Tres versions del pla de la Zona d’Activitats Logístiques del port de València i un reguitzell de sentències en contra

La Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) del port de València va suposar la destrucció de gran part de l’horta mil·lenària de la Punta de València, una pedania situada al sud de la ciutat i a tocar del Parc Natural de l’Albufera. Un autèntic pulmó verd arrasat per les màquines excavadores en un tempestuós procés que va suposar l’enderrocament dels habitatges de 147 famílies, malgrat la intensa lluita veïnal. Aquella actuació va partir d’una resolució il·legal, segons una sentència del Tribunal Suprem dictada quan la Punta ja havia sigut esborrada del mapa i convertida en un enorme descampat de formigó. L’última sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJ-CV) ha tornat a remarcar que el pla especial de la ZAL es basa en una resolució il·legal.

Malgrat l’enèsima sentència judicial en contra, la Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat, que dirigeix la socialista Rebeca Torró, va anunciar que recorreria contra la sentència. I és que la part socialista de l’executiu autonòmic valencià ha apostat sempre per l’aprovació del projecte declarat il·legal pels tribunals, en paral·lel a l’ampliació del port de València, que presideix Aurelio Martínez. Tot això amb l’oposició dels seus socis de govern de Compromís i Unides Podem i d’entitats ecologistes com Per l’Horta, entre altres.

El projecte es remunta al 1999, quan el govern autonòmic llavors popular presidit per Eduardo Zaplana va aprovar el pla especial modificatiu del pla general d’ordenació urbana (PGOU) de València per al desenvolupament de la ZAL. Les obres del projecte, que van tindre una llarga oposició veïnal, van concloure el 2005. Quatre anys més tard, la ZAL va ser declarada nul·la pel Tribunal Suprem (TS). Aquella decisió va suposar la nul·litat en cascada dels instruments aprovats en el desenvolupament del pla especial.

Setmanes més tard de la resolució del TS, l’executiu valencià presidit per Francisco Camps va incorporar l’informe preceptiu del Ministeri de Medi Ambient, que s’havia omés inicialment. No obstant això, el TSJ-CV va declarar nul, de nou, el pla especial i el TS va confirmar la resolució el 2015.

“Per consegüent”, explica l’advocat de Per l’Horta Antonio Montiel, el projecte d’urbanització “a l’empara del qual es van fer les obres romania en aquella situació de nul·litat, com la resta dels actes de desenvolupament i execució sobre aquests terrenys que havien recuperat la seua condició jurídica originària de no urbanitzable d’especial protecció agrícola”.

El 2017 el TSJ-CV va anul·lar el projecte aprovat quasi dues dècades abans per a la subestació i línia elèctrica d’alta tensió que havia d’alimentar la ZAL. “Amb la qual cosa la ZAL, de manera clara, manca de subministrament elèctric legalitzat”, assenyala Montiel, exportaveu de Podem en les Corts Valencianes durant la primera legislatura del Pacte del Botànic.

Malgrat el reguitzell de sentències judicials en contra, que confirmaven el fracàs de qualsevol intent de continuar amb el projecte, la Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat, que sempre ha estat en mans del PSPV-PSOE al llarg de les dues legislatures del Pacte del Botànic, va seguir tretze són tretze. Així va nàixer la tercera versió del pla especial aprovada el 2018 per la Generalitat Valenciana. El nou pla anava més enllà en el disbarat i incorporava noves infraestructures que no estaven incloses inicialment, com les connexions elèctriques.

L’última versió també ha topat amb la negativa dels tribunals, després de sengles recursos de Per l’Horta (en nom de la plataforma Horta és futur. No a la ZAL) i de l’Associació de Veïns La Unificadora. L’última sentència retrau a la Generalitat Valenciana que se saltara la seua pròpia normativa urbanística i confirma que els terrenys de 772.961 metres quadrats estaven classificats com a sòl no urbanitzable de protecció agrícola, malgrat romandre l’espai “completament urbanitzat” en l’actualitat.

A més de les sentències principals sobre la ZAL, els tribunals també han dictat un grapat de sentències addicionals exclusivament referides a l’expropiació de terrenys als veïns i a les indemnitzacions, entre altres aspectes.

A pesar que l’última sentència del TSJ-CV advertia de nou de la il·legalitat originària del pla de la ZAL, la Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat prepara un recurs. “L’estratègia jurídica de l’Advocacia no pot anar en contradicció”, assenyalaven fonts del departament que dirigeix Rebeca Torró a aquest diari. “Per regla general”, afigen, “en aquests casos es procedeix a fer el mateix que s’ha fet anteriorment i la resolució actual reprodueix literalment els termes de l’anterior”.

Recursos per a “guanyar temps”

El lletrat Antonio Montiel ho interpreta d’una altra manera. “Els recursos al Tribunal Suprem” de la Generalitat Valenciana i de VPI Logística, empresa de l’Autoritat Portuària de València (APV), “s’orienten a guanyar temps per a consolidar la urbanització i, sobretot, la instal·lació d’algunes empreses, poques, perquè el sòl només es pot ocupar en cessió de superfície (sense propietat) per a un període entre 15 i 35 anys a un preu mínim d’1,5 euros el metre quadrat, més IVA”. “Una inversió poc atractiva comparada amb la possibilitat d’adquisició en propietat a Sagunt, on per cert l’APV ha estat venent les seues propietats fins fa tan sols tres anys”, afig.

Montiel recorda que “només hi ha hagut ofertes per a quatre parcel·les i dues d’aquestes ofertes són d’empreses del grup MSC, el mateix de la macroampliació del port”, postil·la. Mentre l’alt tribunal resol, s’obri la porta a col·locar peons damunt l’escaquer. “Si aconsegueixen que les empreses inicien obres i es posen en funcionament abans de la sentència del TS, que estem convençuts que confirmarà les del TSJ-CV, serà molt difícil executar-la i revertir terrenys sense demolir no sols la urbanització, sinó també les naus d’empreses terceres i l’amenaça d’indemnització i eventual destrucció de llocs de treball actuaran com a mecanisme de pressió addicional per a buscar alguna fórmula de pegat”, conclou Antonio Montiel.