València s’exposa a perdre els 10 milions que aporta Europa si no habilita la zona de baixes emissions abans del 2024

Els possibles retards en l’aplicació de la zona de baixes emissions (ZBE) a València podrien eixir-li molt cars a l’Ajuntament. Almenys així es desprén de la polèmica desfermada pel recent anunci de l’alcalde de Badalona, el popular Xavier Garcia Albiol, que va assegurar que aprovarà una moratòria de tres anys en l’aplicació de les restriccions de vehicles contaminants, cosa que suposa saltar-se de manera unilateral l’obligació establida en la Llei de canvi climàtic i transició ecològica a les grans ciutats de més de 50.000 habitants, que marca l’1 de gener de 2024 com a data límit per a l’entrada en vigor.

Sobre aquest tema, la ministra de Transició Ecològica en funcions, Teresa Ribera, va afirmar dimarts en TV3 que, si s’incompleix la restricció dels vehicles més contaminants a què estan obligats tots els municipis de més de 50.000 habitants, es plantegen recórrer a la justícia i suprimir subvencions atorgades per a posar en marxa aquests controls pels quals se sanciona els vehicles que no compleixen els requisits establits en matèria d’emissions per a accedir a determinades zones.

“Podem recórrer davant els tribunals contenciosos i reclamar a Badalona els dos milions d’euros dels fons europeus”, va dir Ribera en un advertiment que es considera un últim recurs si l’Ajuntament de la quarta ciutat catalana no fa marxa enrere.

En el cas de València, encara que la possibilitat de la moratòria no està de moment damunt la taula de l’Ajuntament que dirigeix l’alcaldessa del PP María José Catalá, la veritat és que, com va informar aquest diari, la implantació del sistema va amb retard.

La Junta de Govern de l’Ajuntament de València va adjudicar el mes de novembre passat el contracte per al subministrament del sistema de gestió i control per a implantar una zona de baixes emissions per un import de 10.863.541,84 euros, inversió que compta amb fons europeus que es podrien perdre si no s’executa a temps.

El sistema que pretén restringir l’accés dels vehicles més contaminants a determinades zones de la ciutat consta de 274 càmeres de lectura automàtica de matrícules distribuïdes en 93 punts, 52 sensors de mesurament ambiental, 44 panells d’informació i una aplicació per a monitorar i controlar la qualitat de l’aire. A més, preveu una campanya dirigida a la ciutadania per a donar a conéixer el projecte.

El cas és que des de llavors, les càmeres no han començat a instal·lar-se tal com va reconéixer dilluns el regidor de Mobilitat, Jesús Carbonell, que no va revelar una data concreta per a l’inici de la instal·lació.

A més de la instal·lació de les càmeres, està pendent l’aprovació de l’ordenança que regula el funcionament d’aquestes càmeres, un text que haurà de passar un període d’exposició pública i de presentació d’al·legacions. Amb tot, Carbonell va garantir que faran el possible per posar el sistema en marxa abans de final d’any.

El 7 de setembre passat, el Govern va anunciar la publicació pròximament d’un mapa amb els municipis obligats a establir zones de baixes emissions amb informació sobre el seu estat d’implementació.