Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

Vox demana tres anys de presó a una activista feminista de Castelló per delicte d’odi arran d’unes pintades amb la cara d’Abascal

La pintada denunciada por Vox en Castellón.

Laura Martínez

0

Vox reclama tres anys de presó i una multa de cinc anys per a una activista feminista de Castelló per delicte d’odi i amenaces. La formació ultradretana es va querellar contra el col·lectiu Subversives arran d’unes pintades amb la cara del seu líder, Santiago Abascal, amb un tir al front, que van aparéixer després d’una visita del dirigent a Castelló l’octubre del 2019, quan el col·lectiu va organitzar una protesta.

El col·lectiu va organitzar una “besada popular” en defensa dels drets LGTBI davant la visita del líder de Vox a Castelló, que va derivar en una concentració davant l’acte de la formació. En la protesta va ser identificada una jove i posteriorment sancionada amb una multa de 700 euros per desobediència a l’autoritat, exposen. Posteriorment van aparéixer unes pintades amb el rostre del dirigent de Vox, que la formació atribueix al col·lectiu contra el qual s’ha querellat.

El jutjat d’Instrucció número 1 de Castelló de la Plana ha fixat el judici per al pròxim 22 de novembre, segons ha indicat el col·lectiu feminista en un comunicat. La causa reactiva la mobilització social del col·lectiu, que adverteix que no farà “ni un pas arrere davant el feixisme” i apunta que organitzarà un acte “antirepressiu” en protesta per la querella, al qual ja han donat suport moviments socials valencians.

En conéixer la querella, el col·lectiu feminista va emetre un comunicat en què denunciava una “persecució política contra el moviment feminista” per part del partit d’ultradreta. “Considerem que la querella té una intencionalitat política clara: criminalitzar el moviment feminista de Castelló i victimitzar l’extrema dreta amb la finalitat de blanquejar el seu discurs carregat d’odi”, van defensar.

Des de la formació ultra consideraren que les responsables han de ser condemnades per aquests fets pel fet de constituir “sengles delictes d’amenaces, que preveu l’article 169.2n del Codi penal, i un delicte d’odi de l’article 510 del Codi penal, ja que, en dirigir-se contra el dirigent d’un partit polític com a tal, es duen a terme amb l’ànim manifestament deliberat de causar el terror tant a ell personalment com als seus integrants i simpatitzants”, segons un comunicat remés en el moment de la querella.

La formació d’Abascal va afirmar que perseguirà aquest tipus d’accions perquè el que creen és un caldo de cultiu determinat, “una atmosfera o ambient social procliu a accions violentes, avantsala del delicte mateix contra persones que comparteixen les idees del partit”.

Etiquetas
stats