VÍDEO | Els devastadors “incendis de nova generació”: un repte més de l'emergència climàtica

“Estem afrontant una emergència climàtica. Abans els serveis de Protecció Civil em deien que aquests incendis de nova generació ens exigeixen replantejar com lluitem i com prevenim aquests incendis i aqueix és el compromís absolut del Govern d'Espanya, posar tots els mitjans i tots els recursos per a previndre i per a extingir aquests incendis i sens dubte per a recuperar aquests paratges naturals tan espectaculars i tan únics”.

El president del Govern, Pedro Sánchez, es va pronunciar així aquest dilluns en la seua visita al costat del president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, a les zones afectades per l'incendi de Begís (Castelló) que ha afectat 19.000 hectàrees i un perímetre de 140 quilòmetres.

Sánchez va oferir algunes dades preocupants sobre l'evolució d'aquests grans incendis que suposen un nou repte com una de les conseqüències més greus i directes de l'alteració del clima: “Enguany han cremat a Espanya 223.000 hectàrees, mentre que l'any passat van ser 51.000. En 2012, pitjor registre fins ara, van ser 116.000 les hectàrees afectades”.

“Estem davant l'estiu més càlid des que hi ha registres, és a dir, des del 1961, i la previsió és que els pròxims siguen encara més càlids. L'emergència climàtica és més real que mai i cal lluitar contra ella en la presa de decisions des de tots els àmbits”, va afirmar Sánchez.

Tal com va comprovar in situ elDiario.es, el paisatge després de l'incendi és desolador. La massa verda de pinedes, alzines i grans arbustos que fins ara cobrien les muntanyes de l'Alt Palància s'ha transformat en un forat negre ple de troncs caarbonitzats recolzats sobre una estora de cendra encara fumejant.

Però exactament què és un incendi de nova generació o de sisena generació tal com ha al·ludit el president Sánchez? Segons José Vicente Bolumar, cap d'unitat de bombers forestals de la Generalitat València, els incendis es categoritzen en funció del seu comportament respecte a l'entorn: “Fins als anys 30 quasi no hi havia incendis a Espanya perquè la majoria de la població vivia de l'agricultura i de la ramaderia, a més del fet que la fusta era la principal matèria primera, per la qual cosa hi havia poc bosc. Arriba un moment en què comença a canviar-se la fusta pels combustibles minerals i comencen a sorgir xicotetes bosses de bosc envoltades de bancals. Els incendis que afectaven aqueixes xicotetes zones forestals són els incendis de primera generació, poc intensos perquè topaven amb l'agricultura”.

Tal com explica Bolumar, des de llavors fins ara els incendis evolucionen al mateix temps que es produeix l'èxode del camp a les ciutats i s'abandonen les plantacions agrícoles en les zones muntanyenques, que anys més tard s'han anat urbanitzant amb segones residències: “En els anys 80 i 90 del segle passat naixen els bombers forestals a Espanya precisament per la necessitat de protegir les persones i els béns dels incendis forestals, cada vegada més virulents per l'augment dels boscos sobre les antigues terres de cultiu. Estem davant els incendis de quarta generació que van començar a la fi dels anys 90”.

Finalment, “els de cinquena generació són aquells grans incendis que afecten més de 500 hectàrees en els quals també hi ha nuclis urbans que poden veure's afectats i que se solapen entre ells. Per exemple, la setmana passada vam tindre quatre incendis declarats d'aquest tipus al mateix temps”.

Els incendis de sisena generació tenen l'afegit que la quantitat de quilòmetres de bosc que es veuen afectats alliberen tal quantitat d'energia que generen les seues pròpies condicions meteorològiques: “És com si es tractara d'un volcà que genera una sèrie de condicions en l'ambient. En el cas d'aquests incendis, l'enorme calor que desprenen per l'energia alliberada de la massa forestal modifica les condicions meteorològiques de l'entorn i això genera situacions imprevisibles que dificulten molt les tasques d'extinció”.