Inocents

L'Evangeli de Mateu atribueix a Herodes la cèlebre matança d'innocents, nens menors de dos anys nascuts a Betlem. Pretenia amb això impedir l'arribada del messies jueu. Les barques d’emigrants africans recorren avui la Mediterrània carregades d'innocents, mentre el govern nord-americà engabia als menors de 14 anys i deté als seus pares quan pretenen entrar al país. Assistim a un terrible problema migratori que som incapaços de gestionar, un problema que afecta també especialment a milers de nens desarrelats. Hem de parlar-ne. El 1904 el govern espanyol, a instàncies de la Societat Espanyola d'Higiene va publicar una llei de protecció a la infància i persecució de la mendicitat. Fa cent anys la protecció a la infància es va convertir en un problema social urgent per l'abandonament, la delinqüència, les hordes de golfillos delinqüents que vagaven per les ciutats, la prostitució infantil i la sífilis. L'asil de Sant Joan de Déu de la Malva-rosa acollia llavors nens invàlids, escrofulosos, raquítics i tinyosos. Per a qualsevol societat i en tot moment la infància és i ha estat un grup social problemàtic i sensible. I el pas del temps confirma que, ni tan sols en els països rics i socialment desenvolupats, hem trobat una solució al problema de la infància. Si mirem al voltant, veurem que el conflicte de la infància (nens vulnerables, explotats laboralment, vagabunds) presenta rostres incomparables, però sempre sense resoldre. El “problema de la infància” va potenciar a principis del segle XX un ampli moviment pedagògic, va impulsar lleis d'alfabetització i educació obligatòria, normes repressives contra la prostitució, cases d'acollida, asils i famílies. Davant l'abandó i la marginalitat infantil, les paraules clau eren educació i treball, el que es traduïa en protecció social i família. I aquestes estratègies podien tenir a tot Europa connotacions més o menys laiques o clarament religioses.

Es mire com es mire, la dimensió problemàtica de la infància es construeix d'una manera peculiar en cada moment històric. I el nostre temps no és una excepció. No parle sols dels xiquets emigrants desarrelats. La pèrdua de referents d'autoritat, la desaparició dels arquetips familiars, l'absència de valors sòlids, són factors que afecten seriosament i de manera general a la infància actual. Diagnosticar avui el “problema de la infància” sembla força més complicat que ho era abans, i el benestar social o econòmic no garanteix el desenvolupament i la formació. Els potencials factors formatius són tan forts com les amenaces. La salut infantil ja no és principalment un problema físic, de supervivència o salut, sinó de desenvolupament psicològic i harmonia social. Necessitem urgentment una nova dimensió pedagògica que transcendeixi l'escola i la família tradicionals. Perquè la infància és el futur, i ens l'estem jugant.