La portada de mañana
Acceder
Casi un millón de vacunas contra la COVID caducaron en España en 2021
El PP cuestiona a la Comisión Europea en su campaña contra el Gobierno
Opinión - 'Violan niñas y están a su cargo', por Elisa Beni

Declarat improcedent l’acomiadament de la treballadora que va denunciar el secretari de la Cambra de Castelló per corrupció

Judici per l'acomiadament d'una empleada de la Cambra de Comerç de Castelló que va denunciar un cas de corrupció.

Sense garanties ni possibilitat de defensa. Així considera el Jutjat Social número 3 de Castelló que es va produir l’acomiadament, per part de la Cambra de Comerç de Castelló, de la treballadora D.V.R. el 6 de febrer passat. I deixa en mans de la denunciant la readmissió o el cobrament d’una indemnització de 146.430,41 euros.

La sentència assenyala l’existència d’“indicis raonables que l’empresa va poder utilitzar la facultat d’acomiadar la demandant, per la raó oculta de represaliar-la com a conseqüència de les diverses denúncies presentades”. Es refereix el jutge a la que D.V.R. va presentar el 27 de setembre passat davant la Policia Nacional després de negar-se a signar, dos dies abans, l’adjudicació, per 150.000 euros, del servei d’assessorament jurídic financer, comptable, fiscal i laboral a l’empresa Adade Castellón SL, els administradors únics de la qual són Jesús Ramos Estall, secretari general de la Cambra, i la seua dona, María Soledad Miravet. L’empleada llavors tingué por que la seua rúbrica la involucrara en un presumpte delicte per vulnerar la llei valenciana d’incompatibilitats i conflictes d’interessos de persones amb càrrecs públics no electes.

El gros d’aquest cas se segueix en el Jutjat d’Instrucció número 5 de Castelló, on Ramos i Miravet són investigats per corrupció entre particulars i prevaricació. El període sota sospita es remunta a juliol del 2016, quan Ramos va ser elegit secretari en funcions, càrrec que va assumir definitivament el 23 de novembre de 2017. Des de la primera data, les seues mercantils Adade Castellón SL i Jesús Ramos Abogados SL es van alçar amb les principals adjudicacions de la Cambra, fins a arribar a la suma de 348.500 euros. D.V.R també va acudir a l’Agència Valenciana Antifrau (AVAF), que li va atorgar l’estatut de protecció a la persona denunciant el 18 d’octubre de 2019. De fet, Antifrau va aportar a la vista un informe de 79 pàgines amb una conclusió contundent: “La mesura d’acomiadament, almenys indiciàriament, és la característica d’una represàlia”.

El jutge, no obstant això, no va tindre en compte aquest document ni tampoc la vulneració al dret de garantia d’indemnitat exigida per D.V.R., per la qual cosa sol·licitava la nul·litat de l’acomiadament així com una indemnització de 25.000 euros per danys morals a repartir entre Ramos, la Cambra i la seua presidenta, Dolores Guillamón.

“Tampoc es va articular cap prova que justificara la concurrència de l’enemistat manifesta”, assenyala la sentència, per la qual cosa tant Ramos com

Guillamón han resultat absolts. De fet, la sentència se centra en el defecte de forma “sense necessitat d’entrar en l’estudi dels fets imputats a la treballadora en la carta d’acomiadament”.

El 21 de gener de 2020, la Cambra va remetre a D.V.R. un burofax en què comunicava l’inici de l’expedient disciplinari per set faltes greus, que es convertia en expedient contradictori, amb sis dies de termini per a al·legar-hi, ja que la treballadora era, a més, delegada sindical. D.V.R. va retirar la comunicació de l’oficina de Correus l’11 de febrer, dins del termini de 30 dies naturals, i va tindre coneixement, al mateix temps, de l’expedient disciplinari i de l’acomiadament a l’efecte de 6 de febrer. “Es priva de garanties a la demandant i de la possibilitat de defensa”, aclareix la sentència i afig: “Tampoc cal oblidar la rellevància de la demandant que assumeix la condició de delegat de personal, la qual cosa exigia a l’empresa redoblar el zel en el compliment dels requisits formals”.

Recurs i legalitat

De les set causes d’acomiadament argumentades per la Cambra, les sis primeres estarien prescrites perquè havien transcorregut més de 60 dies entre el fet que els dirigents de la Cambra van conéixer els fets i els van denunciar. Només l’última causa, relativa a la utilització de l’ordinador de faena per part de D.V.R. per a fer gestions del Club Nou Bàsquet Femení, del qual és presidenta, seria ressenyable. La sentència explica que, després d’“una troballa casual”, es van trobar fitxers relatius a aquesta societat esportiva, cosa que suposa un comportament “greu i culpable”. I conclou: “L’empresa ha justificat que concorria causa real, suficient i seriosa per procedir a l’acomiadament de la demandant, i per això no es va produir vulneració de la garantia d’indemnitat que assistia la treballadora, per la qual cosa no procedirà declarar la nul·litat de l’acomiadament, i se n’ha de declarar la improcedència a la vista dels defectes formals”.

És precisament aquesta setena premissa la que ha motivat que la Cambra recórrega davant el Tribunal Superior de Justícia valencià. Jesús Ramos, en un escrit enviat a l’elDiario.es, destaca “la gravetat de la conducta duta a terme per D.V.R.”, la qual cosa suposa, al seu judici, “un fet totalment inamovible i ferm”. “La Cambra considera que la seua actuació ha sigut conforme a dret i per això confia que finalment el Tribunal Superior de Justícia revoque la sentència i declare l’acomiadament procedent”, subratlla.

“Legalment no tenim res a dir”, afig Natxo Costa, sotssecretari d’Economia Sostenible, organisme públic que tutela les cambres, sobre el perjudici econòmic de la sentència i sobre la causa penal que es dirimeix en Instrucció número 5. “Els treballadors de la Cambra no són funcionaris i els serveis que presten les empreses de Ramos a la Cambra no tenen res a veure amb la seua tasca com a secretari general”, apunta Costa, que va permetre a Ramos compatibilitzar la seua faena en la Cambra, a raó de tres hores diàries amb un sou de 60.000 euros anuals, amb altres ocupacions en empreses que han acabat rebent els contractes més sucosos de la corporació. Una situació que a Costa li fa arronsar muscles: “No podem fer-hi res. La cosa legal, justa, el coherent i el sentit comú a vegades no van agafats de la mà”.

Etiquetas

Descubre nuestras apps

stats