Vicent Marzà: “La Comunitat de Madrid no ha fet els deures; nosaltres sí”

El confinament que va mantindre els alumnes a casa per la pandèmia de la COVID-19 a partir del mes de març va portar la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana a activar un conjunt de plataformes en línia organitzades segons nivells educatius i a repartir 14.000 tauletes amb connexió a Internet per a estudiants sense recursos. 

Aquella aposta de primavera per a pal·liar el tancament escolar amb mitjans telemàtics que permeteren l’accés a la docència es va mantindre fins a final de curs, però no va ser obstacle perquè al final de juliol el departament que dirigeix Vicent Marzà tinguera ja tancat, amb la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, els representants del professorat, els directors de centres, les associacions de pares i mares i els representants dels col·legis concertats, un pla d’inici del curs 2020-2021 que aposta per la tornada a les aules i la màxima presencialitat.

Després d’unes setmanes de soroll mediàtic i polític sobre l’organització d’aquest curs tan atípic, el Govern d’Espanya i les comunitats autònomes han acordat aquesta setmana unes regles de la tornada al col·legi que van en aquest mateix sentit. Marzà, un jove polític de Compromís (té 37 anys) que procedeix del món de l’ensenyament, està convençut que la polèmica sobre la tornada a classe s’ha alimentat perquè, a diferència de la Generalitat Valenciana, alguns governs autonòmics, com el de la Comunitat de Madrid, no havien fet els deures.

Fa l’efecte que la majoria de les mesures acordades pel ministeri i les autonomies ja estaven previstes i pactades fa un mes a la Comunitat Valenciana…

Sí. Vam presentar el protocol al final de juliol i el vam acordar amb els sindicats de la mesa de l’educació pública i tots els sindicats i les patronals de l’ensenyament concertat. Vam treballar en una organització dels centres educatius que poguera donar resposta a tots els escenaris possibles de la pandèmia, una organització que ja preveia el que aquesta setmana hem pogut concretar amb el ministeri i la resta de les comunitats. 

Partim d’una reducció de ràtios, és a dir, d’organitzar els cursos amb menys alumnes per aula, cosa que implica contractar més professors. I no en un futur. Estan ja contractats. La primera setmana d’agost vam contractar tot el professorat extraordinari, que són quasi 5.000 mestres i professors més, per atendre aqueixa diversitat de grups. Hem executat una mobilització de 207 milions d’euros més que, a banda de la contractació del professorat, financen la contractació de 3.000 monitors de menjador, perquè els menjadors han de ser espais segurs, així com una aposta per la digitalització. En cas que calga aïllar algunes aules, perquè s’hi detecta un contagi, i això és una cosa que passarà, els alumnes han de poder fer telemàticament els horaris que farien en classe.

Podem parlar de tres nivells en els plans per a organitzar l’inici de curs: les mesures sanitàries, els reforços en recursos i professorat i la manera de traslladar els dos aspectes anteriors als centres. Com ho han previst vostés?

La primera cosa és que les aules siguen espais segurs i saludables. Per tant, seguim tots els criteris que han marcat els experts de salut pública perquè els centres educatius siguen més segurs que altres espais de socialització dels xiquets i xiquetes en què han estat al llarg de l’estiu. 

La segona qüestió és l’organització pedagògica perquè, sobre la base d’aqueixos criteris, l’educació continue sent un motor d’equitat i de cohesió, que no tornem a tindre una situació com la del confinament, en què els xiquets i xiquetes amb més dificultats a casa es van quedar arrere. Han de tindre accés a una educació que els ajude a tindre les mateixes oportunitats, una educació de qualitat. Entre aqueixes mesures pedagògiques encaixen la contractació de més professorat, l’atenció més individualitzada o iniciatives concretes, com hem previst en la Secundària, d’estudi per àmbits, amb menys assignatures, perquè puguen estudiar d’una manera més adaptada a la realitat. És a dir, que el professor siga referent i puga estar més temps amb l’alumnat per acompanyar-lo. Hem previst també maneres d’acompanyar psicològicament i emocionalment els alumnes, cosa importantíssima.

I la tercera part és que cada centre ha d’adaptar les indicacions generals a la seua situació. Hem creat uns marcs generals i hem anat centre per centre escoltant quines eren les seues necessitats. Aquesta ha sigut la gran tasca que hem estat fent. Cada centre ens ha explicat les seues necessitats en funció de la seua realitat. N’hi ha de més grans, de més menuts, amb població escolar d’unes tipologies o d’unes altres. Cada centre ens ha plantejat les seues necessitats i hem respost d’acord amb la seua especificitat. Per això, hem estat reunint-nos amb directors de centres i escoltant la comunitat educativa.

Sobre les especificitats dels centres, li vaig sentir l’altre dia en una conferència de premsa posar l’exemple que hi ha col·legis que tenen una porta i altres que tenen dos o tres accessos. Això té importància a l’hora de planificar horaris d’entrada i d’eixida?

Implica que la incorporació a les aules siga escalonada. A partir del dia 7 de setembre, durant la primera setmana, cada centre determinarà de manera progressiva com fa la crida als seus alumnes perquè vagen aprenent les noves mesures d’higiene i protecció. Per tant, serà un retorn progressiu que servirà per a fer pedagogia amb els alumnes i que puguen practicar les mesures en el seu dia a dia. Cada centre ha determinat en el seu pla de contingència, que hem acompanyat amb els recursos necessaris, com seran les entrades i les eixides, els moviments en les instal·lacions, les baixades al pati… És diferent en cada centre, perquè depén de la tipologia dels edificis i la quantitat d’alumnes.

Quins elements són els més destacables de tot aquest protocol? La reducció de ràtios a 20 alumnes per aula?

En Infantil i Primària hi haurà un màxim de 20 alumnes per aula. Són ràtios inferiors a les que teníem fins ara. Això ha servit per a crear més de 3.000 grups nous, més enllà dels que teníem. S’han desdoblat molts grups i per això hem contractat aqueixos prop de 5.000 mestres nous. En les etapes més altes de Primària, cinqué i sisé, i en tota l’ESO i el Batxillerat, la distància entre taula i taula, entre xiquet i xiqueta, és d’un metre i mig. Això obliga a utilitzar nous espais en els centres i parteix de la idea que mantinguen la distància de seguretat els que ja poden fer-ho. En el cas dels més menuts d’Infantil i Primària, com no pot ser, hem creat grups estables de convivència perquè existisca tota la traçabilitat i la seguretat amb la finalitat que, en el cas d’un positiu, els serveis de salut pública puguen fer una detecció immediata i fitar el brot sense que s’impedisca que la resta dels grups puguen continuar amb el seu funcionament.

S’ha generat una gran preocupació, fins i tot una certa histèria, sobre la tornada al col·le. A què ho atribueix?

Hi ha un doble factor. L’un és natural, la incertesa. Vivim una situació en què no hi ha certituds absolutes i hem d’adaptar-nos al canvi. És una sensació que ha vingut per quedar-se i hem d’aprendre a gestionar la necessitat de la població d’anar generant certituds en el dia a dia i que, encara que els escenaris puguen ser canviants, estiguen previstos. És el que hem fet des de la conselleria. Però, sobretot, hi ha un segon factor. En l’àmbit informatiu el que marca és el que passa a la Comunitat de Madrid. I la Comunitat de Madrid no ha fet els deures. Nosaltres sí. És evident que no té contractat el professorat, no ha reduït les ràtios de manera efectiva, fins ara no havia utilitzat recursos per a invertir en l’educació pública… Hi ha un model darrere de destrucció d’allò públic. Ha marcat molt l’agenda que no s’ha fet la faena en comunitats amb governs de dretes que, com el de Madrid, marquen mediàticament el pensament col·lectiu. Nosaltres hem fet els deures. Ho tenim tot preparat. Això no vol dir que no trobem dificultats, que no sorgisquen dubtes o incerteses. N’hi haurà. Però hem invertit perquè l’educació siga una part de la solució i una manera d’estar més segurs i tindre més equitat com a societat.

En el confinament, es va enviar els xiquets a casa i es van aplicar mitjans telemàtics, però són moltes les instàncies des de les quals es planteja que tornar a les aules és prioritari. Quin és l’argument de fons per a defensar la presencialitat?

És una qüestió global. Nosaltres ho vam dir en aquell moment. La presencialitat és impossible de substituir pedagògicament per la telemàtica. Les interaccions que es produeixen en els centres educatius entre l’alumnat mateix, la socialització entre alumnes i professors de manera molt més directa, són molt més significatives des del punt de vista pedagògic i també des del punt de vista social. Els xiquets i les xiquetes de tota mena i condició necessiten aquesta interacció entre persones que impedeix de manera total la via telemàtica. La no presencialitat el que fa és reproduir les desigualtats, reproduir les condicions de privilegi i de desigualtat entre alumnes que a sa casa no tenen un context socioeconòmic per a poder tirar avant i els que sí que el tenen. Per tant, destrueix la funció d’ascensor social, de cohesió, que ha de desenvolupar un sistema públic com l’educatiu. La presencialitat és clau.

A més, hi ha qüestions que hem detectat. Hem notat que hi ha alumnes que tenien dificultat per al desenvolupament, en la parla, problemes emocionals que s’han disparat amb el confinament, xiquets i xiquetes que tenen pors que no tenien i els costa expressar-se, que presenten dificultats per a interactuar. Desgraciadament, s’han fet molts passos arrere amb el confinament i necessitem que els xiquets i xiquetes vagen al centre educatiu per fer efectiu el seu dret a l’educació. La telemàtica pot suplir un temps, pot ser una solució per a complementar els aprenentatges, però no és una solució per al motor clau d’igualtat i cohesió que ha de ser l’educació.

En altres països ja ha començat el curs. Han analitzat aqueixes experiències?

Sí, estem en contacte amb diferents responsables d’educació d’arreu del món. El que ens agrada és veure que l’aposta per la presencialitat ha funcionat. La immensa majoria dels estudis que ens han fet arribar des de Salut Pública indiquen que l’índex de prevalença de contagis en els centres educatius és molt més baix respecte d’altres espais de socialització. Els xiquets i xiquetes no experimenten grans índexs de contagi sempre que mantinguen les mesures de protecció. Això és importantíssim. Mesures de protecció sempre. Així és com podrem mantindre la presencialitat. I fer molta pedagogia amb les famílies. En aquest sentit estem treballant amb Salut Pública perquè aquest contacte estret que hem coordinat entre les direccions dels centres i les direccions de Salut Pública es trasllade també a una formació del professorat i de les famílies per a la detecció de la simptomatologia i que s’actue per fer front a la pandèmia.

Ja ens hem acostumat a la crítica permanent, però des de certs àmbits s’ha acusat el Govern d’Espanya de no haver actuat bé, d’haver-se relaxat o desentés de la tornada al col·legi. Què li sembla?

La meua opinió és que els competents en l’organització de l’educació i de l’inici de curs som les diferents comunitats i els diferents governs autònoms. Alguns hem fet la faena i hem demostrat que és possible fer front a aquesta situació. Hem aprofitat els recursos que ha mobilitzat el ministeri, que són 2.000 milions d’euros per a afrontar aquesta situació extraordinària. Ho hem fet. Hem complit la nostra tasca. A més, amb el Ministeri d’Educació hem tingut una bona coordinació per a aprendre entre tots del que estem fent. No són les mateixes les necessitats d’una escola i una altra, ni d’uns territoris i uns altres. Crec que els que hem exercit la competència, apostant clarament per l’educació pública que ajude el conjunt de la ciutadania, hem complit el nostre deure. N’hi ha d’altres que no han volgut fer-ho per utilitzar-ho políticament amb la intenció de desgastar el Govern.

Respecte al seu pla inicial, l’única novetat que s’ha incorporat és l’obligatorietat de la màscara per a alumnes a partir de sis anys?

Respecte al que teníem plantejat ja al juliol, la novetat és l’ús de la màscara a partir de sis anys a causa de l’actual situació epidemiològica, que no és la mateixa que llavors. Han augmentat els contagis com a conseqüència de la major mobilitat i interacció social. Per això des del Ministeri de Sanitat s’ha plantejat l’ús de la màscara pels xiquets i xiquetes a partir de sis anys. Es referma el que havíem previst de la necessitat de ventilació a les aules o d’intensificar les mesures d’higiene personal. Hem comprat 85.000 litres de gel hidroalcohòlic que ja estan en els centres educatius i tres milions de màscares, que també estan ja en els centres, per si a algun alumne o professor se li esgarra o no la porta de casa. Tindran màscares en els centres educatius. A més, hem adquirit 30.000 tauletes per a repartir quan calga aïllar aules o centres. Així, els alumnes que no tenen a casa capacitat per a tindre’n, disposen d’aqueix material i no es queden arrere.

Com veu l’assumpte de la conciliació, la reivindicació d’un permís retribuït perquè pares i mares atenguen els xiquets que hagen de quedar-se a casa?

Cal que s’arbitren mesures de conciliació que en la situació actual són més necessàries. Ens trobem davant aqueixa situació i no pot produir-se la disjuntiva dels pares i mares entre continuar treballant o atendre els seus fills o filles per bé que és obligat. Les escoles faran una funció social importantíssima, que és obrir. Necessitem que el món laboral i les empreses donen resposta a una necessitat dels treballadors i treballadores. Hi cal una normativa específica.

En resum, com vaticina que serà aquest curs?

Serà l’inici de curs més complicat de les últimes dècades. Hi haurà moments de tensió, d’incertesa i de dubtes. Però ací, al País Valencià, haurem posat tots els mitjans perquè les aules siguen espais segurs, més segurs que altres en què els xiquets i xiquetes socialitzen fora de les aules. Coincidisc plenament en la voluntat de la màxima presencialitat possible perquè els nostres xiquets i xiquetes continuen avançant. Serà el millor que puguem oferir al conjunt de la comunitat educativa, com a servei públic, per superar la pandèmia i que cap alumne perda oportunitats. Haurem de fer-ho mitjançant el diàleg amb la comunitat educativa, com no pot ser d’una altra manera, i col·lectivament, agraint l’esforç ingent de tot el professorat. Ha sigut espectacular la faena, en ple mes d’agost, dels equips directius, que s’hi han deixat la pell, del conjunt del professorat, de les famílies, de les organitzacions sindicals. Hem de treballar junts per a tirar avant.