat periodistes crítics amb la seua gestió.

A això se suma que en la junta d’accionistes del 16 de desembre passat la direcció del club va pujar de 9 a 3.598 el mínim d’accions per a poder acudir-hi, la qual cosa va reduir l’assistència a 10 accionistes, i va amenaçar de denunciar a qui difonguera el contingut de la reunió.

Per no parlar de les formes del president del club, Anil Murthy, quan des de la llotja va manar callar la graderia de Mestalla per manifestar el seu descontentament o quan va acudir a la reunió amb el president del Govern valencià, Ximo Puig, per sol·licitar-li una pròrroga en els terminis per a finalitzar el nou estadi sense presentar cap garantia que justificara aquesta moratòria. Aquesta actitud va provocar l’enuig del cap del Consell, que va afirmar que la credibilitat de Meriton estava “sota mínims ”, cosa a què Murthy va respondre amb crítiques cap a la seua gestió de la pandèmia.

Ara, Murthy ha sol·licitat una nova reunió amb Puig, pretesament per a presentar-li l’acord amb el fons d’inversió CVC, que segons va informar en la junta d’accionistes, reportarà a l’entitat 120 milions d’euros, dels quals en dedicarà 80 a finalitzar el nou estadi, les obres del qual podrien reprendre’s al setembre de l’any que ve.

La finalització del coliseu s’ha convertit en un autèntic maldecap per als diferents responsables polítics, per la trista imatge que dona l’enorme esquelet de ciment abandonat durant 12 anys, situat en una de les principals entrades a la ciutat. Per aquest motiu, tant la Generalitat Valenciana com l’Ajuntament s’han implicat en la cerca de solucions per a resoldre aquesta malifeta urbanística que afecta el conjunt de la ciutat. Fa poc, el Govern valencià va donar un últim termini de 90 dies al club perquè presentara els avals necessaris per a reprendre les obres si volia mantindre els avantatges urbanístics de l’ATE.

Tot aquest caldo de cultiu ha fet esclatar la massa social del club, que va acudir de manera multitudinària a la manifestació convocada per l’associació Llibertat València, que tracta d’aglutinar el 5% de l’accionariat per fiscalitzar la gestió de Meriton i de recuperar el paquet d’accions de Lim per democratitzar el club. L’afició va visibilitzar així que no es resigna a la situació més delicada que travessa en els seus 102 anys d’història i de passada va llançar un SOS a les institucions, que de moment, com va verbalitzar Puig mateix, no són partidàries d’intervindre-hi.