Urbanisme contra medi ambient a Godella: mobilització ciutadana contra el desenvolupament d’un projecte de fa més de dues dècades

La muntanyeta de la Torre del Pirata és un espai pendent d’urbanitzar des de fa quasi dues dècades a la localitat de Godella (l’Horta Nord). Catalogat com a sòl urbanitzable en el pla general (PGOU) del 1990, el desenvolupament d’aquest sector, Canyada de Trilles, es va impulsar a principis de segle (2002) amb l’objectiu de construir mig miler d’habitatges en el PAI (programa d’actuació integrada) que afecta uns 150.000 metres quadrats. No obstant això, la punxada de la bambolla immobiliària al final de la primera dècada del 2000 va paralitzar un projecte que ara s’intenta reprendre, malgrat el rebuig de diferents col·lectius veïnals, que reclamen la protecció d’aquest espai com a paratge natural.

El 2015, després d’una moratòria de quatre anys, es va iniciar un procés de caducitat d’aquesta actuació. No obstant això, cinc anys després, el 2020, l’Ajuntament de Godella va deixar sense efecte aquesta caducitat i es va reprendre el procés d’urbanització en què la regidora d’Unides Podem (UP) Irene Ferré qualifica com una decisió “de legalitat dubtosa”, pel fet de considerar que és una actuació “incorrecta administrativament”. UP hi va votar en contra en el ple i va presentar un recurs contenciós administratiu contra aquest acte: “Estem davant un continu d’irregularitats”. Segons explica Ferré, l’Ajuntament al·lega per no procedir a la caducitat del programa que aquesta decisió tindria un cost econòmic elevat. Des d’elDiario.es hem intentat contactar, sense èxit, amb el regidor d’Urbanisme, Carles Albert Duran, de Compromís (l’alcaldia està en mans de la socialista Teresa Bueso), per recaptar la versió del Govern municipal.

Diego Escrivà, portaveu de l’associació Godella en Lluita Contra les Inundacions i en Defensa del Medi Ambient, i José Valenzuela, membre de l’associació Clot de Barrabàs, alerten que el PGOU del 1990 “no té en compte moltes qüestions que hui són prioritàries, com la falta de serveis, el problema d’inundacions, l’augment del trànsit –podem parlar d’uns 1.500 nous residents i un miler de nous cotxes circulant cada dia per la zona– i, sobretot, les qüestions mediambientals. La situació no és la mateixa que fa tres dècades, quan es va redactar el pla general”. “No hi ha voluntat política per part del Consistori”, lamenten, i afigen: “Mentre es pronuncien en contra de projectes com ara Port Mediterrani, l’ampliació del bypass o del port de València, permeten un projecte com aquest, que pretén acabar amb un dels pocs espais verds que hi ha a Godella”.

En aquest sentit, Escrivà defensa l’“extraordinària biodiversitat” de la zona, amb “més de 300 espècies de flora i fauna, com el senglar, la geneta, la rabosa roja, la ratapinyada de ferradura, ocells com el xoriguer o el mussol reial... S’ha convertit en un autèntic corredor biològic entre el parc de la Bonaigua, les Moles, el Barranc...”. “Volen carregar-se un paratge natural que no es pot traslladar a un altre lloc”, expliquen: “Tota aquesta diversitat està documentada i fins i tot publicada en un llibre elaborat per un veí que és botànic”.

Denuncien l’“obscurantisme” de l’Ajuntament, “que ha portat el tema amb opacitat i es nega a dir-nos qui està darrere del projecte... Promociones Camarena, Canyada de Trilles, Serma, Bertolín”, que s’ha trobat “una ganga”.

Precisament, aquesta mateixa setmana es presentava el projecte, “de més de mil pàgines”, en la comissió municipal d’urbanisme i medi ambient. “Va ser una justificació de la decisió presa per un equip de govern que es diu de progrés”, denuncien. Diferents col·lectius cívics van qüestionar el projecte i van anunciar que presentaran al·legacions: “Tenen la decisió presa i només podrem incidir si la ciutadania pressiona, i continuarem fent-ho”. De moment, s’han recollit unes 1.400 signatures de veïns de la localitat que s’oposen al desenvolupament d’aquest programa urbanístic, “cosa que demostra la resposta ciutadana, que s’ha bolcat en defensa d’aquest paratge”.

Aquests col·lectius lamenten que des del 2017 reclamen un nou pla general, “però sempre ens han donat llargues”. “Hem sigut proactius, però no han acceptat cap de les nostres propostes”, afirmen, i conclou Ferré que el que al final pot passar ací és que “s’urbanitze i no es construïsca, com ha passat en altres llocs, perquè no necessitem 460 habitatges nous si hi ha cases buides en el nucli urbà que es podrien rehabilitar i traure al mercat”.