Zaplana dóna la culpa al blanquejador de la trama, “una persona molt coneguda a Madrid dedicada als negocis”

L'expresident valencià Eduardo Zaplana ho ha negat tot en la declaració en el judici del 'cas Erial'. Zaplana, per a qui Anticorrupció demana una pena de 19 anys de presó i multa de 40 milions d'euros, ha apuntat al blanquejador de la trama, l'advocat uruguaià Fernando Belhot. “És una persona molt coneguda a Madrid que fins on jo sé es dedicava als negocis”, ha afirmat l'acusat.

Zaplana ha reconegut una “relació àmplia” amb el blanquejador, un dels principals testimonis de la causa que va lliurar al jutjat d'instrucció gairebé set milions d'euros adjudicats a l'expresident de la Generalitat Valenciana. L'acusat ha relatat que Belhot li va proposar “alguna operació econòmica” que “mai no ha fructificat”.

També ha destacat la “relació en l'àmbit de la política” amb el blanquejador, de qui ha assegurat que va presentar al candidat “Bordaberry” a la presidència uruguaiana, encara que no ha precisat si es tractava de Pedro Bordaberry o del seu pare Juan María Bordaberry, dictador entre 1973 i 1976.

A més, ha insinuat que va coincidir a Argentina amb Belhot i “amb qui recentment ha estat candidat derrotat [Sergio Massa]” en els últims comicis del país llatinoamericà. Zaplana, malgrat les nombroses evidències amb què Anticorrupció apuntala l'acusació, ha negat que Belhot gestionés el seu suposat patrimoni il·lícit en paradisos fiscals. La Fiscalia considera que la trama va arribar a moure fins a 20,6 milions d'euros a paradisos fiscals, en el marc d'operacions corruptes.

L'acusat ha negat que digués “Nacho no em dóna diners d'Andorra”, en referència suposadament a Ignacio González, expresident de la Comunitat de Mafdrid, imputat al 'cas Lezo'. “Estic segur de no haver dit això mai”, ha afirmat tot i que els àudios consten a la causa.

D'altra banda, l'exministre popular ha negat que conegués Marcos Benavent, autoanomenat 'ionqui dels diners', a qui se li va intervenir la documentació que va permetre estirar el fil del 'cas Erial' i localitzar a l'estranger un presumpte botí de Zaplana. El fiscal, Pablo Ponce, li ha preguntat específicament si ha parlat amb Benavent “recentment”. Zaplana ho ha negat.

En general, l'acusat s'ha desvinculat d'operacions amb els membres de la trama. Alguns dels acusats han aconseguit un pacte de conformitat amb la Fiscalia Anticorrupció, una aliança letal en termes jurídics per a la defensa de Zaplana. Tot i això, el seu lletrat ha assegurat a l'inici de la vista que no consten “procesalment” els pactes, encara que ha reconegut que és “de domini públic”.

El “problema” del testaferro a Andorra

El principal acusat en la causa ha justificat les anotacions comprometedores que se li van intervenir per les presumptes gestions que hauria realitzat, per amistat cap a alguns dels membres de la trama, especialment cap a Joaquín Barceló 'Pachano', presumpte testaferro. “D'aquestes gestions n'he fet milers a la meua vida”, ha afirmat.

Zaplana només ha reconegut sobre 'Pachano' que va tenir “un problema” amb els seus comptes a Andorra, una vegada la Banca Privada d'Andorra (BPA) va ser intervinguda. “Fruit de la dissolució de la BPA, estava preocupat per aquesta situació”, ha declarat.

L'expresident valencià ha donat la seua versió sobre els diners del seu presumpte testaferro a Andorra: li va aconsellar que Saturnino Suances, també acusat, li prestéara ajuda. Aquest últim seria qui hauria detectat que Belhot hauria pogut tindre “comportaments que podien generar preocupació”.

Finalment, Eduardo Zaplana ha explicat que en les converses telefòniques intervingudes per la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil es refereixen a ell com a “jefe” com un apel·latiu comú atesa la seua trajectòria política com a alcalde de Benidorm, primer, president de la Generalitat València, després, i ministre. “És un apel·latiu amb què, per a la meua desgràcia, se m'adreça moltíssima gent, fins i tot actualment, i mire que la meua situació és desgraciada”, ha manifestat.