La ‘via valenciana’ pateix una sacsejada: Mónica Oltra reclama a Ximo Puig que respecte la cogovernança amb els seus socis de coalició

L’experiment valencià d’un govern de coalició, integrat per tres forces polítiques, no passa pel millor moment. L’aliança coneguda com el Pacte del Botànic, reeditada entre el PSPV-PSOE, Compromís i Unides Podem-Esquerra Unida, força que va passar de donar suport parlamentari a integrar-se en el Govern en aquesta segona legislatura, fa mesos que acumula una tensió que ha sacsejat aquests últims dies la “via valenciana” que el president del Govern, Pedro Sánchez, va elogiar com a model la setmana passada.

La vicepresidenta i líder de Compromís s’ha manifestat obertament disconforme amb l’actitud del president i del seu partit en l’executiu de coalició. Mónica Oltra expressava en la televisió pública valenciana À Punt dimarts que fa temps que no conversa amb Ximo Puig i reivindicava més diàleg. “Més que una pugna, el fons és la reivindicació d’una cultura del diàleg, que a més és un senyal d’identitat del Botànic”, va assenyalar. Quan es governa en coalició “s’ha d’escoltar totes les parts”, va afegir. “El que hi ha en el fons és una necessitat d’escoltar-nos i de dialogar, una qüestió de cultura democràtica”. Una entrevista a què des de presidència de la Generalitat Valenciana tracten de llevar importància. “És la seua opinió”, assenyalen des del Palau, on asseguren que estan centrats al cent per cent en la gestió immediata de la pandèmia.

Oltra s’havia manifestat en termes semblants divendres en un altre programa de la mateixa cadena pública, en què va afirmar que la relació amb els socialistes és millorable, unes declaracions que ja va anticipar en la roda de premsa posterior al ple del Consell aqueix matí mateix, preguntada per un conflicte amb els comptes públics que la va enfrontar amb el conseller d’Hisenda, el socialista Vicent Soler. En aqueixa sala, on compareix com a portaveu del Govern, la vicepresidenta va expressar obertament les seues discrepàncies sobre les mesures adoptades contra el coronavirus, que havien anunciat el president Ximo Puig i la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, Ana Barceló –també socialista–, a uns metres escassos i pocs minuts abans. Oltra reclama augmentar les restriccions i el tancament de l’hostaleria, a qui planteja compensar amb ajudes, per evitar que la pandèmia es torne a descontrolar. Al seu judici, el tancament de bars hui evita el confinament demà. I lamenta que no l’escolten.

Per a comprendre la sacsejada cal retrocedir en el temps. Set dies abans, en aqueixa mateixa sala de premsa, es va aprovar el projecte de pressupostos de la Generalitat Valenciana per al 2021, un procés tibant per se que en aquesta edició ha generat un nou conflicte. És habitual en l’executiu autonòmic negociar departament per departament, esgotar els processos fins al final i que els responsables d’Hisenda no passen per casa abans del ple que dona el vistiplau a la llei. Un dia després de la presentació dels comptes públics, l’equip de Mónica Oltra va detectar errades en les xifres presentades de la seua conselleria. Cap de les partides de la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, que gestiona Oltra, de Compromís, coincidia amb les acordades durant la nit de dijous. Aqueix dissabte, Hisenda, de titularitat socialista, es va comprometre a enviar una correcció d’errades a les Corts Valencianes per rectificar les partides, però el dimarts la cambra autonòmica no havia rebut cap document. L’equip de la vicepresidenta va retraure una manipulació dels comptes del seu departament i ella es va negar a acudir l’endemà, com estava previst, a la comissió d’Economia i Hisenda a explicar unes partides que ella no havia aprovat.

El dimecres, en les Corts Valencianes, Compromís i els socialistes apuraven les explicacions i qualificaven el conflicte de “malentés”, mentre Podem demanava als seus socis que s’aclariren i l’oposició es fregava les mans davant una correcció d’errades que havia de canviar un capítol complet del pressupost. El malentés en qüestió és que els acords de manera oral en l’escaló intermedi de l’executiu no es van traslladar al document escrit i pel camí es van perdre 21 milions d’euros destinats a l’equiparació salarial del personal sociosanitari de les residències amb el de Sanitat. Un dia després, el conseller d’Hisenda, Vicent Soler, enviava una correcció de 200 fulls amb les partides aprovades per la vicepresidenta, el compromís de transferir aquests 21 milions i una carta pública de disculpa, en què assenyalava una errada de transcripció en el programa informàtic.

Una altra reculada temporal: la reedició de l’executiu del Botànic, al juny del 2019, ja es va signar amb converses pendents. Els valencianistes no perdonen al president Puig que avançara les eleccions autonòmiques al 28 d’abril per fer-les coincidir amb les generals i lligar el seu futur polític amb el de Pedro Sánchez, una jugada que va costar a Compromís la pèrdua de dos diputats –i a Podem 5, malgrat sumar Esquerra Unida– mentre que els socialistes en van guanyar 4. La decisió va estar gestant-se durant la segona meitat del 2018, amb rumors constants sobre el que passava o no pels pensaments del president Puig, que treia de polleguera els seus socis. Tampoc obliden que durant les negociacions de la reestructuració del Govern autonòmic, que havia d’abordar l’entrada d’Unides Podem, els negociadors del PSPV feren “pinça” amb els morats per assegurar les ambicions d’aquests últims, com la vicepresidència segona. Ara mateix, veuen amb un cert recel que Puig done protagonisme al líder valencià de Ciutadans, Toni Cantó, en la negociació dels comptes públics, una posició que li permet fer gala de traure compromisos al cap de l’executiu a costa de Compromís i Unides Podem. Aquesta situació molesta especialment a Podem, que no obstant això tracta de mantindre’s al marge de la crisi desfermada entre la coalició valencianista i els socialistes.

Puig, el baró socialista més rellevant

El president de la Generalitat Valenciana s’ha erigit com el baró del PSOE més important. Governa la comunitat autònoma més poblada de les que estan en mans dels socialistes i destaca en la resta de l’Estat com un bon gestor de la pandèmia. Dijous passat, Pedro Sánchez assegurava que envejava la “via valenciana”, caracteritzada per “l’acord, la serenitat i les aliances”, que posava com a exemple per a fer front a l’emergència sanitària. “Tinc una mica d’enveja”, feia broma el president del Govern.

Puig ha aconseguit que el president del Govern, a qui no va fer costat en les primàries del PSOE, el pose d’exemple de lideratge autonòmic, adopte la seua retòrica de la cogestió i la descentralització i vaja a València a presentar projectes com el pla de recuperació España Puede, del qual dependran els fons europeus. Amb els 400 projectes que opten a finançament europeu, les reunions constants amb empresaris i l’impuls de diversos acords durant la pandèmia, el president té més bona imatge que mai. I això, segons els seus socis de Govern, l’ha allunyat de les bases que van assentar la coalició: diàleg i cogovernança, un model que el president reivindica amb perseverança per a la resta d’Espanya i defensa en les conferències de presidents. Una cogovernança que Mónica Oltra li reclama en el si del Pacte del Botànic.

El Govern valencià sempre ha tingut diversitat d’opinions i les discrepàncies, o s’han resolt, o s’han apartat per no fer mal al projecte polític, l’objectiu del qual era traure el PP de les institucions per oferir als ciutadans una vida més justa. Per alguna cosa “governar per a les persones” és el primer eix de l’acord. Però fa temps que als dirigents de les dues formacions majoritàries els costa actuar com un sol Govern, una de les claus de l’acord que van signar després de les eleccions del 2015. L’executiu, primerament bicolor i després amb la integració d’Unides Podem, se sosté sobre el mestissatge –intercalació de càrrecs de diferents partits en tots els departaments–, sobre un pacte de legislatura i sobre seminaris bianuals per a revisar els objectius. És en aquest diàleg constant en què rau el seu èxit i és la fórmula que alguns creuen que està en perill.

Amb tot, els frecs no han impedit tirar avant el sisé projecte de pressupostos que presenta l’executiu del Botànic, aprovar les lleis més socials que ha tingut aquesta comunitat autònoma, reforçar l’atenció sanitària que requereix la pandèmia i dotar de mitjans les escoles perquè els menors no es queden sense anar als seus centres educatius, així com reforçar la protecció social a col·lectius vulnerables, recuperar la sanitat universal o avançar en drets. No obstant això, la distància amb Puig que Oltra ha fet pública posa en qüestió el fonament sobre el qual s’ha donat suport a aquesta fórmula de govern multipartidista: la solidesa de l’aliança entre tots dos. La líder de Compromís espera asseure’s “prompte” a parlar amb el líder dels socialistes valencians, com a vicepresidenta i president respectivament d’un govern de coalició condemnat a entendre’s.