Turisme bèl·lic al voltant d’una victòria republicana silenciada

L’Alcúdia de Veo és un poble castellonenc d’uns 200 habitants. El seu entorn són boscos i muntanyes, perquè està situat en ple parc natural de la Serra d’Espadà. Entre les seues moltes opcions senderistes, n’hi ha una que transportarà el visitant exactament 80 anys arrere. Concretament, a la batalla de Llevant de la Guerra Civil, de la qual aquesta serra va ser un dels escenaris principals.

La ruta travessa dues muntanyes bessones cridades “les dues mamelles”. Cadascuna va estar ocupada per un dels exèrcits enfrontats, i conserven restes de fortificacions de formigó. Després, el caminant arribarà la Ràpita, el cim més alt del parc natural. Allí, a 1.106 metres d’altura, trobarem una vista espectacular i més construccions bèl·liques: una trinxera i punts de tirador.

Aquesta és una de les rutes turístiques dissenyades per professors especialistes en la història de la Guerra Civil de la Universitat Jaume I de Castelló. És part d’un projecte d’aquesta universitat i la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP) que pretén convertir l’abundant patrimoni bèl·lic de la zona en un recurs turístic.

Búnquers i trinxeres contra la despoblació

Segons Eugeni de Manuel, cap d’àrea de Serveis Municipals de l’FVMP, els objectius són diversos. Atraure riquesa al món rural i frenar la despoblació, aconseguir un turisme diferenciat i de mitjà o alt poder adquisitiu i amb interessos culturals, i difondre la història d’aqueix període “d’acord amb la investigació científica i no amb els mites difosos durant la dictadura franquista”.

Es tracta de “recuperar la memòria històrica com a ajuda econòmica al desenvolupament i a la vertebració del territori”, va resumir De Manuel durant un congrés celebrat en l’UJI entre el 8 i el 10 d’abril, dedicat a la batalla de Llevant, l’episodi de la Guerra Civil al voltant del qual gira tot aquest projecte turístic.

En concret, les rutes repassen la línia XYZ, un conjunt de fortificacions que es despleguen al llarg de 104 quilòmetres entre Santa Cruz de Moya (Conca) i Almenara (Castelló). Són trinxeres, búnquers i refugis alçats per l’exèrcit republicà gràcies al treball de més de 14.000 persones, entre les quals hi havia soldats i civils.

Formigó i pedra per a frenar Franco

Aquestes construccions van permetre a la República guanyar la batalla de Llevant i tallar el pas de les tropes franquistes cap a València a la primavera del 1938. En queden nombrosos vestigis que ara estan localitzats i explicats en aquestes rutes. No obstant això, queda “molta faena per fer”, va explicar De Manuel. Sobretot, protegir les restes i aconseguir la participació de tots els agents que poden aportar valor al projecte: des dels ajuntaments a les empreses turístiques.

El pas següent és una reunió amb l’Agència Valenciana de Turisme i l’UJI que s’esdevindrà pròximament a Castelló, en la qual es persegueix “articular un punt fix de formació” per als guies que aspiren a rendibilitzar aquest treball historiogràfic.

El projecte és recent i de moment els visitants interessats han de conformar-se amb les instruccions dels fullets informatius, perquè no hi ha empreses turístiques que oferisquen un acompanyament professional. L’FVMP ha encetat converses amb unes quantes d’aquestes companyies, entre les quals hi ha la castellonenca Itinerantur.

Més enllà del sol i platja

Un dels seus membres, Chema Rabasa, explica que el “turisme bèl·lic és incipient, però ja existeix. Fa un mes un grup de senderistes valencians ens va demanar una ruta bèl·lica per la serra d’Espadà. Vam acabar a la Vilavella, on l’Ajuntament ha recuperat de manera excel·lent unes quantes trinxeres”.

Rabasa explica que aquest tipus de rutes “tenen molt d’interés, sobretot tenint en compte que una bona part d’aquest material està en parcs naturals d’altíssim valor ecològic”. El turisme bèl·lic “és una manera de buscar la diferenciació mitjançant la posada en valor del patrimoni i això és una qüestió de supervivència per al sector”.

“El turisme de sol i platja porta molta gent, però de pocs diners. Cal atraure un tipus de turista amb més poder adquisitiu i l’única manera és oferir coses diferents i autèntiques, coses que no pots trobar en altres llocs”, conclou.

Terra i silenci sobre les trinxeres

Qui opte per fer una d’aquestes rutes se submergirà en un dels episodis més desconeguts de la Guerra Civil. La de Llevant “no va ser una batalla oblidada, sinó silenciada per la propaganda franquista, perquè va suposar un èxit de la República”, segons va explicar Vicent Grau durant el congrés esmentat.

Grau és doctor en Història Contemporània per l’UJI i membre fundador del grup d’Estudis d’Història Local i Fonts Orals d’aquesta universitat, el col·lectiu de professors que s’ha encarregat de la part historiogràfica del projecte.

Aquesta batalla es refereix a un conjunt d’operacions militars entre l’abril i el juliol del 1938. Era un moment d’enfonsament moral en l’exèrcit de la República després d’unes quantes derrotes militars. Malgrat això, l’estrateg de la batalla de Llevant, el coronel Leopoldo Menéndez, va aconseguir la victòria.

“Resistir és véncer”

El seu mètode va combinar una disciplina fèrria –amb instruccions de resistir que el van portar a afusellar comandaments militars que es van rendir als atacs franquistes sense batallar– amb la formació d’un exèrcit popular gràcies a la implicació de “sindicats, partits i autoritats”. Segons Grau, Menéndez va aconseguir injectar moral a les tropes, de manera que “la gent va sentir que lluitava pels seus interessos particulars”.

L’objectiu no era derrotar l’enemic, sinó aguantar tot el temps possible fins que es produïra un canvi en la política internacional. Era el “resistir és véncer” del llavors president del Govern, Juan Negrín, que esperava “el començament de la Segona Guerra Mundial” i pensava que les “democràcies necessitarien llavors Espanya”. Així que “calia resistir i després atacar”, va detallar Grau.

Aquest context polític es va traduir en la construcció de trinxeres i refugis al llarg de tota la serra d’Espadà, barrera orogràfica que separava l’exèrcit de Franco desplegat a Terol de València. Els militars republicans es van centrar a desgastar l’exèrcit franquista, que avançava lentament i penosament, amb un cost elevat en vides, per la intricada geografia de l’interior de Castelló.

Aguantar sota les bombes italianes

“Les trinxeres permetien a soldades i civils aguantar les hores de bombardejos aeris i atacs d’artilleria” de l’exèrcit revoltat i els seus aliats italians, de manera que hi havia moltes menys baixes de les que l’enemic podia esperar, va explicar Grau. L’estratègia va culminar amb la victòria a Viver (Castelló), on els republicans van envoltar i van massacrar les divisions italianes encarregades d’ocupar el poble.

L’estudi d’aquesta victòria té el valor de tombar uns quants dels mites que la propaganda franquista va propagar durant la dictadura, segons aquest estudiós. “En aquesta batalla va haver-hi una resposta majoritària a favor del Govern legítim de la República, desmitificant el ‘moviment nacional’ a favor del colp d’estat de Franco”.

L’èxit militar no s’hauria produït sense una bona organització de l’exèrcit, cosa que “ens porta a superar els tòpics d’un exèrcit republicà totalment indisciplinat, desorganitzat i sense capacitat de resposta”, encara que aquesta és una realitat que sí que es va produir en altres episodis de la guerra. Grau va explicar, a més, que la República va ser derrotada per la falta de suport exterior i que Franco “sense l’ajuda de Hitler i de Mussolini, no hauria pogut ni iniciar la Guerra Civil”.

Les rutes agrupades en el projecte turístic “Línia XYZ” portaran el visitant a recrear aquesta història oblidada gràcies als molts vestigis que apunten entre la terra remoguda de la serra d’Espadà. El visitant podrà submergir-se en l’escenari bèl·lic mentre gaudeix de la riquesa natural que l’envolta, i torna després al present per gaudir de la gastronomia i el patrimoni dels pobles de la zona.