Pla Cabanyal pretén deixar al carrer dues famílies vulnerables i amb menors en els blocs Portuaris de València

Marcos Giménez i Tamara Borrego caminen sense molt d’ànim pel solar dels blocs Portuaris. Pesa el sol, però més pesa a la butxaca la sentència que els obliga a abandonar la casa que ocupen des de fa temps al pati 3 i que pertany a l’entitat pública Pla Cabanyal-Canyamelar SA. Asseguren que, fa uns dies, agents de la policia els van donar de temps fins al dilluns 10 d’agost per a recollir les seues coses i anar-se’n. Tot va començar quasi un any abans, el 7 d’octubre de 2020, arran d’una inspecció de la Policia Local que va acabar amb una denúncia per defraudació de fluid elèctric. El judici es va celebrar el 14 de gener i, encara que Iberdrola va declinar accions al·legant que no tenia res a reclamar, Pla Cabanyal va seguir avant i la sentència, a penes 15 dies després, va condemnar el matrimoni a una multa de 240€ i al desallotjament de l’habitatge. Sobre la sol·licitud de lloguer social per part de la seua advocada, la sentència ho va deixar en mans “tant del propietari de l’habitatge com dels poders públics amb competències en la matèria”. I és ací on rau el conflicte.

Pla Cabanyal està participat a parts iguals per la conselleria d’Habitatge a través de l’EVha (Entitat valenciana d'habitatge i sòl) i per la Regidoria d’Urbanisme des de l’empresa pública Aumsa. I el 19 de novembre passat, es va anunciar que funcionaria com a “finestreta única” per a la rehabilitació del barri amb un “caràcter fonamentalment social”. Aquella reunió va estar presidida per l’alcalde, Joan Ribó, i es va demanar el suport de la Regidoria de Benestar Social. No obstant això, el gerent de Pla Cabanyal, Vicent Gallart, nega que existisca aquesta finestreta única “i menys per a la resolució de qüestions socials, cosa en què no tenim cap competència, però tampoc mitjans propis per a portar-la avant”. És per això que atribueix als Serveis Socials la solució al problema dels desallotjaments.

Per part seua, fonts de la Regidoria de Benestar Social critiquen que no s’hauria de resoldre res si Pla Cabanyal no creara “aquest problema de permetre que famílies queden al carrer”. És per això que, afirmen, fa mesos que declinen emetre informes per a aquesta oficina, perquè no volen col·laborar amb els desallotjaments: “Aquest tipus d’informes d’intervenció han de sol·licitar-se abans de la denúncia, la intervenció policial i la sentència judicial, perquè si no estem davant fets quasi consumats i poca cosa hi podem fer”. “Pla Cabanyal té el mandat polític de no desallotjar cap família fins que no s’arbitre un pla d’intervenció, que consisteix en una alternativa residencial”, recalquen les mateixes fonts.

“Si desallotgen, serem contundents”

Un argument amb què coincideix César Jiménez, secretari autonòmic d’Habitatge i Funció Social. “Sota cap concepte ha de produir-se el desallotjament si no hi ha una solució residencial”, adverteix i subratlla que si dilluns la família continua en l’habitatge, l’ordre a Pla Cabanyal és “no executar el desallotjament i renunciar a la recuperació, en cas contrari hauríem de parlar i ser contundents”. Per part seua, Gallart justifica que les sentències de desallotjament no són per denúncies de Pla Cabanyal, sinó d’Iberdrola o la Policia Local. “Intentem sempre arribar a una solució prèvia a la celebració del judici”, prossegueix, encara que no especifica el tipus de respostes, el nombre d’ocasions i perquè en aquest cas no s’ha pogut arribar a un acord.

D’altra banda, fonts de la Regidoria d’Urbanisme destaquen que la família de Marcos i Tamara, amb cinc menors, un d’ells de set mesos, “té un historial delictiu ampli i amb fins a quatre queixes de veïns”, dades sobre les quals aquesta mateixa font no va saber o no va voler facilitar més dades. “Si vol, investigue-ho”, va proferir, abans de puntualitzar que es tracta de “queixes verbals, a les quals no es dona tràmit”, per la qual cosa és impossible fer-ne un seguiment. “Ens arriben queixes”, reconeix Gallart, encara que no precisa si n’hi ha cap en concret d’aquesta família. I, tot seguit, resumeix el conflicte dels blocs: “És entre famílies que l’habiten amb algun títol, de manera especial els que són propietaris, i les que l’habiten sense cap títol”.

Els blocs Portuaris, en el camí de l’antiga prolongació de Blasco Ibáñez, consten de 168 habitatges, dels quals 77 són públics i pertanyen a diferents administracions. Moltes estan des de fa anys ocupades per famílies en risc d’exclusió i que ja han presentat justificants d’antiguitat anterior a l’1 de juliol de 2015, data límit del decret de la Generalitat que permet regularitzar ocupacions. Si s’aplica, moltes famílies podrien legalitzar la seua situació i accedir a llum i aigua sense haver de recórrer a enganxaments. “No ens correspon aplicar aquesta normativa”, postil·la Gallart sense més explicacions i a pesar que la conselleria forma part de l’accionariat del Pla Cabanyal.

D’altra banda, està previst que els blocs siguen demolits amb l’execució del Pla Especial del Cabanyal (PAC). La vicealcaldessa i responsable d’Urbanisme, Sandra Gómez, va assenyalar que, en el seu lloc, s’edificaran 144 habitatges destinats a atendre situacions d’exclusió social i emergència. Gómez es va congratular el 18 de maig passat de l’acord aconseguit “amb els veïns dels blocs” per a reallotjar-los en el mateix barri. A la pregunta de què passarà amb els ocupants d’habitatges, va derivar aquest assumpte als Serveis Socials.

“Ens volen fora perquè no fem soroll quan vagen a tirar els blocs”, lamenta José Giménez, germà de Marcos i que també compta amb un procés judicial de desallotjament per habitar sense permís una altra casa de Pla Cabanyal. En el seu cas, des de la Conselleria d’Habitatge anuncien que estan treballant, juntament amb els Serveis Socials, en una alternativa residencial. “On anem i enmig d’aquesta pandèmia?”, es pregunta José, amb tres fills menors. Mentrestant, en el solar, ja a poqueta nit, s’ha anat ampliant el cercle amb altres famílies que estan en la mateixa situació. En el centre, la sentència de Marcos i Tamara passa de mà en mà com un espill que crema. Es fa el silenci. Marcos s’abaixa la màscara, mira com riu el seu bebé, malgrat la col·lecció de rostres greus que l’envolta i escup la seua síntesi cap al cel: “Estem vivint en la misèria”.