El Govern valencià encara deu 37,5 milions d’euros del circuit d’F1 que Camps afirma que va ser a “cost zero”

L’expresident de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, va insistir fa una setmana en el “cost zero” per a les arques públiques del circuit urbà i de la celebració dels Grans Premis de Fórmula 1 a València.

Ho va fer en una compareixença en què va anunciar una querella contra la jutgessa que l’ha processat juntament amb altres ex-alts càrrecs i empresaris per preteses irregularitats en la construcció del traçat. Una causa per la qual la Fiscalia acaba de sol·licitar l’arxivament, per tal com, si hi haguera algun delicte, estaria prescrit.

Més enllà del recorregut legal del procés, sorprén que l’expresident insistisca en el discurs del cost zero del Gran Premi. Segons han informat fonts de la Conselleria d’Obres Públiques, el circuit urbà va tindre un cost de 89,7 milions d’euros, dels quals encara queden per pagar 37,5 milions d’euros fins a l’any 2023, a raó de 7,5 milions d’euros anuals.

L’afirmació de Camps ve motivada pel conveni que van subscriure en el seu moment la Generalitat i l’Ajuntament per al desenvolupament del circuit en la zona de desenvolupament del pla d’actuació integrada (PAI) del Grau.

En virtut d’aquest acord, la Generalitat abonava les obres d’asfaltatge del traçat i l’Ajuntament es comprometia a retornar-li els diners una vegada desenvolupara el PAI a través de les càrregues urbanístiques, ja que en la pràctica el circuit es convertiria en viaris residencials.

No obstant això, com ja va anunciar el regidor d’Urbanisme, Vicent Sarrià, en la presentació del desenvolupament del pla urbanístic esmentat, el consistori tan sols podrà repercutir al voltant de 40 milions d’euros als promotors per les càrregues urbanístiques, és a dir, la meitat del cost total del circuit.

Però no solament la construcció del traçat va suposar despesa per a les arques públiques. El cost total de l’organització del Gran Premi entre els anys 2008 i 2012 ascendeix a 308 milions d’euros entre el circuit (89,7 milions), la compra de Valmor i el cànon (115 milions) o la retransmissió de Canal 9 (26 milions d’euros), entre altres conceptes.

Un circuit “d’interés general”

Amb les curses a poc més d’un any (la primera va tindre lloc a l’agost del 2008), el traçat es va construir contra vent i marea, saltant-se tots els tràmits administratius i passant per damunt dels veïns de Natzaret.

Així va quedar reflectit en el decret que va publicar el Consell al febrer del 2008, segons el qual, es va declarar d’interés general tant el Gran Premi d’Europa a València com les obres per a construir el circuit.

En virtut d’aquest decret, es va eximir el circuit urbà de declaració d’impacte ambiental, llicència urbanística, llicència d’activitat i de complir els nivells màxims de sorolls permesos.

Per si no fora prou, tots els seus procediments es van tramitar amb caràcter urgent, sobretot les expropiacions, i n’hi hagué amb un certificat d’obres expedit cinc dies abans de les curses per a acreditar que tot es va ajustar a la llei. Finalment, el Consell va aconseguir construir la infraestructura en un temps rècord de 10 mesos.