De veure Ximo Puig en “la trama” de les elits a convertir-se en el seu vicepresident, el viatge d’anada i tornada d’Héctor Illueca

Héctor Illueca (València, 1975) prepara les maletes per a tornar a la seua ciutat natal i incorporar-se com a vicepresident segon del Govern valencià després de la sonada eixida de Rubén Martínez Dalmau per les insuperables diferències amb la secretària general de Podem, Pilar Lima. La ministra Yolanda Díaz perd així a un director general de l’Organisme Estatal Inspecció de Treball i Seguretat Social molt preparat per al lloc (ha sigut inspector sobre el terreny durant 15 anys i professor de la matèria a la Universitat de València) i que aterra en l’executiu autonòmic del Pacte del Botànic amb la missió d’encarregar-se del departament d’habitatge. 

València és la tercera urbs més gran d’Espanya, però així i tot continua sent una ciutat menuda en termes polítics. Illueca s’incorpora dijous a un govern amb vells coneguts de militància. La vicepresidenta Mónica Oltra, de Compromís, i la consellera de Transparència, Rosa Pérez Garijo, d’Esquerra Unida, una formació integrada en el grup parlamentari d’Unides Podem en el parlament autonòmic, van ser els seus camarades de militància en la Joventut Comunista del País Valencià en la difícil dècada de 1990. 

Els tres hi van fer els seus primers passos en la política, també en Esquerra Unida del País Valencià, sense imaginar ni en els seus somnis més humits que tres dècades després acabarien pilotant la Generalitat Valenciana en el marc d’un acord tripartit. Oltra, Pérez Garijo i Illueca també van coincidir en el Bloc d’Estudiants Agermanats (BEA) mentre estudiaven dret. 

Doctorat amb una tesi sobre “Descentralització productiva i prevenció de riscos laborals en les obres de construcció”, Héctor Illueca va abandonar una temporada la militància activa per preparar les oposicions a inspector de Treball. Així doncs, va estar destinat a Girona entre el 2004 i el 2009 i posteriorment a Castelló fins al 2019, en què es va incorporar com a número u de la llista per València d’Unides Podem al Congrés dels Diputats. “Té un perfil irreprotxable en la Inspecció, un bon company i una persona faenera i seriosa”, recorda una inspectora. 

La seua adscripció al Front Cívic, un ens liderat per Julio Anguita i Manolo Monereo, va travar una connexió directa entre Illueca i el líder de Podemos llavors, Pablo Iglesias. D’aquella època data una entrevista en Otra Vuelta de Tuerka, el programa de Pablo Iglesias, en què Illueca estrenyia el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, que ara serà el seu nou cap.

Preguntat per Iglesias sobre la valoració del Pacte del Botànic, a les acaballes d’una legislatura en què Podem es limitava a donar suport parlamentari a l’executiu autonòmic, Illueca va deixar caure que Puig formava part, ni més ni menys, que de “la trama”, l’expressió que usava la formació morada en substitució del concepte de “casta” i que, finalment, va tindre un recorregut escàs. 

“No és fàcil de qualificar la situació de la Comunitat Valenciana, crec que hi ha una certa ambigüitat difícil de definir”, explicava Illueca. El president amb qui s’asseurà cada divendres en les reunions del Consell va ser, recorda Illueca, “un dels instruments fonamentals per a defenestrar Pedro Sánchez en el seu partit”. “Parlaves fa un moment de la trama, bé, perquè això és precisament la trama. Hi està ficada la classe política, el poder mediàtic, el poder econòmic i el president de la Generalitat ha exhibit sense pudor la seua lleialtat a aquest nucli d’interessos”, abundava. 

Illueca, això sí, també al·ludia al paper a l’esquerra del PSPV-PSOE de Compromís i de Podem: “Això el que defineix és una situació ambigua”, asseverava. “En la dicotomia entre ruptura i restauració que travessa la política espanyola, com qualifiques el Govern valencià?”, li pregunta Iglesias. “És difícil, és una situació ambigua, jo crec que es definirà”, contesta.

La definició de la situació va arribar després de les eleccions autonòmiques avançades el 2019 per Ximo Puig, en una estratègia arriscada, ben jugada i que li va costar més d’un disgust amb els seus socis de Compromís. Podem va entrar en el Govern autonòmic i es va fer amb una vicepresidència, a més de la cartera d’Habitatge, mentre que Esquerra Unida es va quedar la conselleria dedicada al negociat de la transparència i la memòria històrica. 

Quasi tres anys després, la figura institucional de Podem en el govern torna al seu lloc de professor a la Universitat de València fart de les pressions i els lligams que des del poder orgànic de la formació morada exerceix Pilar Lima (que, per cert, també va dir poc després d’aquella entrevista en La Tuerka que Ximo Puig era “partícip” de “la trama”).

L’anècdota, més enllà de la incomoditat en el present (un càrrec públic és amo i esclau de les seues paraules) il·lustra a la perfecció el paper tan delicat de Podem en la coalició valenciana de govern. Amb un espai a l’esquerra dels socialistes en disputa amb Compromís i uns enfrontaments interns interminables, la formació morada afronta una nova etapa en l’equador de la legislatura, patint els lligams propis de l’exercici del poder i amb la vista posada en unes pròximes eleccions en què sobrevola la possibilitat que el Pacte del Botànic passe a la història i el PP reprenga el poder acompanyat pel seu flanc (extrem) dret per Vox. 

Ximo Puig estava en una situació molt còmoda amb el vicepresident Rubén Martínez Dalmau. Un dirigent socialista feia broma la setmana passada, en plena crisi per la seua eixida inesperada, amb el to institucional de Martínez Dalmau i la seua serietat respecte a Puig, un home més aviat pla. I el president, sobretot, estava còmode amb Martínez Dalmau amb comparació a la vicepresidenta primera, Mónica Oltra, amb qui se les ha hagudes de tots els colors. Després de les topades per l’avançament electoral i la batalla en els últims pressupostos, Oltra i Puig mantenen vigent una mena de procés de pau en què la crisi de Podem ha sigut un episodi inesperat i no desitjat. 

Com serà a partir d’ara la convivència entre els socis? Pilar Lima va assegurar la setmana passada que la dicotomia és “Botànic o barbàrie” en referència a la possibilitat, remota però plausible, d’un govern a l’andalusa entre el PP de Carlos Mazón i Vox. Illueca forma part del sector limista, un corrent que deté el poder orgànic gràcies a l’aval del pablisme, abans de la caiguda del pablisme, però que manca de potència de foc real i es manté en minoria en el grup parlamentari del qual és portaveu.

En aquesta tessitura, Illueca aterra en la vicepresidència dijous. Allà podrà descobrir de què va de veritat “la trama” del poder autonòmic.