Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
Feijóo se alinea con la ultra Meloni y su discurso de la inmigración como problema
Israel anuncia una “nueva fase” de la guerra en Líbano y crece el temor a una escalada
Opinión - Junts, el bolsillo y la patria. Por Neus Tomàs

València no veu arguments jurídics per a reclamar a l’Església 39 immobles immatriculats

La Catedral vista des de la plaça de la Reina.

Carlos Navarro Castelló

0

El Govern central va fer públic el mes de febrer passat l’informe dels béns immobles que l’Església catòlica va immatricular gràcies a una llei impulsada per José María Aznar el 1998 que va permetre registrar nom seu edificis, apartaments o finques amb tan sols una certificació eclesiàstica.

En la llista figuren 34.961 béns i immobles a tot Espanya, dels quals 912 estan a la Comunitat Valenciana i tan sols en 123 casos hi ha algun tipus de títol que acredite que l’Església n’és la propietària.

Tant la Generalitat Valenciana com l’Ajuntament de València van anunciar que examinarien la llista amb l’objectiu avaluar quines propietats eren d’ús públic i, per tant, havien de revertir-se a la ciutadania.

En el cas del consistori, l’alcalde Joan Ribó va anunciar que sol·licitaria un informe per estudiar el patrimoni inarticulat, amb interés especial en els habitatges, magatzems i altres dependències que figuren en la llista, que arriben a 39 béns a la ciutat.

Si tenen caràcter públic, indicava Joan Ribó, es posaran en marxa els processos legals corresponents per a recuperar-los: “No es tracta dels béns de culte, però evidentment hi ha propietats de diferent tipus que, en principi, no és clara la seua pertinença a l’Església”.

No obstant això, fonts municipals han informat a elDiario.es que, segons els tècnics de Patrimoni, cap dels 39 immobles immatriculats per l’Església a València són susceptibles de ser reclamats per l’Ajuntament: “Una altra cosa és que algun particular puga fer-ho per interés propi”.

En el document públic estan la catedral, l’església de Santa Caterina, la de Carme o la del Temple i les seues dependències complementàries, però també diversos immobles que no són de culte.

La normativa hipotecària va permetre a l’Església posar a nom seu béns immobles que estigueren destinats al culte o no, com ara finques, parcel·les, habitatges o aparcaments. Aquest procediment va estar vigent fins a l’any 2015, en què es va modificar aquesta llei.

Etiquetas
stats