‘Vendetta’ del ionqui dels diners contra el seu testaferro penedit: “He dit coses vertaderes i moltes de falses”

En l’àmplia sala Tirant lo Blanch II de la Ciutat de la Justícia de València, en què se celebra el judici per la peça separada J del cas Taula, hi ha un ambient de cordialitat i afabilitat entre les diferents parts. A la dreta del tribunal, conformat per tres magistrades de la secció cinquena de l’Audiència Provincial de València, s’asseu el fiscal Anticorrupció, Pablo Ponce. A l’esquerra, les nombroses defenses dels acusats. Davant, en el banc dels acusats, segueixen les sessions Marcos Benavent, autodenominat ionqui dels diners, l’exvicepresident de la Diputació de València Juanjo Medina i diversos empresaris acusats de finançar irregularment tres campanyes del PP valencià amb fons saquejats de l’empresa pública de la institució provincial. No obstant això, després d’aquest ambient afable ha aflorat en la segona sessió del judici una autèntica batalla entre dos bàndols: Benavent; Medina i l’empresari Rafael García Barat contra el testaferro penedit José Estarlich, la demolidora declaració del qual dilluns passat posa contra les cordes el ionqui dels diners, per a qui la Fiscalia Anticorrupció sol·licita huit anys i tres mesos de presó.

Estarlich ha cantat La traviata, sense orquestra, però a viva veu, davant el tribunal quan va reconéixer que va ser utilitzat com a home de palla per Marcos Benavent per a vehicular els diners que treia de l’empresa pública Imelsa i adquirir així un luxós habitatge a Xàbia. El ionqui dels diners’, no obstant això, ha contraatacat contra el marit de la seua antiga secretària en l’empresa pública i ha deixat caure que el matrimoni tenia el “capritx” d’adquirir l’habitatge, una operació en què Benavent no volia “figurar nominalment”.

Es tracta d’una nova versió treta de la mànega de Marcos Benavent segons la qual qui manejava “des del principi” l’empresa pantalla Berceo Mantenimiento era José Estarlich, que “treballava organitzant actes del PP”. L’al·ludit no estava en la sala, ja que va ser autoritzat pel tribunal a no assistir dimecres per haver declarat en la primera sessió. Així doncs, el ionqui dels diners defensa que “estava dedicat a Imelsa” mentre que el seu testaferro “gestionava” l’empresa pantalla.

La versió del principal acusat d’aquesta peça del cas Taula fa aigua pertot arreu. Estarlich va aportar documentació a la Fiscalia i va col·laborar des del principi de la instrucció, malgrat ser “el que portava tota l’operativa”, segons diu el politoxicòman del capital.

Benavent ha declarat que va obtindre uns “diners lícits” després de rebre diners de son pare i haver venut tres vehicles “cars”: un Porsche Cayenne, un Mercedes CLK 220 i un Smart Brabus. L’antic gerent de l’empresa pública de la Diputació de València ha contat que va presentar Estarlich a Fernando, “el que venia l’apartament”. El tal Fernando, tal com va revelar elDiario.es, és el constructor Jesús Fernando Tomás Herrero, vinculat al grup de comunicació Tabarka Media, un antic projecte mediàtic del zaplanisme.

Els enregistraments de Benavent, una “assegurança de vida”

“Vaig dir moltes coses durant tots aquests anys, moltes coses vertaderes i moltes de falses”, ha declarat. A l’altre testaferro, Jaime Úbeda, li ha demanat disculpes “amb el cor en l’ànima”. “Em penedisc d’haver-li fet tant de mal”, ha dit el ionqui dels diners sobre les seues abundants confessions davant la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil i la Fiscalia Anticorrupció, responsables de les perquisicions contra els quals ha carregat durament, acusant els agents de l’institut armat de guionitzar les seues declaracions. El lletrat anterior de Benavent, contra el qual també ha llançat uns quants dards, estudia querellar-se contra el seu exclient per injúries i calúmnies.

El ionqui dels diners, en la línia que ha mantingut després del sonat canvi d’estratègia de col·laboració amb el Ministeri Fiscal, ha reiterat que va manipular els enregistraments que van servir als investigadors per a estirar el fil i que van propiciar les més d’una desena de peces separades que conformen el cas Taula. “Els vaig fer com a assegurança de vida”, ha assegurat. Va gravar amb un Nokia i amb una gravadora “de cinta normal” desenes de persones (alguns dels àudios han passat a la història oral de la corrupció).

“Els manipulava; retallava i apegava el que m’interessava i, per descomptat, no sabien que se’ls estava gravant, jo vaig provocar que parlaren d’això”, ha relatat. “Altres els vaig eliminar, altres les vaig deixar i altres no em va donar temps”, ha postil·lat. Oblidats en un calaix de cal seu sogre a manera de salvavides si les coses es torçaven, ja mai van tornar a les seues mans. “Les vaig sol·licitar, juntament amb altres coses, quan em vaig divorciar i no me les van donar”, ha lamentat. Per a desgràcia de Benavent i la presumpta banda corrupta, les cintes van acabar en mans de la diputada provincial d’Esquerra Unida llavors i actual consellera de la Generalitat Valenciana, Rosa Pérez Garijo, que les va lliurar a la Fiscalia Anticorrupció.

L’antic gerent d’Imelsa ha negat que es fraccionaren contractes per a la firma pantalla Themática Events i que s’utilitzaren fons públics per a finançar tres campanyes del PP. No obstant això, un altre empresari penedit que va participar en la confecció de factures falses ha confirmat la mecànica. L’home, amb problemes de salut i una pensió d’incapacitat, s’ha compromés a tornar els diners amb ajuda dels seus pares i germans, igual que el testaferro penedit José Estarlich.

“No hi havia cap caixa B en el PP”

Juanjo Medina, exalcalde de Montcada i exvicepresident de la Diputació de València amb Alfonso Rus al capdavant de la institució provincial, també ha negat que es finançara la seua campanya electoral amb fons públics de l’empresa pública. Ha reconegut la relació d’amistat amb Vicente Betoret, la campanya del qual a Vilamarxant també es va finançar presumptament amb fons desviats d’Imelsa. “Arran de l’obertura del cas Taula, va deixar de tindre relació amb mi i jo amb ell”, ha declarat Medina, que també ha lamentat la llarga instrucció de sis anys. “He hagut de perdre la casa, recollir totes les meues andròmines i anar-me’n a un apartament menut”, ha explicat.

L’antiga mà dreta d’Alfonso Rus ha declarat que “no hi havia cap caixa B en el PP”, partit que figura com a responsable civil en aquesta causa. Sobre la firma Themática Events ha assegurat que “no era ni amiga ni enemiga” de la formació conservadora. “Jo sempre he sigut bastant agarrat i retorçat quant als pressupostos i [l’empresari Rafael García] Barat es queixava que jo l’estrenyia molt en els pressupostos”, ha relatat.

La firma es va crear en l’ombra per Benavent i altres socis provinents de l’empresa de comunicació Engloba. Finalment García Barat es va quedar amb l’accionariat. Marcos Benavent ha negat, a preguntes del fiscal Anticorrupció Pablo Ponce, que tinguera interés a participar en la societat perquè obtinguera contractes de la fundació en què treballava abans d’incorporar-se a la Diputació de València, tal com va reconéixer durant la instrucció del cas, abans de fer una volantada brusca a la seua estratègia de col·laboració amb la justícia.